Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tema 7: La corona Catalanoaragonesa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tema 7: La corona Catalanoaragonesa. Mostrar tots els missatges

dijous, 7 d’abril del 2011

Els Mals Usos


Llista d'alguns dels Mals Usos que els pagesos havien de patir:
  • Intestia: És un dret senyorial que penalitzava els pagesos que morien sense fer testament. La penalització consistia en la confiscació d'una part dels seus bens, en la majoria dels casos, d’un terç.
  • Eixorquia: Dret pel qual el senyor rep una tercera part de l’herència del pagès que no té descendència.
  • Cugucia: Si la muller del pagès era trobada culpable d’adulteri, el senyor tenia dret a quedar-se generalment amb una tercera part dels bens.
  • Arsia: Indemnització que el pagès ha de pagar al senyor en cas d’incendi fortuït de les seves terres.
  • Ferma d'expoli forçada: Era l’exacció d’una part dels bens dels pagesos quan garantien el dot de la muller amb el mas del seu senyor. Hem de recordar, que el pagès tenia el domini útil del mas i el senyor el domini directe.
  • Farga de destret: El pagès té l’obligació de comprar i de reparar les eines de treball a la farga del senyor.
  • Jova: És l'obligació del pagès de treballar les terres del senyor durant uns dies determinats a l'any.
  • Firma de spolii: Es el pagament pels drets de noces que paga el pare de la núvia (probablement sigui una versió suavitzada del dret de pernada).
  • Remença personal: Els pagesos sotmesos a la servitud de la gleva, no podien abandonar el mas que treballaven, sense haver-se redimit per part del seu senyor . La redempció afectava no solament el pagès si no també a la muller i fills. Els preus de redempció varien molt en el transcurs del temps i estan en consonància amb l’avaluació que es fa del mas. Les donzelles incorruptes es redimien pagant al seu senyor una quantitat fixa. En la diòcesi de Girona, eren dos sous i vuit diners.

Resum 7.8: Els conflictes a Catalunya

En aquest capítol Dragui ens parla del conflicte social a le ciutat entre la Biga i la Busca.
  • Els conflictes socials urbans: a la ciutat la crisi també es va reflectir. A Barcelona , durant el sXV, es van crear dos grups:
- La Biga, formada per nobles, ciutadans honrats i grans mercaders.

- La Busca, formada per petits comerciants, els artesans dels gremis, els artistes i els menestrals.

Els governs havia estat en mans de la Biga, però els buscaires volien participar-hi per a introduir-hi reformes, reducció d'impostos i mesures per protegir els seus interessos. El rei amb intenció d'afeblir el poder dels privilegiats, va donar suport a la Busca.

  • L'enfrontament entre la Biga i la Busca: a mitjans del s XV, la Busca va aconseguir el govern de la ciutat i va aplicar una política proteccionista ( afavoria la producció local), aquesta mesura perjudicava però als mercaders. Aquesta situació de divisió interna la va aprofitar la Biga, i l'any 1462 va reconquerir el poder. Aquests van emprendre una lluita contra la monarquia, que havia recolzat a la Busca per sotmetre a la Biga.
  • La crisi polític i el compromís de Casp: amb la mort del rei Martí i l'Humà sense descendència, tres representants dels regnes que formaven la Corona d'Aragó - Catalunya, València i Aragó- es van reunir a Casp (ciutat aragonesa) i d'aquesta reunió va sorgir el Compromís de Casp: va consistir en nomenar a Ferran d'Antequera de la família castellana dels Tastàmara com a nou rei.
  • La guerra civil (1462-1472): L'enfrontament entre la Biga i la Busca, la revolta dels pagesos de remença i la política autoritària del rei ( Joan II) van ser els factors que van desencadenar en una Guerra Civil. La crisi social i econòmica dels sXIV i XV, la Guerra Civil i el desplaçament de la ruta comercial a l'atlàntic, van posar fi a l'expansió catalana a la Mediterrània.

