Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tema 5: la Revolució Feudal. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tema 5: la Revolució Feudal. Mostrar tots els missatges

dijous, 25 d’octubre del 2012

Els Castells Medievals


  • Què eren els castells medievals?
  • Com s'hi vivia?
  • Busca una imatge d'un castell medieval i desa-la a l'ordinador. Imprimeix-la i situa-hi totes les parts d'un castell medieval amb una breu definició de cadascuna. Si no en trobes cap a internet que et faci el pes, pots consultar una enciclopèdia i fotocopiar-ne alguna imatge


Enllaços per cercar la informació sobre els Castells Medievals:


Activitat extreta de la web: La ruta literària: El comte Arnau.


dimarts, 8 de febrer del 2011

Aspectes a estudiar per l'examen del tema 3 i 4.

Aspectes a repassar per l'examen del tema 3 i 4. Recordeu que teniu els resums del bloc i els esquemes resum del full Dina 3 per estudiar.

Del tema 3:

  • Importància de l'esglèsia a l'edat mitjana ( tot l'apartat 4.9)

  • Els orígens de Catalunya ( última part apartat 4.10)

Del tema 4:

  • Estudiar les següents paraules del vocabulari: califa, emir, delme, tragina, vassall, tinença, serf, feu, burg, aprisió, alberga, alou, pintura mural, miniatura, rotació biennal i rotació triennal.

  • Relació entre vassall i senyor feudal ( apartat 5.1)

  • Estudiar les diferents etapes de l'Al-Àndalus: esplendor (emirat i califat), desintegració (regnes taifes) i davallada. ( apartat 5.3)

  • Com era la societat feudal, estudiar la piràmide social ( les relacions de classe), què era la tinença. ( apartat 5.4)

  • Què eren els alous i les aprisions, les càrregues feudals i les cartes de poblament ( apartat 5.5)

  • L'economia rural: mirar els tipus d'innovacions tècniques, la diferència entre rotació biennal i rotació triennal. ( apartat 5.6)

  • Estudiar les característiques de l'arquitectura romànica de les esglésies ( tipus de planta, coberta, com són els murs, les finestres,etc.) , de l'escultura i de la pintura ( pintura mural, tremp i miniatures) ( apartat 5.8 i 5.9)

dilluns, 7 de febrer del 2011

Activitat: " la memòria dels cargols"


La memòria dels Cargols és una sèrie catalana, que mitjançant una família de pagès, repassa la història de Catalunya.

El capítol 1 : la família Cargol ,fugint dels sarraïns, s'instal·la a les terres de baró.

Aquest és l'enllaç del primer capítol: Capítol 1



Contesta a les següents preguntes:

  1. A quin segle es remunta la història de la família dels cargols?
  2. De qui estan fugint quan arriben al feu del baró?
  3. Fan algun tracte amb el baró per quedar-se a viure a la casa vella i obtindre un tros de terra per conrear? Quines són les condicions?Han de pagar algun delme?
  4. Per què els posen el sobrenom dels Cargols?
  5. Com és la casa vella: tenen habitacions, mobles i cuina? Creus que es rentaven molt sovint els membres d'aquesta família?
  6. Són molt membres a la família? Quants?
  7. Què decideix el pare per poder tirar la família endavant? Quin paper hi juga el Pere Pau en aquesta història? Saps què és el dot? Poden donar dot els Cargols al Pere Pau?
  8. La Neva pot decidir amb qui es vol casar? Creus que hi ha molta diferència d'edat entre ella i el Pere Pau?
  9. Per què han d'aturar el casament? Quina alternativa els dóna el Batlle? Com acaba aquesta història?
  10. Creus que eren molt supersticiosos en aquella època? Quin membre de la família ho és més?

dilluns, 31 de gener del 2011

WEBQUEST: Missió: salvar l'art romànic català.



