Resum 8.11: La reforma i la Contrareforma

Mapa on es veuen tots els moviments religiosos imperants en l'Europa del sXVI i XVII.

• La Reforma protestant: durant l'edat Mitjana el cristianisme comença a perdre credibilitat i són moltes les veus que s'alcen en contra de les maneres de fer d'aquesta institució. Hi ha cardenals que viuen com autèntics reis envoltats de tota mena de luxes, existeix un mercat de venda de relíquies falsificades, els nobles i les classes acabalades (riques) paguen per exculpar els seus pecats, etc. Tot això, farà que apareguin tot un seguit de moviments religiosos a Europa que promulguin una nova manera de fer, és el cas dels Luterans ( encapçalats per Martín Luter), els calvinistes ( encapçalats per Joan Calví) i els anglicans.

• La Contrareforma: amb l'objectiu de frenar la difusió de les idees de la Reforma i organitzar la persecució dels seus adeptes, l'església catòlica va convocar l'anomenat Concili de trento a la ciutat italiana de Trento. És a partir d'aquest moment que les dues maneres d'entendre el cristianisme i els seus partidaris s'enfrontaran en diverses guerres, de les quals la més coneguda va ser la Guerra dels Trenta anys.

Resum 8.10: L'impacte econòmic dels descobriments.

• La plata americana: l'arribada massiva de plata durant el s XVI, va provocar una revolució dels preus a Europa. L'arribada de plata suposava més moneda, per tant, la demanda de productes va augmentar, però com l'oferta de productes era limitada, els preus es van disparar. La plata també es va utilitzar com a intercanvi comercial amb l'orient llunyà

• La revolució dels preus: podem distingir entre:

1. Angalterra, França, Països Baixos, etc: els preus van pujar més que els salaris, per tant, els empresaris guanyaven més beneficis i els costos de producció eren més baixos ( havien de pagar menys als treballadors). Aquests beneficis seran destinats a inversions productives i originaran un desenvolupament econòmic.
2. Península Ibèrica: els preus van pujar, però els salaris també, per tant, els beneficis dels empresaris eren més baixos. Aquest serà un dels motius del retard econòmic d'Espanya en relació amb altres països europeus.

• El mercantilisme: corrent de pensament dominant durant els s.XVI i s.XVII que considerava que la riquesa d'un país depèn de la quantitat de metalls preciosos de què disposa.

• El proteccionisme: és la doctrina econòmica que defensa la implantació de mesures que obstaculitzen la lliure circulació de mercaderies procedents d'altres països, per tal de defensar la producció interior davant la competència estrangera.

Conseqüències dels descobriments

Piràmide social dels territoris americans després de la conquesta.

• Conseqüències dels descobriments per Amèrica:

1. Econòmiques: adaptació de nous cultius ( sucre, cafè, blat i vinya) i de nous animals ( vaques, ovelles i caballs). Explotació de les mines d'or i plata.
2. Polítiques: destrucció dels imperis i tribus indígenes. Com és el cas dels Inques i els Asteques.
3. Socials: aniquilació massiva dels indígenes i introducció de les races blanca (europeus) i negra (esclaus africans). Aparició del mestissatge.
4. Culturals: introducció de la cultura europea i dels seus idiomes i en paral·lel, destrucció de la cultura indígena. Aparició d'una burgesia americana d'origen europeu: els criolls.

• Conseqüències dels descobriments per Europa:

1. Econòmiques: nous cultius que s'adapten al clima europeu ( patata, blat de moro, tomàquet,etc.). Gran augment del comerç ultramarí.
2. Polítiques: aparició dels primers imperis colonials: Espanya, Portugal i G.Bretanya. També començaran les guerres entre ells.
3. Socials: emigració de treballadors a Amèrica i augment de la burgesia pel comerç colonial.
4. Culturals: coneixement de nous llocs, plantes i animals. Encontre amb altres cultures. Primera volta al món, s'amplia molt el món conegut.

Resum 8.9: L'encontre entre dos mons

Pintura on es representa el primer contacte entre dos mons. Moctezuma l'emperador Asteca és el de l'esquerra i Hernan Cortés, representant de la corona hispànica, és el de la dreta.

• Indígenes i conqueridors: L'arribada de Colom al continent americà va suposar l'encontre entre dos mons: la població indígena d'Amèrica i els europeus nouvinguts. Aquest encontre resultarà tràgic, ja que els europeus utilitzaran la violència amb la intenció de sotmetre als pobles indígenes. Això suposarà la desaparició de les grans civilitzacions precolombines.

• L'impacte demogràfic: les poblacions indígenes patiran una gran davallada durant els primers cent anys de la conquesta. Aquesta serà deguda, sobretot, a tres causes:

1. Les malalties desconegudes a Amèrica, com ara la verola, el xarampió i la grip, introduïdes pels europeus i els esclaus africans que van portar.
2. Les males condicions econòmiques i de treball que els nouvinguts van imposar als indígenes.
3. Els actes violents derivats de les guerres de conquesta.

