El cicle de la violència

Descripció del cicle de la violència contra les dones segons la psicòloga nord-americana Leonor Walker.

Cançó “Malo” de la cantant espanyola BeBe

Violència contra les dones, definició:

“Tot acte de violència basat en la pertinença al sexe femení que tingui o pugui tenir com a resultat un dany o patiment físic, sexual o psicològic per a la dona. Així com les amenaces de tals actes, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat, tant si es produeixen en la vida pública com en la vida privada”[1].

El procés de la violència

En el cas de violència en la parella, el més freqüent és que el maltractament comenci amb conductes d’abús psicològic al inici de la relació. Aquestes conductes solen atribuir-se a la gelosia de l’home o el seu afany de protecció cap a la dona. Els abusos solen ser conductes restrictives i controladores que minven la capacitat de decisió i autonomia de la dona, i produeixen dependència, aïllament i temor. Uns exemples serien el control sobre la roba, les amistats o les activitats.

Aquesta violència augmenta progressivament durant un llarg període de temps, i és difícil per la víctima donar-se compte del procés en el que es troba immersa. Leonor Walker ho explica a laTeoria del Cicle de la Violència. 

Aquest cicle té tres fases:

1. Acumulació de tensió: escalada gradual de la tensió en la que l’hostilitat de l’home va en augment sense motiu comprensible per la dona. Intensificació de la violència verbal, apareixent els primers indicis de violència física. La dona creu que són episodis aïllats que pot  controlar i que desapareixeran, però la tensió augmenta i s’acumula.
2. Explosió/Agressió: esclata la violència i es produeixen les agressions físiques, psicològiques i/o sexuals. És en aquesta fase on la dona acostuma a denunciar o demanar ajut.
3. Calma, reconciliació o lluna de mel: l’agressor manifesta el seu penediment i demana perdó a la dona. L’home utilitza estratègies de manipulació afectiva (regals, carícies, disculpes, promeses) per evitar que la relació es trenqui. La dona sovint pensa que tot canviarà. En la mesura que els comportaments violents guanyen terreny, aquesta fase de reconciliació va desapareixent i els episodis violents es donen amb més freqüència.

    Font: bloc/xtec/genereisalut

Tipus de Violència de gènere

a) Maltractament físic:

És qualsevol conducta que porti l'ús de la força produint una lesió física al cos de la víctima o bé el que es denomina “maltractament d'obra”, aquella agressió que no deixa senyal al cos de la víctima. 

Són manifestacions de lesió les empentes, cops de puny i de peu, cremades al cos, cops amb objectes, forcejar arribant a provocar blaus al cos, trencaments d'ossos, talls i lesions a òrgans interns i/o irreversibles.

b) Maltractament psicològic

Fa referència a conductes que atempten contra la integritat psíquica i emocional de la dona i bàsicament com a persona.

Són manifestacions d'aquest tipus: la humiliació, els insults, les vexacions, l' exigència a l'obediència, els crits, l'aïllament social, la culpabilització, el rebuig, el xantatge emocional i totes aquelles que tinguin com objecte minvar l'autoestima de la dona.

Aquest tipus de violència no és tan visible com la física i és més difícil de demostrar.

Moltes vegades la víctima no identifica aquesta violència sinó que ho justifica com a propi del caràcter de l'agressor. 

c) Maltractament sexual
Parlem de violència sexual quan hi ha una imposició per realitzar un acte o una relació sexual en contra de la pròpia voluntat.

d) Maltractament econòmic

Significa limitar a la dona a l'accés als recursos econòmics, laborals i /o educatius. Això pot provocar que les víctimes es vegin pressionades a romandre ( quedar-se) amb el maltractador al no poder comptar amb recursos econòmics. Tot i amb l'entrada de la dona al món laboral i l'augment de la independència econòmica d'aquesta, a l'actualitat aquest tipus de maltractament encara es dóna.

e) Maltractament social: 
Allunyament progressiu de la dona de la seva família, amics, companys/es de feina,etc.  Per tal d'aillar a la víctima el maltractado utilitza el control i les prohibicions constants de les activitats i de les relacions externes, també pot forçar situacions desagradables en públic,etc.


Tots aquests tipus de maltractaments simplifiquen la realitat, ja que generalment es donen combinats uns amb altres però sempre com a mitjà amb el que el maltractador exerceix la violència.

Activitat: Te doy mis ojos (2003)

CONTESTA A LES SEGÜENTS PREGUNTES: 

1. En parlar del maltractament, hem distingit cinc tipus: físic, psicològic, econòmic, sexual i social. Indica els que pateix Pilar, fent referència a les escenes de la pel·lícula.