  • INTRODUCCIÓ:
Tot va començar amb la descoberta d'una nova estrella per part d'en Joan, un noi de 12 anys aficionat a l'astronomia. Aquesta descoberta va posar en alerta als experts de la NASA, una nova estrella? Això no era possible. Les investigacions van confirmar el pitjor dels escenaris, no era una estrella, era un asteroide de 4 km de diàmetre i amb un únic i confirmat destí, la Terra. La col·lisió s'espera d'aquí 50 anys, així que encara queda molt de temps per intentar, amb tots els mitjans possibles, desviar aquesta amenaça.

Tot i així, ahir vareu rebre una trucada d'una comissió internacional que s'ha creat per intentar salvar, en cas de fracas total, les obres d'art més representatives del món. Per aquest motiu, i com a experts en art Romànic, els tècnics d'aquesta comissió reclamen la vostra col·laboració.

  • TASCA:
Heu de buscar les 9 obres d'art més representatives de l'art Romànic Català: 3 obres d'arquitectura, 3 obres d'escultura i tres obres de pintura. Però, com no tindrem molt espai en l'arca espacial per salvar totes les obres d'art del món, d'aquestes nou haureu de triar únicament 3 ( una de cada estil artístic).

  • FEINA:
Un cop fetes les parelles de treball, repartiu la feina que heu de fer:


Busqueu informació sobre l'art romànic i descobriu quines són les obres més importants pels entesos. Heu de realitzar una llista de 9 obres d'art ( 3 d'arquitectura, 3 d'escultura i 3 de pintura). De cada una d'elles heu d'elaborar una fitxa amb les dades que més avall us diré.

Obre una carpeta per desar les imatges guardades i obre un document de text on vagis enganxant les imatges i posant la informació corresponent. Elaboreu una fitxa de les obres d'art on hi aparegui la següent informació:
  • Fotografia de l' obra d'art.
  • Material en la qual està realitzada
  • Època en la que va ser realitzada
  • Descripció de l'obra: senyala si es escultura, arquitectura o pintura; i quines són les seves característiques formals i estètiques.
  • Importància de l'obra.
Ara, d'entre elles, trieu quines són les tres més importants i expliqueu per què ho creieu.

  • PRESENTACIÓ DEL TREBALL:
La portada ha de tenir:

- El títol: "Informe: salvem l'art romànic. Les tres obres més representatives d'aquest estil artístic. "

- Les imatges de les tres obres escollides.

- El grup d'experts que han elaborat l'informe.

Aspectes de forma:

- Lletra Arial (14 pels títols i 12 pel text) o Times New Roman (16 pels títols i 14 pel text ).
- Pàgines numerades.

  • RECURSOS:
Aquí teniu tot un seguit de pàgines web on podeu trobar obres d'art romànic:

- MNAC " Museu Nacional d'Art de Catalunya"
: aquí trobareu moltes obres d'art, sobretot pintures i escultures romàniques.

- CRVB " Centre del romànic de la vall de Boí": el romànic a la vall de Boí, obres més importants d'aquest territori.

- Wikipèdia: "Pintura romànica a Catalunya"


- Wikipèdia: "Esglèsies i monestirs de Catalunya"

- Wikipèdia: " escultura romànica"

  • AUTOAVALUACIÓ:
Mitjançant aquesta taula heu d'avaluar el vostre treball.


CATEGORIA

4

3

2

1

Informació

S'ha realitzat la fitxa i s'ha posat tota la informació sol·licitada.

S'ha realitzat la fitxa, però falta alguna informació sol·licitada.

S'ha realitzat la fitxa, però falta més de dos elements de la informació sol·licitada.

La fitxa a penes té un o dos punts de la informació requerida.


Descripció

La descripció de l'obra s'ajusta a la fotografia escollida i el llenguatge fa servir vocabulari artístic.

La descripció de l'obra s'ajusta més o menys a la fotografia escollida i el llenguatge fet servir és clar.

