Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tema 11: La globalització. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tema 11: La globalització. Mostrar tots els missatges

dilluns, 3 de novembre del 2014

Algunes de les millors participacions de l'activitat " La meva imatge de la globalització"




En aquesta imatge podem veure reflectida la globalització econòmica, tecnològica i social. Només veiem il·luminades les zones on es fa servir el facebook , per tant podem veure si la gent té ordinadors i arrel d'això si tenen diners per comprar-ne. També podem veure si tenen recursos tecnològics per poder-se connectar a internet des de les seves llars i per últim podem saber si tenen una lliure comunicació amb la resta del món. 

Després d'observar aquesta imatge ens adonem de que només els països desenvolupats o en vies de desenvolupament estan il·luminats i que la resta de països del món no gaudeixen d’aquests privilegis.

Aquesta imatge és un clar exemple de tres tipus de globalització i és per això que l’he escollit.


Aniol Cabrespina




Aquesta imatge representa la globalització cultural. La gent era com era: amb els seus hàbits, el menjar típic de cada lloc, la forma de vestir, etc. Però ara, quan anem de viatge a un altre continent, ja no trobem tanta diferència: trobem cadenes internacionals de roba (Mango, Zara, H&M, Nike, etc.), el menjar es molt semblant a tot arreu, i vagis on vagis, la gran majoria de la gent sap parlar l’anglès (idioma internacional). S’ha de reconèixer que ha perdut gran part del seu encant, no trobeu? Al cap i a la fi hem sigut tots nosaltres qui a globalitzat la cultura...

Patrícia Gomis



Aquí podem veure una globalització tecnològica. Aquesta imatge representa les ones wifi, si fossin visibles, d'aquesta ciutat. Els països desenvolupats tenen el mateix aspecte, en canvi, en els subdesenvolupats no s'assemblaria en res. M'ha agradat aquesta imatge, perquè si les ones fossin visibles, les ciutats tindrien aquesta aparença.
David Alexander






Representa la globalització econòmica. En aquesta imatge es veu una casa, que representa que han comprat, i les persones que ho han fet tal i com posa a sota, "I though we were just buying a house", pensaven que només s´havien comprat una casa i es donen compte de que amb la casa també venen els impostos, la hipoteca, etc.

He triat aquesta imatge perquè representa molt bé la globalització econòmica avui en dia.
Lila Ribera





Globalització social i econòmica:

En aquesta imatge, veiem a una noia d'un país del tercer món treballan i fabrican coses perquè desprès ho pugui vendre a un país desenvolupat i guanyar diners, com veiem a l'altra banda de la fotografia hi ha un noi d'Estats Units sense feina i calçat amb unes sabates de 120€ que han fabricat a un país subdesenvolupat.

Jo he escollit a aquesta imatge perquè per ami hem deixar molt clar que és i que representa la globalització.
Asier Corral



Aquesta imatge representa la globalització econòmica, política, tecnològica, cultural i social perquè representa l'abús que fan els països desenvolupats del seu poder econòmic, polític, social... Aquest tipus de països, un clar exemple és els Estats Units, exploten la resta de països, imposen les seves lleis i normes, fan arribar a arreu del món la seva cultura i s'aprofiten dels altres països per aconseguir els seus objectius polítics i econòmics, per enriquir-se més, i moltes vegades no pensen de quina manera pot afectar aquests canvis als altres països, ni què volen realment. Per això he triat aquesta imatge, perquè se n'adonin del mal que fan al món i moltes vegades a ells mateixos, l'he triat perquè mostra un sentiment d'opressió i de rebuig cap als països subdesenvolupats, perquè només pensem en nosaltres mateixos i això mostra un egoisme que no se'l mereixen aquests països, al contrari, els hauríem d'ajudar més i sentir més empatia, posar-nos a la seva pell, perquè la veritat és que ho estan passant molt malament. Aquesta és una globalització favorable per els països desenvolupats però desfavorable per als subdesenvolupats, reuneix tots els aspectes de la globalització i crec que és una imatge adequada perquè ens n'adonem del que fem realment, perquè nosaltres també som còmplices d'aquesta globalització desigual.
Roger García





Jo he escollit aquesta imatge, ja que per a mi representa totalment la globalització econòmica. Resulta fascinant que un producte que es ven a les botigues del carrer del costat de casa, hagi estat fabricat a milers de quilometres. Aquest fet tant comú avui en dia, trenta o quaranta anys enrere era impensable; un producte era manufacturat al mateix país on es venia.

En resultat, estem més connectats amb tot el món del que ens pensem: lluny, però alhora aprop.

Almodis Peguera




Representa la globalització cultural. En aquesta imatge podem visualitzar un panellet que representa la Castanyada, i una carbassa amb una cara que representa el Halloween.

Aquesta foto ens vol fer veure que per culpa de cultures estrangeres "especialment el Halloween", les cultures del nostre país "la castanyada" estiguin desapareixen poc a poc.