2. Anota les situacions, viscudes per Pilar, que corresponen a cadascuna de les quatre fases del cicle de la violència de gènere (acumulació de tensió, explosió violenta, “lluna de mel” i escalada de la violència).

3. En dues ocasions, Pilar se’n va de casa amb les sabatilles posades. Què deu significar aquest detall?

4. Què diríeu de la mare de la protagonista? Analitzeu les seues postures i opinions: No està d'acord en que la seva altra filla es casi pel civil, i a més vol que es case amb el seu vestit de núvia; està preocupada pel tipus d'enterrament de les seves filles; manté que Pilar ha de tornar amb Antonio, malgrat que ella també va patir, sembla, una situació semblant... En un moment determinat arriba a dir: "Yo aguanté por vosotras."

5. Com interpreteu que Pilar llanci el vestit de núvia daltabaix del terrat?

6. Parlem ara de la personalitat de Antonio i del prototipus d’home que representa:

 Per què reacciona violentament en diversos moments del film?

 Per què vol separar Pilar del seu àmbit familiar i dels seus projectes professionals?

 Com definiries la relació que vol mantenir amb Pilar: domini, possessió...?

 Com canalitza les seves frustracions i misèries professionals i quotidianes?

 Antonio personifica un tipus especial de comportaments masclistes. Opineu sobre

quina seria la manera de poder-los evitar.

 Què deu significar que li digui a Pilar, de manera afectuosa, "canija"?

 Antonio segueix una teràpia psicològica. Creus que aquesta teràpia ha estat

efectiva per a Antonio? Raona la resposta que dones.

7. Compara la parella Pilar – Antonio amb la parella Ana – John. Quines diferències trobes entre elles, quines entre ells, i quines entre ambdues parelles (és a dir, quins són els models de feminitat i de masculinitat que presenten els diferents personatges)?

8. Els quadres, la història de l'Art... què representa per a la Pilar? Per què creus que la directora ha triat aquests quadres?

9. Parlem del títol de la pel·lícula, Te doy mis ojos. A meitat del film, Antonio i Pilar es reconcilien, momentàniament. Pilar, al llit, li diu al seu marit: “Te doy mis brazos; te doy mis piernas; te doy mis dedos; te doy mi cuello, te doy mis pechos; te doy mis manos; te doy mis ojos, mi boca...” Ja al final, Pilar li diu a la seva germana: “Tengo que verme. Hace demasiado tiempo que no me veo”. Interpreteu totes aquestes paraules.

10. Després de la darrera agressió i humiliació, Pilar presenta una denúncia a comissaria. El policia li demana un informe mèdic i li diu, entre d'altres coses, que descrigui allò que ha passat.

La dona diu: Lo ha roto todo, todo, todo... i decideix marxar. Què n'opines d’aquesta seqüència? Què vol denunciar la directora?

11. El final del film ha estat criticat per algunes persones per considerar-lo massa "light", si tenim en compte com acaben en la vida real casos similars. Què n'opines?

http://www.aulamedia.org/cine10.htm

http://www.edualter.org/material/cineiddssrr/ojos.htm

La desigualtat de gènere al primer món

Tot i haver lluitat i suat sang i llàgrimes per aconseguir una igualtat real entre homes i dones, la dona dels països desenvolupats encara no gaudeix plenament dels mateixos drets que els homes.

Això queda palès en els següents gràfics i imatges:

• Desigualtat en l'ocupació de llocs de poder i decisió:

Al Món:

En aquest gràfic veiem que 8 de cada 10 parlamentaris al món són homes i només 2 de cada 10 dones.

En la següent imatge, veiem les dones que han ocupat el càrrec de caps de govern al món.

A Espanya:

Dels divuit ministeris que té l'estat, només en quatre ministeris la dona té paritat. En tots els altres, hi ha treballant moltes menys dones que no pas homes.

• Desigualtat en la retribució salarial entre homes i dones a Espanya:

Les dades parlen per si soles, l'any 2009 la diferència salarial mitjana entre homes i dones era de 5.323 euros anuals. Això vol dir que les dones, de mitjana, cobren a Espanya 5.323 euros menys que els homes a l'any.

Si mirem les dades per comunitat, veiem que Melilla i Madrid són les comunitats amb més diferència salarial entre homes i dones, en canvi, Canarias és la comunitat amb una diferència més petita. Catalunya la trobem a la sisena posició, amb una diferència salarial de 6.181 euros.