La descripció de l'obra s'ajusta poc a la fotografia i hi ha errors d'ortografia i sintaxi.

La descripció de l'obra té poc a veure amb la fotografia i hi ha errors d'ortografia i sintaxi greus.

Justificació de l' elecció

Feu servir criteris artístics i històrics per a justificar l'elecció.

Feu servir algun criteri artístic o històric per a justificar l'elecció.

Feu servir criteris que no són artístics i històrics per a justificar l'elecció.

A penes feu servir criteris per justificar l'elecció.

Presentació

El treball està ben presentat i ordenat.

El treball té alguna errada en la presentació.

El treball està desordenat.

El treball està molt desordenat.

Treball en grup

El grup s'ha organitzat el treball de forma equitativa

Cada membre del grup a fet la feina i després s'ha posat en comú.

El grup ha tingut algun problema en l'organització. Algun membre del grup no ha treballat.

El grup no ha funcionat hi han sorgit molts problemes.


diumenge, 30 de gener del 2011

Resum 5.8 i 5.9: L'art Romànic

  • Definició i característiques

L’estil romànic va aparèixer a l’Europa Occidental del segle X.El nou estil es va caracteritzar per ser eminentment religiós.Tot i que aparegueren diferents localismes, hi ha una sèrie de trets comuns que unifiquen l’estil romànic:

-Formes simples i austeres.


-Sobrietat en la decoració.

-Preocupació per la simetria i per les proporcions.

  • L'arquitectura

Els edificis característics d’aquest estil varen ser els monestirs i les esglésies .

L’església romànica es caracteritzava pels trets següents:

-Planta de creu llatina, és a dir, dues naus creuades en què la principal era més ampla i més llarga

-Absis o petites capelles circulars situades a la capçalera

-Sostre en forma de volta de canó , aconseguida per mitjà d’arcs de mig punt.

-Murs massissos, baixos i amb finestres petites .

-Contraforts que reforçaven els murs des de l’exterior .

  • L'escultura

L'escultura d’aquest període servia per a decorar els edificis religiosos:

- A l’interior d’esglésies i de monestirs les escultures eren de fusta i representaven, sobretot, marededéus ,crucifixions i davallaments.

- En els exteriors es decoraven els pòrtics i els capitells de pedra, en els quals s’esculpien monstres i éssers fantàstics amb l’objectiu de representar l’infern i el mal.

  • La pintura

En l’art romànic, la pintura i l’escultura estaven molt relacionades i compartien molts trets. Les característiques principals de la pintura eren les següents:

-Influència de l’art bizantí.

-Ús de la tècnica del fresc per a la pintura mural, del tremp (barreja de pigments i rovell d'ou) per els retaules de fusta i també, les miniatures que il·lustraven els llibres.

-Poc domini de la perspectiva.

-Colors plans.

-Imatges rígides, hieràtiques.

-Absència de fons o de paisatges.

En aquella època, en què la majoria de la població era analfabeta, la pintura i l’escultura tenien una funció evangelitzadora molt important ja que s’empraven per narrar passatges de les sagrades escriptures amb les quals els capellans i els monjos complementaven els seus sermons i ensenyaments.

A final del romànic es van aconseguir representacions més naturalistes, tant pel que fa a la pintura com a l’escultura. La pintura mural romànica de Catalunya va ser de les més importants del seu gènere. Eren pintures al fresc i representaven:

- Pantòcrators: Crist representat com a señor de l’univers

- Altres escenes de la vida de Jesús o de la verge Maria.

