Mapa on es veuen reflectides les principals rutes terrestres i marítimes de l' Europa Medieval.
- El naixement de les ciutats: com ja hem parlat en apartats anteriors, a partir del s XI es produeix un augment de la població i de la producció agrària que fan créixer el comerç. Això va fer aparèixer molts mercats locals on habitants de les ciutats i pagesos intercanviaven productes. Les innovacions tècniques es produeixen tant a l'agricultura com a la industria manufacturera de les ciutats. A les ciutats els artesans començaran a agrupar-se en gremis, aquests juntament amb els burgesos seran ciutadans lliures.
- Les fires medievals: sovint impulsades pels monestirs, eren organitzades el dia de la commemoració de la festivitat del seu patró. Es diferenciaven dels mercats pel fet que eren menys freqüents i s'especialitzaven en un nombre lmitat de productes. Ex:fires ramaderes on es venia només bestiar. A partir del s XIII van començar a perdre importància, a causa de les guerres i la competència de les ciutats.
- El comerç a llarga distància: destacaven dues àrees:
- A la regió mediterrània, les ciutats com Venècia i Gènova (nord d'Itàlia) o Barcelona i València ( a la península Ibèrica) comerciaven amb el Pròxim Orient i amb les ciutats àrabs del nord d'Àfrica.
- Al nord d'Europa, les ciutats comercials van fer una aliança militar per defensar-se dels atacs pirates: la Hansa. Una gran ruta comercial connectava la mar del Nord amb la mar Bàltica, les ciutats de Flandes exportaven teixits i altres manufactures als països eslaus i n'exportaven cereals, fusta i pells.
Les ciutats del nord d'Itàlia feien d'intermediàries entre les dues àrees.