dimecres, 6 d’abril del 2011

Resum 7.7: La crisi a Catalunya


  • La crisi demogràfica: de la mateixa manera que a la resta d'Europa, a Catalunya els habitants s'havien duplicat entre els s XI i XIII. Aquesta augment va ser produït gràcies a l'augment de la producció agrícola i de l'activitat manufacturera i comercial. Aquest augment de la població ,juntament amb l'augment de terres cada cop menys productives, faran que la situació estigui al límit.
  • " Lo mal any primer": la crisi va començar l'any 1333, unes collites molt dolentes i la guerra amb Gènova van provocar escassetat d'aliments, la arribada de la Pesta Negra i el desastres naturals ( terratrèmols) van acabar de mermar ( disminuir) la població. La davallada de la població va anar acompanyada d'una crisi econòmica.
  • Els conflictes socials al camp: el declivi de la producció agrària va ocasionar la disminució dels ingressos dels senyors feudals. Per compensar, els senyors van augmentar la pressió sobre els pagesos de remença, si volien abandonar la terra havien de pagar una remença. Aquests pagesos també estaven sotmesos als Mals usos, tot un seguit de drets, impostos i càrregues que els senyors podien exigir als pagesos. Aquesta situació portaran a la revolta l'any 1462: els pagesos reclamen l'abolició dels mals usos i l'obtenció de les propietats abandonades que ells havien ocupat i treballat.
  • La sentència arbitral de Guadalupe: l'any 1486, Ferran II dicta la sentència arbitral de Guadalupe i aboleix els mals usos i posa fi al conflicte. Tot i així, el feudalisme va persistir, i els pagesos van continuar pagant determinats drets als seus senyors.

dimarts, 5 d’abril del 2011

Resum 7.6: el Gòtic Català

  • L'arquitectura: En contrast amb el gòtic més típic, el gòtic català s'identifica per:
- Una composició més austera, amb menys punxes i una ornamentació més sòbria.
- Menys tendència a la verticalitat.
-Augment de la superfície dels murs i reducció dels finestrals.

  • Exemples d'arquitectura gòtica:
Les primeres Catedrals gòtiques a Catalunya, a la esquerra la de Tarragona i la seu vella de Lleida a la dreta.



















L'impuls de l'arquitectura gòtica catalana es produirà durant el sXIV, amb la construcció de la Catedral de Barcelona ( imatge de l'esquerra) i Santa Maria del Mar ( imatge de la dreta).
























Cal destacar també la Catedral de Girona que va començar a construir-se al sXIV, però va estar molt temps aturada. Destaca per ser una Catedral gòtica d'una sola nau.


































  • L'arquitectura civil: amb la consolidació del poder reial es van construir nombrosos palaus reials com el Palau Major del rei a Barcelona. També destaquen en aquest període, la construcció de drassanes, com les de Barcelona manada construir per Pere el gran, i llotges gòtiques. Altres edificis a destacar són: l'hospital de la Santa Creu a Barcelona i els palaus de la Generalitat.
  • La pintura i l'escultura: la temàtica de la pintura gòtica catalana és majoritàriament religiosa. Algunes famílies nobles van pintar la seves cases amb murals, és l'exemple de les pintures del palau Aguilar i la saló del Tinell del Palau Reial Major. L'escultura gòtica també és bàsicament religiosa.

dijous, 31 de març del 2011

Resum 7.5 " Les institucions catalanes"

Miniatura on es representa un Cort medieval, el rei presideix la reunió.
  • Les Corts medievals: consistien en reunions que mantenia el rei amb:
- Representants de l'Esglèsia, el braç eclesiàstic.
- Representants de la noblesa, el braç militar.
- Representants de les ciutats i vil·les, braç reial o popular.

Les Corts es reunien de manera esporàdica, en ciutats diverses i per iniciativa reial, s'obrien amb una exposició del rei (normalment era per demanar diners), després els braços exposaven les peticions al monarca, i finalment, quan s'arribava a un acord entre les dues parts, es tancava la reunió.
  • La Diputació del General o Generalitat: a les Corts celebrades a Cervera a mitjans del sXIV, es va autoritzar la creació de la Generalitat, per posar en pràctica les decisions de la institució. Cada cop agafarà més importància i es convertirà en la principal institució del país.
  • Els béns de la Corona: els reis de la Corona d'Aragó obtenien els ingressos del domini reial, llocs, vil·les i ciutats sota jurisdicció directa del rei i també dels tributs de les comunitats musulmanes i jueves. Com amb aquests ingressos no en tenien prou havien de recorre al permís de les Corts per demanar préstecs i crear nous Impostos.
  • El mestre racional: creat per Pere II el Gran, s'encarregava d'administrar les finances de la monarquia. Amb el temps cada territori del regne tindrà un mestre racional.

Resum 7.4 "El comerç Català per la Mediterrània"

Mapa dels consolats catalans repartits per a la Mediterrània al s XIII.

