dijous, 20 de gener del 2011

Resum 5.5: La societat feudal a Catalunya

Carta de poblament de la Vila de Cardona, una de les més antigues de Catalunya.

  • Aprisions i alous: a mesura que avança la reconquesta, el territori de la Catalunya Vella es va començar a repoblar. Aquestes repoblacions es van realitzar per famílies pageses mitjançant les aprisions ( dret d'apropiar-se d'una terra després de 30 anys de treballar-la). Aquestes terres eren els alous, propietats lliures.
  • La revolució feudal: a Catalunya de resultes de les males collites i de la inseguretat derivada de les incursions dels sarraïns, molts dels aloers van perdre les seves terres i van haver de cedir-ne la propietat al senyor a canvi de protecció. A Catalunya passa el mateix que arreu del territori europeu, d'una societat de pagesos lliures es passa a una societat de tinences, propietats senyorials treballades pels tinents (serfs)
  • Càrregues feudals: tributs sobre el treball: a partir d'aquest moment la situació de la població pagesa es va endurir molt, van augmentar les càrregues feudals, els serveis i les obligacions que havia de complir la pagesia. Els senyor apliquen censos o tributs als pagesos, que consistien en pagar una quantitat fixa d'espècies (caps de bestiar, oli, cereals...) o diners. Un altre pagament era el delme ( una desena part de la collita) o la tasca (una onzena part de la collita).
  • Càrregues feudals: servei en forma de treball: entre les més habituals hi havia: l'alberga ( els vassalls estaven obligats a donar allotjament al noble i pagar-li les despeses que costava), la tragina ( traginar amb un animal coses en benefici del senyor) i el dret del destret (obligació de fer servir els molins, les fargues i ferreries del senyor). Aquesta situació portarà a revoltes i a la creació de les assemblees de pau i treva.
  • Les cartes de poblament: la reconquesta de la Catalunya Nova (s XII) s'havia de consolidar amb la repoblació del territori, per això es van crear les cartes de poblament. Aquestes eren un documents pels quals els comtes i reis concedien una sèrie de privilegis jurídics, polítics i econòmics als nous habitants d'un lloc, per afavorir-ne la repoblació.