• Els intercanvis comercials: amb la descoberta d'Amèrica es van incrementar els intercanvis comercials, sobretot de productes per a les classes acabalades (riques) d' Europa com ara les espècies, els tints i l'ivori, però també de nous productes agrícoles, com el tomàquet, el blat de moro i les patates. El tabac i el cacau també eren productes que consumien a Europa, portats d' Amèrica, les classes riques.

• L'adaptació de nous productes: els cultius que es van portar d'Amèrica es van aclimatar molt bé i van permetre millorar la dieta dels europeus, posteriorment, també van permetre el pas d'una agricultura de subsistència a una de mercat. El control del comerç durant el sXVI estarà en mans dels portuguesos i els espanyols, per després, durant el s XVII passar a mans holandeses i angleses,

Resum 8.6: Les grans aportacions científiques

Isaac Newton, pare de la física moderna.

• En l'àmbit de les matemàtiques, física i astronomia: destaquen:

1. Nicolau Copèrnic: considerat l'iniciador de l'astronomia moderna. Va desenvolupar la teoria heliocèntrica, segons la qual és el Sol i no pas la terra, el centre de l'univers i la terra es mou al seu voltant. Aquesta teoria va ser rebutjada i perseguida per la església.
2. Johannes Kepler: va anunciar les anomenades lleis de Kepler, que descriuen les òrbites dels planetes, el seu moviment al voltant del Sol, tot i que no va explicar el perquè d'aquests moviments.
3. Galileo Galilei: va utilitzar per primera vegada instruments òptics per a observacions astronòmiques. Va ser el primer a observar les taques del Sol i els cràters lunars amb un telescopi construït per ell. Va descobrir els satèl·lits de Júpiter, cosa que va permetre demostrar que hi havien altres astres que giraven al voltant d'un planeta diferent a la terra. Es considera que amb Galileu va néixer la ciència moderna.
4. Isaac Newton: va establir les bases de la física. És el pare de la teoria de la gravitació universal, segons la qual tots els cossos s'atreuen els uns als altres. La llei de la gravetat és la que explica el moviment dels astres. També va fer contribucions en l'àmbit de les matemàtiques.

• En l'àmbit de la medicina:

1. Andreas Vesal: va ser el fundador de l'anatomia moderna. Va ser professor a Pàdua, on va ensenyar anatomia mitjançant constants disseccions que feia davant dels estudiants.
2. William Harvey: va descriure per primera vegada el mecanisme de la circulació de la sang. També va dur a terme investigacions sobre embrions.
3. Miquel Servet: va fer una descripció acurada de la circulació pulmonar. Va haver de fugir de Barcelona i França, perseguit per la Inquisició. Finalment, fou empresonat i condemnat per heretge a morir cremat.

Resum 8.5: la ciència moderna

Francis Bacon: amb les seves idees van servir per fonamentar i consolidar el mètode científic.

• El naixement de la ciència moderna: A partir de la segona meitat del s.XVI, la ciència va experimentar un gran progrés. L'aplicació del mètode científic basat en l'observació, formulació d'hipòtesis, experimentació, extracció de conclusions i elaboració de la TEORIA, serà un dels responsables d'aquest progrés.

• L'impuls de la ciència: factors:

1. Bagatge renaixentista: la curiositat i sentit crític del renaixement s'encomana també als científics.
2. La difusió de la impremta ( inventada per Gutenberg al s.XV): va democratitzar els llibres i les idees que hi havien dins.
3. Els grans descobriments geogràfics: el coneixement de nous móns i cultures van suscitar comparacions amb el món conegut i el qüestionament de moltes idees.
4. Les aplicacions tècniques: la ciència adquireix molta importància per la seva aplicació pràctica, la tècnica representa poder.

• El criteri d'autoritat: l'Església defensava aquest criteri, segons el qual la validesa d'un argument es fonamentava en l'autoritat d'un gran mestre. L'opinió d'una persona amb prestigi era suficient perquè la seva afirmació fos irrefutable ( indiscutible), encara que no la demostrés.

• L' Església davant la ciència: la ciència qüestionava el pensament de l'Església, ja que va desplaçar a l'ésser humà del centre de la creació i el va considerar sotmès a les mateixes lleis naturals que els altres animals, en canvi l' Església atorgava un paper especial respecte als altres éssers naturals. Moltes teories científiques van ser rebutjades i perseguides, i diversos científics condemnats per l'Església a través de la Inquisició.

Resum 8.4: l'art del Renaixement: l'escultura i la pintura

La Gioconda, també coneguda com a la Mona Lisa, obra pintada per Leonardo da Vinci.

• L'escultura renaixentista: característiques:

1. Recerca de l'ideal de bellesa, l'ésser humà com a l'obra més perfecte de la natura.
2. L'establiment de les proporcions del cos humà.
3. La predilecció pel nu, que permet presentar ben definida l'anatomia del cos.

• Escultors renaixentistes: del quattrocento destaquen Lorenzo Ghiberti i Donatello. Del cinquecento destaca Miquel Àngel, escultures com la Pietat, el David i el Moisès, caracteritzen l'expressivitat i la majestuositat de la seva obra.

