La terra es convertirà en un planeta com Tràntor?

Avui us vull parlar de Tràntor:

Imatge del planeta Tràntor, seu de l'Imperi Galàctic.

Trantor és un planeta que apareix en una saga novel.lada de ciència ficció molt coneguda: Les Fundacions. Aquestes van ser escrites per un escriptor molt reconegut arreu del món que es deia Isaac Asimov. L'Isaac Asimov que el teniu a la foto de a baix ( l'home de les patillorras) , va immaginar-se un planeta on no hi havia ninguna superficie natural, tot estava urbanitzat. Aquest planeta era la seu del gran Imperi Galàctic, des d'on es decidien totes les qüestions importants de l'Imperi.

Fotografia del gran escriptor de ciència ficció Isaac Asimov.

A vosaltres us agradaria viure en un planeta on tot estigués urbanitzat? Us agradaria que la terra es convertís en un planeta fred com Tràntor?

Ara estareu pensant: per què ens parla d'un planeta que apareix en una novel.la de ciència ficció? Doncs us parlo de Tràntor, perquè el nostre planeta està apropan-se ràpidament al punt en el qual la majoria de la població humana viurà en àrees urbanes. Si voleu saber més del tema, cliqueu en aquest enllaç: Un món de ciutats.

Idelfons Cerdà i Sunyer ( l’urbanista Visionari)

Retrat d'Ildefons Cerdà.

-->

Va néixer a, Centelles 23 de desembre de 1815 i va morir a Caldas de Besaya, Cantàbria, el 21 d'agost de 1876, fou un enginyier, urbanista, arquitecte, jurista, economista, polític,...Un home polifacètic que va escriure la Teoria General de la Urbanización, obra pionera de l'especialitat, que el fa ser considerat un dels fundadors de l'urbanisme modern. El seu projecte més important va ser la reforma urbanística de la Barcelona del segle XIX, coneguda com Pla Cerdà , i que va crear l'actual barri de l' Eixample.

L’eixample de Cerdà:

El 1858 acaba la prohibició de construir fora de la muralla de Barcelona. Un any més tard, l'Ajuntament convoca un concurs públic per premiar el millor projecte d'eixample. El projecte guanyador, de l'arquitecte Antoni Rovira i Trias és finalment desbancat pel de l'enginyer Ildefons Cerdà, molt més innovador i que obté el suport del govern. L'eixample de Cerdà s'estructura en un tramat d'illes ortogonals que combinen habitatges i espais verds. El seu racionalisme i una radical voluntat igualitarista en fan un projecte original i únic, que només l'especulació ha emmascarat amb posterioritat.

Aquí teniu ( fotografia de dalt) el projecte tal i com el va pensar en Cerdà: com veieu en el projecte original les illes de cases no eren tancades com ara, sinó que eren obertes amb patis interiors. La forma actual de l’Eixample és conseqüència de l’especulació urbanística.

Imatge actual de l'Eixample, molt més urbanitzada que en el projecte Cerdà.

Hem de pensar que amb aquest projecte Cerdà va ser molt visionari, va pensar que la ciutat a la llarga necessitaria uns carrers més amples per acollir l’augment del trànsit ( en l’època del Cerdà no hi havien cotxes, ell pensava en els tramvies). Un altre aspecte innovador van ser els xamfrans. Els Xamfrans retallen les illes de cases (mançanes) quadrades i les converteixen en octogonals, així permeten una major visibilitat dels carrers per part dels conductors.

Imatge dels visionaris Xamfrans de l'Eixample.

Evolució del plànol de Barcelona al llarg dels temps

Ja havíem parlat del gran canvi de Barcelona després de l'aplicació del Pla Cerdà, on la ciutat sobrepassa els murs d'una manera ordenada i planificada amb visió de futur. Abans d'això com era la ciutat? I després del Pla Cerdà com va continuar creixent? Només heu de mirar el passador de diapositives per esbrinar les respostes:

Evolució UrbaníStica De Barcelona · Geografia Urbana · Ies Miquel Biada

View more presentations from Pauet.

Els entramats urbans

Els entramats de les ciutats ens diuen moltes coses, tant de la història de la mateixa ciutat, com de la mentalitat de la gent que els va realitzar. Així, la ciutat de Barcelona conté en la forma dels seus carrers i les seves cases, la història de la ciutat i les seves gents.

Agafem per exemple una imatge del casc antic de Barcelona:

Veiem clarament la diferència contrastada entre l'entramat urbà del casc antic de Barcelona ( part encerclada en vermell a la imatge superior) i l'entramat en quadrícula i regular de l'eixampla de Cerdà.

En el casc antic de Barcelona es veu clarament que no hi va haver cap mena de planificació urbana: són carrers estrets i intricats amb alguns culs de sac ( carrers sense sortida). La línia vermella marca clarament la Barcelona medieval intramuralles (dins de les muralles).

A mitjans del segle XIX la ciutat trenca les seves muralles ( metafòricament) i s'organitza d'una manera ordenada i planificada. Es pot dir que amb Ildefons Cerdà neix l'urbanisme modern. L'urbanisme a de tenir visió de futur, i sobretot, pensar en el benestar dels seus ciutadans i en la facilitació de la comunicació dins de la pròpia ciutat.

Segment de l'eixampla: tipus d' entramat en quadrícula o reticular.

Els procesos que s'amagen dins de les accions quotidianes

Röyksopp - Remind Me
Cargado por hushhush112. - Ver los videos de música recién destacados.

Activitat:

Agafa algun dels procesos quotidians que surten en aquest videoclip i intentar descriure'l pas per pas. Ex: Quan tirem de la cadena del bany, quin procés segueixen els desperdicis?