- Passatges de l’Antic Testament.



dijous, 27 de gener del 2011

Resum 5.6: L'economia rural

Diferència entre la rotació biennal i la triennal: la primera ha de deixar reposar en guaret la meitat de les terres tot un any, en canvi la triennal, només reposa una tercera part de les terres.
  • L'agricultura durant l'edat mitjana: l'agricultura era la base econòmica de la societat i la principal font de recursos. És a partir del s X quan es comencen a produir canvis importants a l'agricultura i es comencen a aplicar noves tècniques. Això és conseqüència del creixement urbà i l'expansió econòmica, els pagesos començaran a vendre els seus excedents agrícoles a les mercats urbans.
  • El creixement demogràfic: l'evolució de la població reflecteix clarament l'expansió econòmica d'aquest període. Els factors que originen aquest creixement són: l'abundància de terres cultivables, la interrupció de les invasions i la menor incidència d'epidèmies i crisis de fam originades per a les males collites.
  • L'agricultura mediterrània: els àrabs i van difondre nous cultius ( cotó, arbre fruiters, l'arròs, etc.) També van millorar el rendiment dels cultius amb la construcció de sèquies i sínies. Tot i aquestes aportacions, l'agricultura mediterrània seguia basant-se amb el sistema de rotació biennal ( d'èpoques grega i romana).
  • Agricultura i ramaderia Atlàntiques: Als països atlàntics, el clima humit i els sòls rics, van desenvolupar a partir del s X, una ramaderia pròspera i una agricultura diferent a la mediterrània. Precisament, gràcies a la ramaderia i al clima humit, van poder adoptar mètodes de conreu més intensius, ampliant la superfície cultivada i reduint la que deixaven en repòs. Es va passar a la rotació triennal.
  • Les innovacions tècniques: al voltant de la agricultura atlàntica es van desenvolupar avenços tècnics com:
- L'arada normanda o carruca: va substituir a la romana. Tirada per una parella de bous, al ser més forta i pesant feia els solcs més profunds.

- La collera i la ferradura: incrementaven la força i resistència dels animals de tir.

- Els molins i les fargues: van reemplaçar l'energia animal per l'aigua o el vent. Eren imprescindibles per moldre els cereals, batre la llana o moure els martinets de les fargues.


dimarts, 25 de gener del 2011

ACTIVITAT: Històries de Catalunya " les religions"

Mireu el vídeo i contesteu a les preguntes:

Edu3.cat


1) Els quatre casos tenen a veure amb tres religions, saps quines són?

2) Expliquem breument què li passa a Guilhem de Belibasta ? Per què va haver de marxar del territori franc?A quin poble de Catalunya va anar a amagar-se? Com va acabar la seva història?

3) Fes el mateix amb la segona història. Qui integra l’assemblea de Pau i Treva? Que s’acorda en aquesta assemblea? Què era una Segrera? Què li va passar a Artau? Què és la excomunió? A quin pacte arriba Artau 2 amb l’església?

4) Tot això passava en els territoris cristians. Però què passava en els territoris musulmans? A quina ciutat passa la història? Qui és el protagonista? Explica breument la seva història.

Busca la diferència entre Muladí i Mossàrab.

5) Amb quina religió relacionaries l'última història. Explica-la amb les teves paraules.

dilluns, 24 de gener del 2011

Activitat: Història d'en Joan Roig, pagès


Hola nois i noies, després de llegir la història d'en Joan Roig heu de contestar a les preguntes següents:

  • Preguntes sobre el text:

1. En quin any neix el protagonista de la història?
2. A on?
3. Quants germans té?
4. A quina edat marxa de casa? Per què creus que ho fa? Amb qui marxa?
5. Què ha de menjar per a sobreviure?
6. Un cop arriba a Besalú, què és el primer que veu?
7. Què li diuen que li pot passar si agafa algun peix del riu?
8. Com es diu la filla del vescomte de Besalú?
9. A Besalú hi entren tot ple de pagesos a vendre els seus productes, què fan els soldats de la porta?
10. Als carrers de Besalú hi han artesans?
11. Quant de temps està el protagonista a Besalú?
12. Què fan a fora de les muralles amb els lladres que enxampen?
13. Cap a on marxa el protagonista després de deixar Besalú?
14. Qui mana construir el monestir? Comte de?
15. De què treballa Joan Roig a Ripoll? Quants anys si està?
16. Amb qui marxa el protagonista? A què es dedicava la noia?
17. Arriben a la vall de ...
18. De qui havien estat deslliurades aquelles terres?
19. Què vol dir aprisar la terra?
20. Com van començar a llaurar la terra?
21. A partir de quan comença a arribar gent a la vall d'Odèn? Qui volia prendre les terres als habitants d'aquesta vall?