  • L'expansió comercial: l'expansió de la corona catalanoaragonesa per a la Mediterrània iniciada per Jaume I el Conqueridor, va anar acompanyada d'un augment de les activitats comercials. Els mercaders catalans van finançar la conquesta de Mallorca, Menorca i Eivissa interessats en dominar el comerç marítim de la Mediterrània.
  • La importància marítima de Barcelona: Durant els segles XIII, XIV i XV, Barcelona va esdevenir una de les ciutats més importants de la Mediterrània a l'alçada de Venècia i Gènova. La ciutat va créixer molt fora muralles, en el camí que anava de la ciutat al mar es va construir el barri de la Ribera, barri de mariners i comerciants on es va construir Santa Maria del Mar.
  • Mariners i mercaders: els mariners i mercaders catalans recorrien la Mediterrània i l'Atlàntic, els viatges per mar eren perillosos (naufragis, atacs de vaixells pirates) i hi havia molta competència entre els comerciants d'altres indrets (pisans, venecians,etc.). Els mercaders catalans exportaven: llana en brut, vi, oli, fruita seca, corall, fusta, cuir, teixits i paper.
  • El consolat del mar: eren tribunals creats per a alleugir l'administració de justícia en l'àmbit marítim i mercantil. Eren formats per comerciants i homes de mar. Els consolats de catalans o d'ultramar tenien jurisdicció sobre les causes criminals menors, però només per imposar multes i penes civils a mercaders i navegants.

dimecres, 23 de març del 2011

Resum 7.3: L'expansió catalanoaragonesa

Territoris conquerits per la Corona d'Aragó en la seva màxima esplendor.

  • La conquesta de Mallorca: Jaume I, amb el tractat de Corbeil, veu frenada la seva expansió cap el Nord, però comença l'expansió cap al sud i la Mediterrània. La conquesta de Mallorca ( primer terç del s.XIII) va obeir a objectius comercials: eliminar als pirates sarraïns i crear una base per controlar el comerç a la Mediterrània occidental. Més endavant conquerirà Eivissa, Formentera, en el cas de Menorca, els musulmans pagaran tributs, fins a la seva conquesta.
  • Conquesta de València: la corona d'Aragó no va participar en la conquesta de Mallorca, però si que va ser la impulsora de la conquesta de València uns anys més tard. Aquesta conquesta va ser molt més difícil de finalitzar, ja que el territori valencià era més gran i estava més protegit per nombrosos castells i ciutats fortificades.
  • L'expansió de la Corona per la Mediterrània: Pere II el Gran ( fill de Jaume I) va ocupar Sicília ( punt estratègic de la Mediterrània i gran centre productor de blat) en mig de la revolta de les Vespres Sicilianes. Més endavant també es conquerirà la illa de Sardenya, però aquesta última era un territori inestable amb moltes revoltes.
  • La màxima expansió catalana: es va assolir durant el regnat de Pere III el Cerimoniós (començaments del s.XIV), amb l'ajuda dels almogàvers, s'estableixen ducats a Atenes i Neopàtria. AlfonsIV el Magnànim va pacificar Sardenya i es va apoderar del regne de Nàpols, on va traslladar la cort reial.

dimarts, 22 de març del 2011

Resum 7.2: l'aventura occitana

Mapa de les conquestes de Jaume I el conqueridor. El tractat de Corbeil va frenar l'expansió cap al Nord de la Corona d'Aragó i va potenciar l'expansió cap al Sud.

  • Pirineu enllà: Ramon Berenguer I: els primers comtes catalans van anar eixamplant els seus dominis a banda i banda del Pirineu. Ramon Berenguer I va iniciar l'expansió catalana cap a Occitània en comprar els drets feudals dels comtats de Carcassona i Rasès a començaments del s. XI.
  • Pirineu enllà: Ramon Berenguer III: un altre fórmula per ampliar els dominis més enllà dels Pirineus va ser mitjançant unions matrimonials. Aquests és el cas del matrimoni entre Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença, que va permetre incorporar el comtat de Provença al Casal barceloní.
  • La fi del somni català: l'aliança entre els francs i el Papa Innocenci III en la croada contra els càtars al s.XIII, va suposar la fi de l'expansió a Occitània. Tot i l'intent de demanar protecció per part dels comtes occitans a Pere I el Catòlic, el domini d'aquest territoris va acabar en mans dels Francs.
  • Jaume I i el tractat de Corbeil: a mitjans del s.XIII, Jaume I el conqueridor i el rei de França Lluis IX, van signar el tractat de Corbeil. Van acordar el casament de la filla de Jaume I amb Felip, hereu de Lluís IX, i la renúncia del sobirà francès a tots els drets que pogués reclamar sobre els comtats catalans i Jaume I a l'expansió cap a terres occitanes.

diumenge, 20 de març del 2011