Érase una vez el hombre: la guerra de los cien años

Ho sento, el vostre profe es posa nostàlgic, per això us ha tocat veure dibuixos de la meva època. Ens serviran per fer repàs d'aquest tema que tot just acabem de veure.

Pinzellades d'art: l'art Romànic i l'art Gòtic

Resum 6.7 i 6.8: L'art Gòtic

Esquema de l'estructura d'una catedral gòtica.

L'ART GÒTIC:

És l'estil predominant a la baixa edat mitjana europea, entre els s XII i XIV. Aquest estil artístic naixerà a França i des d'aquí s'estendrà per a tot Europa.

• Característiques generals:

- És un art on es combinen temes religiosos i temes profans - civils i domèstics-.
- Reflexa els valors de la classe social burgesa, que ajuda i rep suport de la Monarquia, a les ciutats.
- És un art essencialment urbà.
- Té una finalitat decorativa més que educativa. Recordeu que les pintures i escultures romàniques servien per explicar la religió al poble, ja que la majoria eren analfabets.
- S'aposta pel Naturisme: intenta representar la realitat d'una manera més realista.
- Es produeixen obres monumentals, de grans dimensions.

L'ARQUITECTURA GÒTICA:
En general les possibilitats tècniques van permetre construir edificis més alts i més grans que en el romànic.

• Característiques generals:

- Es substitueix la volta de canó per la volta de creueria, aquestes distribueixen el pes de la volta a uns nervis i aquests nervis als pilars. Això origina l'alleugeriment dels murs.
- Murs més prims i alts que permeten fer-hi més obertures perquè entri més llum.
- Arc propi, l'arc apuntat o ogival.
- Tendència a la verticalitat ja que s'incrementa l'alçada dels edificis.
- Rosasses i vitralls multicolors que cobreixen les obertures dels murs.
- Contraforts i arcsbotants que recullen els pesos dels pilars i dels nervis de les voltes.

PINTURA:
Tant la pintura com l'escultura es van caracteritzar per l'assoliment progressiu de les lleis de la perspectiva i de l'anatomia, i per intentar mostrar més naturalitat.

• Característiques generals:

- Major naturalitat i expressivitat de les representacions.
- Colors brillants.
-Introducció de fons i de paisatges a les obres.
- Les pintures sobre fusta i retaules van assolir un alt grau de perfeccionament. Els tapissos i les miniatures van incorporar les característiques de la pintura: perspectiva, naturalitat, etc.

ESCULTURA:
Segueix lligada a l'arquitectura, sobretot a les portalades de les esglésies. Els temes eren menys dramàtics i radicals que en el romànic i es representaren moltes marededéus amb el nen.

Resum 6.6: la crisi de la baixa edat mitjana

Pintura on es veu reflexada la desolació que va causar la pesta negra.

• Les causes de la crisi: a partir de la primera meitat del s XIV la societat europea patirà una crisi econòmica molt profunda. Aquests són els factors que la va originar: l'augment de la població durant els segles anteriors va obligar a ocupar terres cada cop menys fèrtils, això va originar menys producció per a més població, a aquesta situació cal sumar-hi: les guerres que van assolar Europa durant els s XIV i XV ( recordeu la guerra dels 100 anys), les crisis de subsistència produïdes per un refredament del clima i les epidèmies que fuetejaran encara més a la població Europea .

• Les conseqüències de la crisi: les guerres, la fam i les epidèmies van exterminar una tercera part de la població europea. El descens de la població va originar l'abandonament de conreus, els senyors feudals van augmentar les càrregues feudals i es van produir revoltes camperoles que es van estendre a les ciutats. Aquesta crisi també va afectar a les ciutats, es va produir una reducció del comerç internacional i local, això va fer entrar en una profunda crisi a les ciutats comercials del nord d'Europa i de la mediterrània.

L'apartat de la Pesta Negra l'heu d'estudiar de l'activitat que heu fet.

Activitat: La pesta Negra

Mireu i llegiu atentament aquest passador de diapositives i contesteu a les següents preguntes:

La Peste Negra

View more presentations from Gamarra92

Preguntes:

1) Com s'anomena el bacteri que encomana la pesta? Com es transmet la malaltia? Quins són els símptomes?