  • Activitat al fòrum del llibre digital: heu de buscar un país a l'actualitat on la situació dels pagesos sigui molt dura i explicar com és la seva vida.

dijous, 20 de gener del 2011

Resum 5.5: La societat feudal a Catalunya

Carta de poblament de la Vila de Cardona, una de les més antigues de Catalunya.

  • Aprisions i alous: a mesura que avança la reconquesta, el territori de la Catalunya Vella es va començar a repoblar. Aquestes repoblacions es van realitzar per famílies pageses mitjançant les aprisions ( dret d'apropiar-se d'una terra després de 30 anys de treballar-la). Aquestes terres eren els alous, propietats lliures.
  • La revolució feudal: a Catalunya de resultes de les males collites i de la inseguretat derivada de les incursions dels sarraïns, molts dels aloers van perdre les seves terres i van haver de cedir-ne la propietat al senyor a canvi de protecció. A Catalunya passa el mateix que arreu del territori europeu, d'una societat de pagesos lliures es passa a una societat de tinences, propietats senyorials treballades pels tinents (serfs)
  • Càrregues feudals: tributs sobre el treball: a partir d'aquest moment la situació de la població pagesa es va endurir molt, van augmentar les càrregues feudals, els serveis i les obligacions que havia de complir la pagesia. Els senyor apliquen censos o tributs als pagesos, que consistien en pagar una quantitat fixa d'espècies (caps de bestiar, oli, cereals...) o diners. Un altre pagament era el delme ( una desena part de la collita) o la tasca (una onzena part de la collita).
  • Càrregues feudals: servei en forma de treball: entre les més habituals hi havia: l'alberga ( els vassalls estaven obligats a donar allotjament al noble i pagar-li les despeses que costava), la tragina ( traginar amb un animal coses en benefici del senyor) i el dret del destret (obligació de fer servir els molins, les fargues i ferreries del senyor). Aquesta situació portarà a revoltes i a la creació de les assemblees de pau i treva.
  • Les cartes de poblament: la reconquesta de la Catalunya Nova (s XII) s'havia de consolidar amb la repoblació del territori, per això es van crear les cartes de poblament. Aquestes eren un documents pels quals els comtes i reis concedien una sèrie de privilegis jurídics, polítics i econòmics als nous habitants d'un lloc, per afavorir-ne la repoblació.

dimarts, 18 de gener del 2011

Resum 5.4: La societat feudal

En aquesta imatge es veu l'estructura piramidal de la societat feudal.

