dijous, 24 d’octubre del 2013
La Globalització: aspectes negatius i positius.
En aquests últims anys hem vist com dins d’un món globalitzat ja no podem parlar de crisis o d’afectes locals. És certament, que l’aleteig d’una papallona a l’altra punta del món, té el seu afecte immediat arreu. Amb l’actual crisi econòmica, hem estat testimonis dels afectes negatius que té la globalització, ja que una crisi que només hauria d’haver afectat als EEUU ha acabat afectant a tot el món. Penseu també en el cas del nou virus de la grip, fins i tot els virus estan globalitzats!
De fet, heu de pensar, que quan els vostres pares ingressen diners en el banc, aquests diners no són guardats en una caixa forta a bon resguard. Sinó que aquests diners són invertits pels bancs en la compra d’accions, donats en forma de préstec a altres persones, invertits en altres negocis... Els diners es mouen per tot el món!
Per tant, ara vull que intenteu explicar amb les vostres paraules i amb exemples, quins creieu que són els aspectes negatius i els positius de viure en un món globalitzat.
Aquí teniu algunes imatges per reflexionar:
I dos acudits gràfics:
Mapa del món: densitat de connexió a Internet
Per fer més gran el mapa cliqueu a sobre del mateix.
Vivim en un món global, però no pel que fa a l'accés d'Internet i ni tampoc com en tantes altres coses: en el repartiment de la riquesa, en l'accés a la sanitat, en la justícia, l'accés a l'educació...
La Brossa Espacial
Simulació de la brossa espacial que envolta el nostre planeta.
La brossa espacial està formada per quasi qualsevol cosa, que pot anar des d'etapes senceres d'un coet o satèl·lits fora de servei, fins a fragments d'explosions, capes de pintura, residus provinents dels acceleradors sòlids, líquid refrigerant de satèl·lits amb generadors nuclears i altres petites partícules.
D'acord amb el llibre d'Edward Tufte Envisioning Information, entre els objectes considerats com brossa espacial es troba un guant que l'astronauta Edward H. White va perdre en la primera activitat extravehicular (E.V.A.) americana, una càmera de fotos perduda per Michael Collins prop de la Gemini 10, bosses d'escombraries, una clau anglesa i un raspall de dents. Sunita Williams de la missió STS-116 també va perdre un càmera de fotos durant una activitat extravehicular. La majoria d'aquest objectes inusuals acaben reentrant a l'atmòsfera de la terra en poques setmanes degut a les òrbites en les que van ser deixats anar i a causa de la seva mida reduïda. Coses com aquestes no representen la part més important del problema de la desferra espacial. Unes 100 tones de fragments creats per uns 200 incidents continuen en òrbita. La majoria de la brossa espacial es concentra en òrbites terrestres baixes (LEO), tot i que tmabé se'n poden trobar més enllà de les òrbites geosíncrones.
La preocupació que genera la brossa espacial està creixent en els darrers anys, ja que les colisions a velocitats orbitals poden causar greus avaries en satèl·lits operatius a la vegada que poden produir encara més ferralla descontrolada en el procès (sindrome de Kessler). Darrerament algunes naus espacials, com l'Estació Espacial Internacional, s'han blindat per intentar lluitar contra aquests impactes, o com a mínim, intentar minimitzar-los. Els astronautes quan realitzen treballs al exterior d'aquests complexes expacial també poden ser vulnerables a aquests impactes. Oficialment la primera maniobra del transbordador espacial americà (Space Shuttle) per evitar la colisió amb un fragment de brossa espacial es va produïr durant la missió STS-48 al setembre del 1991. Va caldre una ignició de 7 segons dels motor de la nau (Reaction Control System) per tal d'esquivar un troç de ferralla del satèl·lit Kosmos 955.
Boires de partícules molt petites no són tant perilloses com les comentades, pero poden causar força mal per l'erosió que provoquen sobre les superfícies impactades.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)