2) Quan es va produir el principal brot? Tenia un percentatge molt alt de mortalitat?

3) Es té alguna teoria del lloc del qual provenia? Com es creu que va arribar a Europa? Quin lloc d'Europa va rebre la primera fuetada de la malaltia? Es sap l'any que va arribar a la Península Ibèrica?

4) A qui es va intentar culpar de la propagació de la Pesta Negra?

5) Quins van ser els factors que van originar que la malaltia encara fos més mortífera? Quines eren les pràctiques "mèdiques" que es feien servir per intentar curar als malalts?

6) Quines varen ser les conseqüències de la malaltia al continent europeu?

7) Creus que és una malaltia que està totalment erradicada ( extingida) ? Busca informació a Internet per veure si hi ha casos de pesta avui dia? Si en trobes algun, posa el país o regió on s'han donat aquests casos.

Resum 6.5: L'expansió fora d'Europa.

Ruta de Marco Polo: va sortir de Venècia amb disset anys i va arribar fins l'actual Pequín, en aquell moment capital de l'imperi Mongol. Allà va ser on va viure com a diplomàtic durant 25 anys.

• Les Croades: van ser un seguit d'expedicions militars que els regnes cristians d'Europa van organitzar durant l'edat mitjana per conquerir Terra Santa, dominada pels musulmans. Eren convocades en nom de l'església cristiana per lluitar contra els heretges. Amb la crida del Papa Urbà II, els croats arribaran a ocupar Jerusalem a finals del s.XI, durant la primera croada. Las croades van afavorir les relacions d'intercanvi, entre els regnes europeus i el món àrab.

• Marco Polo i el comerç amb l'Orient Llunyà: Marco Polo va ser un mercader i aventurer del s XIII. Va néixer a Venècia, la principal ciutat comercial de la Mediterrània. Als 17 anys va emprendre un viatge cap a l'Orient Llunyà, seguint la ruta de les caravanes de la seda, fins a arribar a la Xina i a la capital del regne dels mongols. Les seves gestes i aventures estan explicades al llibre de les meravelles.

• Els Vikings: Eric el Roig, un aventurer viking ( normands establerts a Islàndia) va descobrir les terres de Grenlàndia. Els vikings es van quedar uns cinc-cents anys en aquesta illa de l'Atlàntic nord, van portar bestiar i van practicar l'agricultura. Es creu que van arribar a trepitjar el continent americà, però no van arribar a instal·lar-s'hi. Amb el refredament del clima cap a finals del s XV, els normands van abandonar Grenlàndia.

Resum 6.4: El comerç i les ciutats

Mapa on es veuen reflectides les principals rutes terrestres i marítimes de l' Europa Medieval.

• El naixement de les ciutats: com ja hem parlat en apartats anteriors, a partir del s XI es produeix un augment de la població i de la producció agrària que fan créixer el comerç. Això va fer aparèixer molts mercats locals on habitants de les ciutats i pagesos intercanviaven productes. Les innovacions tècniques es produeixen tant a l'agricultura com a la industria manufacturera de les ciutats. A les ciutats els artesans començaran a agrupar-se en gremis, aquests juntament amb els burgesos seran ciutadans lliures.

• Les fires medievals: sovint impulsades pels monestirs, eren organitzades el dia de la commemoració de la festivitat del seu patró. Es diferenciaven dels mercats pel fet que eren menys freqüents i s'especialitzaven en un nombre lmitat de productes. Ex:fires ramaderes on es venia només bestiar. A partir del s XIII van començar a perdre importància, a causa de les guerres i la competència de les ciutats.

• El comerç a llarga distància: destacaven dues àrees:

- A la regió mediterrània, les ciutats com Venècia i Gènova (nord d'Itàlia) o Barcelona i València ( a la península Ibèrica) comerciaven amb el Pròxim Orient i amb les ciutats àrabs del nord d'Àfrica.