  • La revolució feudal de l'any 1000: l'activació dels intercanvis comercials, la introducció de la moneda al món rural i les contínues crisis de subsistència van portar a l'endeutament dels petits propietaris, els aloers. L'única manera de conservar la terra que van tenir els aloers, va ser cedir-ne la propietat directa als nobles feudals i a l'església. Aquest sistema d'explotació de la terra va anar guanyant terreny als alous: la tinença.
  • La tinença: eren propietats del senyor feudal que en tenia la propietat directa, però que eren explotades per famílies pageses ( tenien el domini útil) a canvi del pagament periòdic d'un cens, en diners o en espècies i la realització de diverses feines a la reserva senyorial. Els pagesos que cultivaven la terra eren els tinents, podien ser serfs, no podien abandonar la terra mai, i els lliures, podien abandonar-la un cop complertes les obligacions amb el senyor.
  • L'estructura de la societat feudal: la societat feudal era una societat piramidal, a dalt de tot trobàvem al rei, sota del rei els nobles i clergues principals (amos de grans feus), per sota d'aquests, altres nobles i clergues de rang inferior i, en l´últim esglaó: els pagesos, artesans i burgesos que conformaven el gruix de la societat.
  • Oratores, bellatores i laboratores: la societat feudal es dividia en: els oratores ( els qui preguen), els bellatores (els qui lluiten) i els laboratores ( els qui treballen). Amb la nova situació social que hem vist abans entre senyors i pagesos, es van començar a cometre molts abusos i es va obrir un període de desorganització i violència. Per intentar establir l'ordre, l'església va crear la pau i la treva de Déu (assemblees convocades com a reacció contra la violència dels senyors feudals).
  • El món urbà: l'expansió econòmica i comercial del s XI va permetre i afavorir el renaixement econòmic i polític de les ciutats. En aquest període ciutat com París, Venècia i Florència aviat van arribar a tenir més de 100.000 habitants. Els grans comerciants, els burgesos rics i els nobles que van abandonar el camp es van apropiar del govern de les ciutats.

dilluns, 17 de gener del 2011

Activitat: els castells medievals

Mireu aquest vídeo:


Busqueu en aquest passador de diapositives les parts del castell medieval:


Activitat:

1) Posa el nom de totes les parts del castell que teniu en el full.

2)Tria un castell medieval d'aquesta web: castells de Catalunya i contesta les següents preguntes:

  • Posa una imatge del castell.
  • On es troba?
  • Quan va ser construït?
  • Era un castell militar que va servir per lluitar contra els cristians o els sarraïns o era un castell feudal.
  • Quin és el seu estat de conservació? Ha estat restaurat?
  • Es distingeixen les parts, pots localitzar-les.

dijous, 13 de gener del 2011

Resum 5.3: Al-Àndalus

Mapa on es veuen els nombrosos regnes Taifes: el desmembrament del Califat de Còrdova va produir tot un seguit de regnes que vaticinaven el futur de l'Al-Àndalus.


  • L'emirat i el califat de Còrdova: Els períodes de màxim esplendor de l'Al-Àndalus són: L'emirat omeia independent de Còrdova amb Abd al-Rahman I com a emir de l'al-andalus. Aquest dirigent musulmà va ser l'únic supervivent de la dinastia dels omeias que foren derrotats pels abbàssides el 750. L'altre gran període d'esplendor musulmà a la península ve de la mà d'Abd al-rahman III que va constituir el Califat de Còrdova que es va desintegrar l'any 1031.
  • Els regnes de taifes: amb la desintegració del Califat de Còrdova, van sorgir petits regnes musulmans independents anomenats Taifes. Foren uns regnes inestables i sovint pagaven tributs als regnes cristians. Tot i aquesta feblesa, a començaments del s X, aquests regnes van conquerir Toledo. Va ser en aquest moment, quan els taifes van demanar ajuda als Almoràvits per fer front als cristians. Els almoràvits es faran amb el control del Al-andalus, però en una situació de revoltes constants, aquestes revoltes tornaran a fragmentar el territori en nous regnes taifes.
  • La davallada del domini musulmà: Els almohades ( del nord d'Àfrica) al s XII es faran amb l'Al-Àndalus però el seu domini serà efímer. La conquesta de Lisboa per Alfons I de Portugal i la derrota dels musulmans a la batalla de Navas de Tolosa per Alfons VIII, van suposar la davallada definitiva dels musulmans i van obrir al camí a Castellà per ocupar Andalusia i Múrcia. Malgrat només quedar el regne de Granada en peus, aquest reducte musulmà aguantarà fins a finals del segle XV, amb la conquesta pels reis Catòlics.

