Els entramats de les ciutats ens diuen moltes coses, tant de la història de la mateixa ciutat, com de la mentalitat de la gent que els va realitzar. Així, la ciutat de Barcelona conté en la forma dels seus carrers i les seves cases, la història de la ciutat i les seves gents.
Agafem per exemple una imatge del casc antic de Barcelona:
Veiem clarament la diferència contrastada entre l'entramat urbà del casc antic de Barcelona ( part encerclada en vermell a la imatge superior) i l'entramat en quadrícula i regular de l'eixampla de Cerdà.
En el casc antic de Barcelona es veu clarament que no hi va haver cap mena de planificació urbana: són carrers estrets i intricats amb alguns culs de sac ( carrers sense sortida). La línia vermella marca clarament la Barcelona medieval intramuralles (dins de les muralles).
A mitjans del segle XIX la ciutat trenca les seves muralles ( metafòricament) i s'organitza d'una manera ordenada i planificada. Es pot dir que amb Ildefons Cerdà neix l'urbanisme modern. L'urbanisme a de tenir visió de futur, i sobretot, pensar en el benestar dels seus ciutadans i en la facilitació de la comunicació dins de la pròpia ciutat.
En el casc antic de Barcelona es veu clarament que no hi va haver cap mena de planificació urbana: són carrers estrets i intricats amb alguns culs de sac ( carrers sense sortida). La línia vermella marca clarament la Barcelona medieval intramuralles (dins de les muralles).
A mitjans del segle XIX la ciutat trenca les seves muralles ( metafòricament) i s'organitza d'una manera ordenada i planificada. Es pot dir que amb Ildefons Cerdà neix l'urbanisme modern. L'urbanisme a de tenir visió de futur, i sobretot, pensar en el benestar dels seus ciutadans i en la facilitació de la comunicació dins de la pròpia ciutat.