1. ORÍGENS DE ROMA:
Als voltants de l'any 1000 abans de Crist es van establir diferents colònies al voltant de la vora del Tíber. La ciutat de Roma va ser fundada en unir-se el set llogarets que ocupaven els 7 turons de la zona. Diu la llegenda que Ròmul i Rem, descendents dels reis d'Alba, llançats i després salvats de les aigües del Tíber i alletats per una lloba, foren els fundadors de Roma (753 a.De C.). Es creu que aquesta llegenda parla dels primers monarques del territori.
2. L'EXPANSIÓ DE ROMA:
Al començament el territori romà comprenia poc més que els set turons. Poc a poc, els romans arribaren a conquerir tota la península itàlica. És en aquest moment, quan els romans entraran amb conflicte amb l'altre gran imperi de la mediterrània: els Cartaginesos.
Les guerres entre cartaginesos i romans s'anomenen Guerres Púniques:
1a Guerra Púnica: els romans guanyaran aquesta guerra i ampliaran el seu territori amb la conquesta de Còrsega, Cerdenya i Sicilia.
2a Guerra Púnica: l'esperit de revenja dels cartaginesos i el desig imperialista romà, que ambicionaven el domini de la Península Ibèrica i de la Mediterrània Occidental foren els motius d'aquesta nova guerra. Tot i la gran gesta d' Anníbal els romans acabaran guanyant la guerra. Així començarà una expansió que els portarà a conquerir tota la Mediterrània i per aquest motiu anomenaran al Mar Mediterrani, Mare Nostrum.
3. LA REPÚBLICA ROMANA (VI a.C. - I a.c.)
Durant molts anys, Roma tingué reis ( Monarquia). Però a finals del segle VI a.C., els romans s'organitzaren en una república dirigida per una assemblea d'ancians, el senat; i per dos magistrats suprems, els cònsols. Les diferències cada cop més grans entre els "patricis", que posseïen les terres i el poder, i els "plebeus" que no tenien cap dret, i l'arribada de nombrosos esclaus que fan que molta gent es quedi sense feina, fan aparèixer el desordre social que es tradueix en agitacions polítiques i guerres civils que acaban, a la fi, amb la república.
4. L'IMPERI: ELS GRANS EMPERADORS ROMANS ( I a.C. - IV d.C.)
Per posar fi a tanta revolta social i militar, es van formar successivament "dos triumvirats":
El primer, format per Cras, Pompeu i Juli Cèsar.
El segon, per Marc Antoni, Lèpid i Octavi-August
A la fi, Octavi, amo de Roma, acaba amb la república i estableix l'imperi. L'imperi Romà durà cinc segles, durant els quals tot el món civilitzat constituí una sola unitat política amb les mateixes lleis i les mateixes organitzacions. Juli Cèsar, Octavi August, Trajà i Adrià seran emperadors d'aquest imperi.
Al segle IV d.C. començà a debilitar-se l'imperi romà degut a les lluites interiors pel poder, i sobretot, al luxe i corrupció de costums, que va fer perdre als romans el seu antic esperit auster i sacrificat per la pàtria.
L'any 476 d.C. es considerat l'any de la fi de l'imperi Romà d'Occident, no així l'imperi Romà d'Orient, anomenat també com l'imperi Bizantí, que durarà molts segles més.
Columna Trajana: l'emperador Trajà la va manar construir per explicar les seves gestes.
