L'ésser humà ha utilitzat l'energia del vent (energia eòlica) des de temps immemoriables. Els molins per moldre del gra o extreure aigua del subsòl i les veles dels vaixells en són exemples.
Imatge d'un molí fariner: des de fa molt temps l'home a utilitzat la força del vent com a font d'energia. En el cas dels molins de vent fariners, l'energia eòlica es fa servir per moure una màquina.
Un camp eòlic: els molins de vent es solen localitzar en llocs elevats: altiplans, turons, carenes...Pel que fa a la producció elèctrica, existeixen dos tipus d'instal·lacions. D'una banda, els parcs eòlics, sistemes que subministren electricitat a la xarxa i, d'una altra, les instal·lacions autònomes, és a dir, sense connexió a la xarxa, que són de menor potència i normalment s'utilitzen en aplicacions d'electrificació rural.
Els parcs eòlics s'instal·len, naturalment, en zones geogràfiques on hi acostuma a fer vent. A Catalunya hi ha parcs eòlics a Roses (Alt Empordà), Tortosa (Baix Ebre), El Perelló (Baix Ebre) i a Trucafort (Baix Camp i Priorat).
D'instal·lacions autònomes n'hi ha a: Figuerola del Camp (Alt Camp), Vilopriu (Baix Empordà) i Valls d'Aguilà (Alt Urgell)
AVANTATGES
Per valorar amb objectivitat les repercussions ambientals dels sistemes eòlics, cal considerar-los en relació als altres tipus de centrals de producció d'electricitat. En aquest sentit, hem de recordar que, aproximadament un terç de les emissions de CO2 a Europa provenen de la generació d'energia elèctrica. Comparativament amb altres fonts de producció d'energia, les instal·lacions eòliques són clarament positives, donat que no provoquen agressions al medi tals com: emissió de substàncies tòxiques, producció de residus sòlids, pluja àcida, utilització de recursos o emissió de gasos responsables de l'efecte hivernacle (CO2).
INCONVENIENTS
Tot i que l'eòlica és una energia neta i renovable, cal considerar l'impacte ambiental que pot ocasionar la instal·lació d'aerogeneradors en el medi natural.
En bona mesura, el desenvolupament de parcs eòlics s'ha postergat durant anys atès que no existeix encara una resposta clara a les objeccions presentades en relació al seu impacte ambiental i visual en l'entorn; hom ha considerat, des de determinats punts de vista, que els aerogeneradors constitueixen un element aliè i d'intrusió en el paisatge. Tot i això, l'anàlisi objectiu del seu impacte global es pot fer a partir dels següents conceptes:
- Alteracions al medi físic, degudes a l'ocupació del territori i a l'erosió del terreny ocasionat pel moviment de terres necessari, tant pels accessos com per a la fonamentació de les torres i les edificacions annexes.
- Alteracions al medi biòtic (flora i fauna). Quant a la flora, s'ha d'establir la recuperació de les àrees amb vegetació afectada. Pel que fa a la fauna, els estudis realitzats sobre mortalitat d'aus (per col·lisió o electrocució) estableixen que la influència de les instal·lacions eòliques és molt petita front a la produïda per altres causes. Les aus s'acostumen ràpidament al moviment dels aerogeneradors i, fins i tot, les aus migratòries desvien la seva trajectòria.
- Alteracions al medi humà (visuals i acústiques). L'estudi realitzat pels paisatgistes holandesos Veenenbosch i Bosch constitueix un dels intents d'identificació dels criteris òptims per a l'emplaçament i el disseny de parcs eòlics a Holanda. En comptes de repartir un gran nombre de parcs eòlics d'extensió petita o mitjana per tota la regió del litoral holandès, la seva proposta consisteix en establir un nombre més reduït de parcs anomenats de fort contrast, de tal manera que es potenciïn els aspectes distintius dels diferents paisatges agrícoles i tradicionals. D'aquesta manera, els aerogeneradors estableixen un diàleg amb les peculiaritats locals del paisatge. Associat a la repercussió visual dels aerogeneradors, cal considerar el potencial dels projectes paisatgístics i d'enginyeria de gran envergadura i la figura, en aquest sentit imprescindible, del paisatgista o arquitecte del paisatge.