Si seguim celebrant aquestes festes estrangeres, acabarem amb la inexistència del les nostres cultures, fent que les properes generacions no coneguin la veritat del seu país natal.
Bruna Vidiella



En aquesta imatge es representa còmicament la globalització cultural. Mostra un astronauta que ha arribat a la Lluna i com si estigués en un restaurant el taulell del menú del dia diu que hi ha paella, que és el menjar típic d'Espanya.
Cada dia es coneixen més tipus d'aliments a parts oposades del món i (exagerant-ho) ja ni se sap quin aliment forma part de cada cultura. Sent de diferents parts del món la majoria tenim més o menys els mateixos hàbits alimentaris i això és el que mostra la imatge, tot i que no és real el que mostra, la cultura d'un país molt llunyà no té límit per molt lluny que estigui aquell lloc. Per això he triat aquesta foto.
Noelia Muñoz

dijous, 24 d’octubre del 2013

La Globalització: cap a un sistema mundial.


Origen i cronologia de la crisis financera mundial.


La Globalització: aspectes negatius i positius.

En aquests últims anys hem vist com dins d’un món globalitzat ja no podem parlar de crisis o d’afectes locals. És certament, que l’aleteig d’una papallona a l’altra punta del món, té el seu afecte immediat arreu. Amb l’actual crisi econòmica, hem estat testimonis dels afectes negatius que té la globalització, ja que una crisi que només hauria d’haver afectat als EEUU ha acabat afectant a tot el món. Penseu també en el cas del nou virus de la grip, fins i tot els virus estan globalitzats!

De fet, heu de pensar, que quan els vostres pares ingressen diners en el banc, aquests diners no són guardats en una caixa forta a bon resguard. Sinó que aquests diners són invertits pels bancs en la compra d’accions, donats en forma de préstec a altres persones, invertits en altres negocis... Els diners es mouen per tot el món!

Per tant, ara vull que intenteu explicar amb les vostres paraules i amb exemples, quins creieu que són els aspectes negatius i els positius de viure en un món globalitzat.

Aquí teniu algunes imatges per reflexionar:



I dos acudits gràfics:


Leopoldo Abadía explica la crisis en clau d'humor

Crisis Financera (humor)

Mapa del món: densitat de connexió a Internet

Per fer més gran el mapa cliqueu a sobre del mateix.

Vivim en un món global, però no pel que fa a l'accés d'Internet i ni tampoc com en tantes altres coses: en el repartiment de la riquesa, en l'accés a la sanitat, en la justícia, l'accés a l'educació...

La Brossa Espacial

Simulació de la brossa espacial que envolta el nostre planeta.
La brossa espacial està formada per quasi qualsevol cosa, que pot anar des d'etapes senceres d'un coet o satèl·lits fora de servei, fins a fragments d'explosions, capes de pintura, residus provinents dels acceleradors sòlids, líquid refrigerant de satèl·lits amb generadors nuclears i altres petites partícules.
D'acord amb el llibre d'Edward Tufte Envisioning Information, entre els objectes considerats com brossa espacial es troba un guant que l'astronauta Edward H. White va perdre en la primera activitat extravehicular (E.V.A.) americana, una càmera de fotos perduda per Michael Collins prop de la Gemini 10, bosses d'escombraries, una clau anglesa i un raspall de dents. Sunita Williams de la missió STS-116 també va perdre un càmera de fotos durant una activitat extravehicular. La majoria d'aquest objectes inusuals acaben reentrant a l'atmòsfera de la terra en poques setmanes degut a les òrbites en les que van ser deixats anar i a causa de la seva mida reduïda. Coses com aquestes no representen la part més important del problema de la desferra espacial. Unes 100 tones de fragments creats per uns 200 incidents continuen en òrbita. La majoria de la brossa espacial es concentra en òrbites terrestres baixes (LEO), tot i que tmabé se'n poden trobar més enllà de les òrbites geosíncrones.
La preocupació que genera la brossa espacial està creixent en els darrers anys, ja que les colisions a velocitats orbitals poden causar greus avaries en satèl·lits operatius a la vegada que poden produir encara més ferralla descontrolada en el procès (sindrome de Kessler). Darrerament algunes naus espacials, com l'Estació Espacial Internacional, s'han blindat per intentar lluitar contra aquests impactes, o com a mínim, intentar minimitzar-los. Els astronautes quan realitzen treballs al exterior d'aquests complexes expacial també poden ser vulnerables a aquests impactes. Oficialment la primera maniobra del transbordador espacial americà (Space Shuttle) per evitar la colisió amb un fragment de brossa espacial es va produïr durant la missió STS-48 al setembre del 1991. Va caldre una ignició de 7 segons dels motor de la nau (Reaction Control System) per tal d'esquivar un troç de ferralla del satèl·lit Kosmos 955.
Boires de partícules molt petites no són tant perilloses com les comentades, pero poden causar força mal per l'erosió que provoquen sobre les superfícies impactades.

Fotografies Crack del 29.

La patologia del comerç

Quan a la borsa de Nova York es realitzen transaccions econòmiques, es mouen els diners amb l'objectiu d'obtenir el màxim benefici. Els brokers només veuen diners, no pensen en les conseqüències ambientals o humanes negatives que està causant l' empresa a la qual inverteixen en la compra d' accions.

Actualment hi ha molta gent que és una ecologista convençuda, però que ignorant-ho o no, no sap que té accions comprades a una empresa que està hipotecant el futur ambiental i econòmic d'alguna part del planeta.

Vivim en un món on els diners estan per sobre de la resta de les coses, està en la nostres mans canviar aquesta realitat.