Resum 5.2: el marc polític

Mapa on es veuen els dominis dels regnes de França i Anglaterra, també es veu clarament l'extensió, petita en aquell moment, dels dominis reials francesos. I la posterior expansió durant la dinastia dels Capets.
  • La creació de les monarquies nacionals: a partir dels segles X i XI trobem situacions diferents:
- A França, Anglaterra i la península Ibèrica, les monarquies van consolidant la
seva autoritat sobre els vassalls més poderosos.

- Al Sacre Imperi romanogermànic, la gran disparitat de territoris va dificultar la
creació d'un poder monàrquic fort i centralitzat.

- Al nord de la península Itàlica, les ciutats més dinàmiques econòmicament es van
anar independitzant del poder germànic.

  • La França dels Capets: La dinastia dels Capets ( finals s X fins a començaments XIV) eren monarques sense gaire autoritat que posseïen un petit domini al voltant de París. Els seus vassalls , nobles de Normandia, Flandes, Borbonya i Occitània, tenien més poder territorial i econòmic. El desenvolupament econòmic en els dominis dels Capets portarà prosperitat en el regne de França i es produirà una expansió cap els regnes occitants. Durant els s XII i XIII, França ampliarà el seu territori en detriment d'Anglaterra i l'Imperi Germànic i també, amb la croada albigesa, incorporarà Occitània al seu domini.
  • L'Anglaterra normanda: L'antiga Britània romana va ser ocupada al segle V pels angles i els saxons ( provinents de Jutlàndia). Al s XI, els normands van conquerir Anglaterra i van substituir la noblesa i el clergat anglosaxó per normands. A començaments del s XII, Enric II va conquerir nombrosos territoris de la costa atlàntica francesa, tot i ser vassall del rei de França posseïa més de la meitat del regne francès. Aquesta situació provocarà una sèrie de conflictes entre les dues monarquies que acabaran amb la guerra del cent anys entre França i Anglaterra.

dimarts, 11 de gener del 2011

Vocabulari específic tema 5: La Revolució Feudal

Almohades: poble originari del nord d'Àfrica que a començaments del segle XII va ocupar i dominar l'Al-Andalus.

Almoràvits: poble nòmada del nord d'Àfrica que va ajudar als reis taifes a frenar el front cristià.

Alou:és el règim de propietat de béns immobles, generalment terres, en el qual el propietari (l' aloer) té el domini complet, absolut i lliure, sobre les terres, és a dir, tant el domini directa (la propietat), com el domini útil (el dret d'ús).

Alberga: dret que tenia el sobirà o senyor feudal d'allotjar-se a casa d'un vassall, en un monestir,etc.

Aprisió: dret dels pagesos a apropiar-se una extensió de terra, generalment de dimensions reduïdes, al cap de trenta anys d'haver-la treballada sense interrupció.

Burgs: Designava barri exterior d'una població amb muralles a l'edat mitjana, també fa referència a una vila lliure, semblant a un alou.

Califa: terme que significa “successor” i que va començar a aplicar-se després de la mort de Mahoma. En l'Islam, el califa és el cap suprem i reuneix el poder civil i el religiós.

Capitell: és la part superior d'una pilastra o d'una columna, sovint ornamentat amb escultures.

Davallament: representació iconogràfica de l'acte de davallar el cos de Jesucrist de la creu.

Delme: del llatí decimum (desena part), és un impost o cens del deu per cent sobre la collita dels camperols destinat a assegurar el manteniment del clericat i els edificis religiosos

Emir: cap militar, governador o príncep als països islàmics. L'emir era nomenat califa.

Excedent: producció sobrera, un cop emmagatzemades les quantitats de queviures necessàries per garantir la subsistència.

Feu: domini o territori cedit en virtut d'un conveni pactat entre dues persones nobles, una de les quals en posició superior – senyor feudal-, rebia de l'altra – senyor feudatari o vassall- la prestació d'homenatge, amb el jurament de fidelitat corresponent, a canvi de lliurar-li un domini real.

