El castell de Queribus: un dels molts castells Càtars que van lluitar contra França i l'autoritat papal.- L'església durant l'edat mitjana: l'església no va patir un esfondrament com l'imperi Romà d'Occident, sinó que va conservar una organització sòlida i un poder polític notable. Van mantenir viva la cultura i els monestirs van se els centres culturals de l'època. Una de les dedicacions dels monjos dels monestirs era la còpia de manuscrits d'obres d'autors clàssics, la feina es repartia, hi havia un escrivà que es dedicava a la cal. cal·ligrafia, un altre a les miniatures i pintures i un altre a la portada del llibre. Gràcies a aquesta feina es va preservar i transmetre el llegat cultural grecoromà.
Alguns cristians per a seguir més estrictament l'Evangeli, renuncien als plaers i s'allunyen de la societat. Quan és individual s'anomenen ermitans quan formen comunitats, anomenats cenobites. El cenobitisme va crear ordres religiosos, diferenciats segons les normes i comportament dels membres.
- Les heretgies durant l'edat mitjana: a occident el cristianisme estava unificat i tenia la seva seu a Roma, però van començar a aparèixer altres corrents. Aquest fet va fer que Roma adoptés dos posicions: en alguns casos va acceptar nous ordres religiosos, com els franciscans. En altres, les creences atacaven directament la doctrina cristiana i l'autoritat papal, aleshores es consideraven heretgies i eren perseguides. Per combatre les heretgies es va crear la inquisició, un cos especialitzat en perseguir i ajusticiar als heretges.
- L'heretgia albigesa: també anomenada heretgia dels càtars al territori d'Occitània ( sud de França i nord de Catalunya. El papa Inocenci III va considerar que constituïen una amenaça i, amb l'ajuda de França, va començar una croada albigesa.