- Al nord d'Europa, les ciutats comercials van fer una aliança militar per defensar-se dels atacs pirates: la Hansa. Una gran ruta comercial connectava la mar del Nord amb la mar Bàltica, les ciutats de Flandes exportaven teixits i altres manufactures als països eslaus i n'exportaven cereals, fusta i pells.

Les ciutats del nord d'Itàlia feien d'intermediàries entre les dues àrees.

Resum 6.3: Els regnes cristians de la península Ibèrica

Retrat dels reis Catòlics.

• Ferran III, rei de Castella: a mitjans del segles XIII Ferrant III el sant va unificar definitivament els regnes de Castella i Lleó. També va dur a terme una notable expansió dels regnes cristians cap el sud de la península.

• Alfons X, rei de Castella " el savi": fill de Ferran III, va continuar la reconquesta d'Andalusia i Múrcia. Va ser un rei molt prolífic, tant en l'àmbit polític i econòmic: va afavorir el comerç i va portar a terme una notable tasca legislativa, com en el cultural, va introduir el ús habitual del castellà en els documents oficials, va escriure la Crònica General on narrava la història de Castella, poemes, llibres d'escacs,etc. Va estimular i dirigir l'escola de traduccions de Toledo amb col·laboradors àrabs, hebreus i cristians.

• La península Ibèrica a la fi de l'edat mitjana: estava formada per:

- El regne de Portugal: va finalitzar la seva expansió al s XIII.

- El regne de Granada: Va ser l'últim reducte musulmà peninsular fins la seva conquesta l'any 1492 pels Reis Catòlics.

- La corona de Castella: era un estat integrat per la corona de Castella i Lleó units al s XIII.

- El regne de Navarra: Va viure periodes d'unió amb França i amb Aragó, abans de la integracioó definitiva a la Corona de Castella ( s XVI).

- La Corona d'Aragó: integrada pels regnes d'Aragó, Mallorca, València i el Principat de Catalunya.

• El matrimoni dels Reis Catòlics: El matrimoni de Ferran II de Catalunya i Aragó amb Isabel I de Castella va comportar la unió dinàstica de les dues corones. Tot i així, cada antic regne va conservar les seves institucions polítiques, les seves lleis, impostos, etc. L'única institució Castellana que es va instaurar als regnes de la Corona d'Aragó va ser, la inquisició, a finals del s XV.

Resum 6.2: El marc polític

Mapa d'Europa al s XIV: en aquest mapa es veu com es comencen a configurar les monarquies francesa, anglesa i espanyola. En canvi,la península itàlica i l'imperi Germànic hauran d'esperar uns quants segles per consolidar i unir els seus territoris.

• La guerra dels Cent Anys: aquesta guerra entre França i Anglaterra va trasbalsar Europa durant més d'un segle, entre 1339 i 1453. Els exèrcits van saquejar els camps, i la fam i les epidèmies van afectar a les ciutats assetjades. Va acabar amb la victòria francesa, consolidant la dinastia dels Valois a França. A Anglaterra en canvi, va suposar un llarg període de lluites internes.

• La consolidació de les monarquies europees: aquesta va culminar al final del sXV amb la formació de les monarquies autoritàries ( els reis concentraven el poder a les seves mans). D'aquesta manera la monarquia es consolida a França ( sota el regnat de Lluis XI), a Anglaterra ( amb Enric VII de la família dels Tudor) i a la Península Ibèrica: Portugal posa fi al domini musulmà al s XIII, per un altre costat, la unió entre les corones d'Aragó i de Castella amb el matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella acaba de consolidar el territori. Aquests regnes van conservar les seves institucions polítiques, les seves lleis i els seus impostos.

• El Sacre Imperi i la península Itàlica: la desunió que afectava el Sacre Imperi Romanogermànic i la fragmentació política de la península itàlica hi van impedir la implantació de la monarquia autoritària. Recordeu que en el cas de l'Imperi Romanogermànic la gran diveritat de territoris que el conformaven, feien difícil la unió d'un territori tant gran. En el cas d'Itàlia, al nord, les repúbliques urbanes, com Gènova i Venècia, eren independents, el centre era controlat per l'església i al sud estava sota domini de la corona d'Aragó.