Guaret: procés pel qual la terra és deixa reposar durant un o diversos anys perquè recuperi la seva fertilitat.

Hieràtic: rígid, el contrari de flexible o amb moviment. Aquesta pintura és hieràtica, vol dir que és rígida no hi ha plasmació de moviment.

Iconografia: ciència auxiliar de la història de l'art que serveix per a desxifrar la temàtica d'una obra.

L'art Romànic: es un estil artístic que es desenvolupa a l' Europa Occidental del segle X al XIII, després de la descomposició de l'Imperi Carolingi.

Les Croades: foren una sèrie de campanyes militars, de caràcter religiós, a el fi d'alliberar Terra Santa (Jerusalem) dels musulmans sostingudes pels estats cristians durant l'edat mitjana (entre els segles XI i XIII, especialment entre els anys 1095 i 1276).

Majestats: nom donat als crucifixos vestits amb túnica i sovint coronats, datats del s XI i XV.

Marededéu: imatge de Maria com a mare de Déu, generalment escultòrica i sovint venerada.

Miniatura: pintura de figures petites o ornaments fets sobre pergamí en manuscrits medievals.

Ordre religiós: societat de religiosos, aprovada per l'autoritat eclesiàstica, que viuen en societat sota l'observança d'una regla i que emeten vots solemnes, mitjançant una promesa o compromís davant de Déu s'obliguen a un determinat comportament.

Pantocràtor: representació de Crist com a senyor de l'Univers, pintat en l'actitud de beneir.

Pelegrinatge: és un viatge a un lloc sagrat o de culte per tal d'obtenir els favors de la divinitat o augmentar l'auto-coneixement durant el camí o la ruta.

Pintura mural: pintura pintada directament als murs o sobre els elements arquitectònics. És el tipus de pintura més antic, ja que durant la prehistòria s'utilitzava per pintar les parets de les coves.

Portalada: Portal gran, especialment d'una església, d'una casa senyorívola, etc.

Reserva Senyorial: part de la propietat del senyor feudal administrada per ell.

Rotació biennal: tècnica agrària de tradició grega i romana que consistia en alternar cereals de tardor i guaret.

Rotació Triennal: era una tècnica agrària bàsica del segle XIII, que era un sistema de cultiu propi de l'Europa Es basa en la successió en el camp de cultiu d'un cereal d'hivern el primer any, un cereal de primavera el segon any i al final un any de guaret.

Sèquies:és una excavació llarga i estreta que té la funció de conduir l'aigua dels llocs de captació (rius, torrents, pous, basses, etc..) fins a les poblacions o camps de conreu.

Serfs: Durant l'edat mitjana, era un home que servia a un noble en condicions que, en l'actualitat, es considerarien properes a l'esclavitud.

Sínia: és una màquina d'elevar aigua. Consisteix bàsicament en una roda horitzontal que és accionada per un animal o bé per la força del corrent d'aigua o fins i tot del vent. Normalment s'utilitzava en els regadius tradicionals i per l'abastiment d'aigua, actualment s'han substituït per bombes i altres procediments.

Taifes: petits regnes musulmans independents que van sorgir amb la desintegració del Califat de Còrdova.

Tinença: cadascuna de les parcel·les propietat d'un senyor que es cedien a camperols per a la seua explotació directa a canvi d'una renda fixa o una proporció de les collites obtingudes i d'uns determinats serveis a la reserva del senyor.

Tragina: obligació de traginar amb un animal coses en benefici o a favor del senyor.

Vassall: és el terme amb el qual en el feudalisme es designa a un noble de categoria inferior que demana protecció a un noble de categoria superior, el seu senyor feudal. Li jura fidelitat, dóna assistència i presta servei militar a favor seu, rebent a canvi el control i jurisdicció sobre la terra i la població del seu feu o senyoriu.