• La pintura renaixentista: característiques:

1. Interès per la figura humana.
2. Preocupació per la composició i la perspectiva.
3. L'atenció als colors i la llum.
4. Predilecció pels temes mitològics i religiosos.

• Els pintors renaixentistes italians:

1. Del quattrocento: destaquen Fra Angelico, creador de la pintura religiosa, i Sandro Botticelli, autor d'obres mitològiques, com La primavera.
2. Del cinquencento: destaquen Rafael ( l'escola d'Atenes), Leonardo da Vinci ( La Gioconda i el Sant sopar) i Miquel Àngel ( la Capella Sixtina).

• Els pintors flamencs i alemanys: dels flamencs sobresurt Piere Brugel el Vell, visó de la humanitat força crítica. Dels alemanys destaca Albrecht Dürer, autor de retrats de gran exactitud fotogràfica, gravats i dibuixos.

Arquitectura Renaixentista

En aquest passador de diapositives trobareu molta informació sobre l'arquitectura renaixentista.

02 Renaixement 2. Arquitectura

View more presentations from amelisgalmes

Resum 8.3: l'art del Renaixement, l'arquitectura

La Fabulosa Catedral de Florència, Santa Maria del Fiore. A la imatge podem observar clarament, la cúpula de Brunelleschi a la dreta de la imatge, i el campanar del Giotto a l'esquerra.

• EL Renaixement italià i flamenc: distingim dues etapes:

- El quattrocento, s.XV: La capital artística d'aquest període és Florència, gràcies al mecenatge d'algunes famílies nobles, com els Mèdici.

- El cinquecento, s.XVI: època de màxima esplendor, la capital artística és Roma i el patrocinador, l'esgésia.

Pel què fa a la pintura, cal destacar els Països Baixos i Alemanya.

• Característiques de l'art renaixentista: trets principals:

1. Acostament a la natura, desenvolupament de la perspectiva i la reproducció humana i de la natura.
2. El retorn als clàssics. Es segueixen els models grecs i romans, i s'accentuen les idees d'equilibri i mesura.

• L'arquitectura renaixentista: característiques:

1. Utilització del arc del mig punt.
2. Ús de la cúpula.
3. Preferència d'elements arquitectònics i decoratius propis de l'art de l'antiguitat.

Quattrocento: cúpula de Brunelleschi de Santa Maria del Fiore a Florència.

Cinquecento: cúpula de Miguel Àngel de Sant Pere del Vaticà a Roma.

Resum 8.2: L'humanisme renaixentista

Retrat de Thomas More escriptor d'Utopia.

• Una nova visió del món: el renaixement ( s XIV fins mitjans del s XVI), és un moviment artístic i cultural inspirat en la tradició de l'antiguitat clàssica. Trets generals:

1. L'antropocentrisme: l'ésser humà passa a ser el centre de totes les coses, objecte de coneixement i centre d'atenció del pensament científic
2. L'individualisme: l'artista ofereix a través de la seva obra una visió del món, única i personal.
3. El polifacetisme: la persona que domina totes les branques del saber ( Ex: Leonardo de Vinci)

• Els nuclis renaixentistes: van ser les ciutats italianes de Florència i Venècia i els Països Baixos.

• L'humanisme: és l'expressió del Renaixement en el cap de les lletres, el pensament i la filosofia. Redecobriment d'autors grecs i romans, utilització de la llengua vulgar com a eina de treball, intent d'entendre el comportament humà de manera racional, exaltació de les potencialitats humanes,etc.

• Els Pensadors humanistes:

1. Maquiavel: Amb l'obre "El príncep" va iniciar la ciència política. La lluita pel poder és essencial per la política: " El fi justifica els mitjans".
2. Erasme de Rotterdam: Sacerdot i llatinista holandès, va originar un important corrent intel·lectual. Va criticar l'ensenyament a les escoles medievals i la intolerància religiosa.
3. Thomas More: amb "Utopia", on descriu un món ideal, va esdevenir un referent per a filòsofs i escriptors.
4. Joan Lluís Vives: va ser l'humanista més destacat de la península Ibèrica.

Resum 8.1: El despertar d'Europa

La pintura de l'esquerra representa l'arribada de Cristòfol Colom a Amèrica i la imatge de la dreta el triomf de la Revolució Francesa.

• Europa a l'inici de l'edat moderna: l'edat moderna comprèn el període que va des del descobriment d'Amèrica l'any 1492, fins a la Revolució Francesa l'any 1789. Durant l'inici d' aquest període:

- Es faran els primers passos en el descobriment de la ciència i la medicina modernes.

- Els realitzaran grans viatges i descobriments que permetran conèixer nous pobles i obtenir recursos d'altres indrets del món.
- És el període on s'estendrà l'esperit crític i la curiositat intel·lectual.

• Una Europa encara feudal: aquests canvis però trigaran a originar-se, per això l'Europa de començaments del s XVI serà majoritàriament rural ( més del 80% de la població) i el feudalisme serà encara el sistema dominant. Les ciutats encara seran petites i les indústries manufactureres, bàsicament, artesanals.