Almohades: poble originari del nord d'Àfrica que a començaments del segle XII va ocupar i dominar l'Al-Andalus.
Almoràvits: poble nòmada del nord d'Àfrica que va ajudar als reis taifes a frenar el front cristià.
Alou:és el règim de propietat de béns immobles, generalment terres, en el qual el propietari (l' aloer) té el domini complet, absolut i lliure, sobre les terres, és a dir, tant el domini directa (la propietat), com el domini útil (el dret d'ús).
Alberga: dret que tenia el sobirà o senyor feudal d'allotjar-se a casa d'un vassall, en un monestir,etc.
Aprisió: dret dels pagesos a apropiar-se una extensió de terra, generalment de dimensions reduïdes, al cap de trenta anys d'haver-la treballada sense interrupció.
Burgs: Designava barri exterior d'una població amb muralles a l'edat mitjana, també fa referència a una vila lliure, semblant a un alou.
Califa: terme que significa “successor” i que va començar a aplicar-se després de la mort de Mahoma. En l'Islam, el califa és el cap suprem i reuneix el poder civil i el religiós.
Capitell: és la part superior d'una pilastra o d'una columna, sovint ornamentat amb escultures.
Davallament: representació iconogràfica de l'acte de davallar el cos de Jesucrist de la creu.
Delme: del llatí decimum (desena part), és un impost o cens del deu per cent sobre la collita dels camperols destinat a assegurar el manteniment del clericat i els edificis religiosos
Emir: cap militar, governador o príncep als països islàmics. L'emir era nomenat califa.
Excedent: producció sobrera, un cop emmagatzemades les quantitats de queviures necessàries per garantir la subsistència.
Feu: domini o territori cedit en virtut d'un conveni pactat entre dues persones nobles, una de les quals en posició superior – senyor feudal-, rebia de l'altra – senyor feudatari o vassall- la prestació d'homenatge, amb el jurament de fidelitat corresponent, a canvi de lliurar-li un domini real.
Guaret: procés pel qual la terra és deixa reposar durant un o diversos anys perquè recuperi la seva fertilitat.
Hieràtic: rígid, el contrari de flexible o amb moviment. Aquesta pintura és hieràtica, vol dir que és rígida no hi ha plasmació de moviment.
Iconografia: ciència auxiliar de la història de l'art que serveix per a desxifrar la temàtica d'una obra.
L'art Romànic: es un estil artístic que es desenvolupa a l' Europa Occidental del segle X al XIII, després de la descomposició de l'Imperi Carolingi.
Les Croades: foren una sèrie de campanyes militars, de caràcter religiós, a el fi d'alliberar Terra Santa (Jerusalem) dels musulmans sostingudes pels estats cristians durant l'edat mitjana (entre els segles XI i XIII, especialment entre els anys 1095 i 1276).
Majestats: nom donat als crucifixos vestits amb túnica i sovint coronats, datats del s XI i XV.
Marededéu: imatge de Maria com a mare de Déu, generalment escultòrica i sovint venerada.
Miniatura: pintura de figures petites o ornaments fets sobre pergamí en manuscrits medievals.
Ordre religiós: societat de religiosos, aprovada per l'autoritat eclesiàstica, que viuen en societat sota l'observança d'una regla i que emeten vots solemnes, mitjançant una promesa o compromís davant de Déu s'obliguen a un determinat comportament.
Pantocràtor: representació de Crist com a senyor de l'Univers, pintat en l'actitud de beneir.
Pelegrinatge: és un viatge a un lloc sagrat o de culte per tal d'obtenir els favors de la divinitat o augmentar l'auto-coneixement durant el camí o la ruta.
Pintura mural: pintura pintada directament als murs o sobre els elements arquitectònics. És el tipus de pintura més antic, ja que durant la prehistòria s'utilitzava per pintar les parets de les coves.
Portalada: Portal gran, especialment d'una església, d'una casa senyorívola, etc.
Reserva Senyorial: part de la propietat del senyor feudal administrada per ell.
Rotació biennal: tècnica agrària de tradició grega i romana que consistia en alternar cereals de tardor i guaret.
Rotació Triennal: era una tècnica agrària bàsica del segle XIII, que era un sistema de cultiu propi de l'Europa Es basa en la successió en el camp de cultiu d'un cereal d'hivern el primer any, un cereal de primavera el segon any i al final un any de guaret.
Sèquies:és una excavació llarga i estreta que té la funció de conduir l'aigua dels llocs de captació (rius, torrents, pous, basses, etc..) fins a les poblacions o camps de conreu.
Serfs: Durant l'edat mitjana, era un home que servia a un noble en condicions que, en l'actualitat, es considerarien properes a l'esclavitud.
Sínia: és una màquina d'elevar aigua. Consisteix bàsicament en una roda horitzontal que és accionada per un animal o bé per la força del corrent d'aigua o fins i tot del vent. Normalment s'utilitzava en els regadius tradicionals i per l'abastiment d'aigua, actualment s'han substituït per bombes i altres procediments.
Taifes: petits regnes musulmans independents que van sorgir amb la desintegració del Califat de Còrdova.
Tinença: cadascuna de les parcel·les propietat d'un senyor que es cedien a camperols per a la seua explotació directa a canvi d'una renda fixa o una proporció de les collites obtingudes i d'uns determinats serveis a la reserva del senyor.
Tragina: obligació de traginar amb un animal coses en benefici o a favor del senyor.
Vassall: és el terme amb el qual en el feudalisme es designa a un noble de categoria inferior que demana protecció a un noble de categoria superior, el seu senyor feudal. Li jura fidelitat, dóna assistència i presta servei militar a favor seu, rebent a canvi el control i jurisdicció sobre la terra i la població del seu feu o senyoriu.
