dijous, 13 de gener de 2011

Resum 5.3: Al-Àndalus

Mapa on es veuen els nombrosos regnes Taifes: el desmembrament del Califat de Còrdova va produir tot un seguit de regnes que vaticinaven el futur de l'Al-Àndalus.


  • L'emirat i el califat de Còrdova: Els períodes de màxim esplendor de l'Al-Àndalus són: L'emirat omeia independent de Còrdova amb Abd al-Rahman I com a emir de l'al-andalus. Aquest dirigent musulmà va ser l'únic supervivent de la dinastia dels omeias que foren derrotats pels abbàssides el 750. L'altre gran període d'esplendor musulmà a la península ve de la mà d'Abd al-rahman III que va constituir el Califat de Còrdova que es va desintegrar l'any 1031.
  • Els regnes de taifes: amb la desintegració del Califat de Còrdova, van sorgir petits regnes musulmans independents anomenats Taifes. Foren uns regnes inestables i sovint pagaven tributs als regnes cristians. Tot i aquesta feblesa, a començaments del s X, aquests regnes van conquerir Toledo. Va ser en aquest moment, quan els taifes van demanar ajuda als Almoràvits per fer front als cristians. Els almoràvits es faran amb el control del Al-andalus, però en una situació de revoltes constants, aquestes revoltes tornaran a fragmentar el territori en nous regnes taifes.
  • La davallada del domini musulmà: Els almohades ( del nord d'Àfrica) al s XII es faran amb l'Al-Àndalus però el seu domini serà efímer. La conquesta de Lisboa per Alfons I de Portugal i la derrota dels musulmans a la batalla de Navas de Tolosa per Alfons VIII, van suposar la davallada definitiva dels musulmans i van obrir al camí a Castellà per ocupar Andalusia i Múrcia. Malgrat només quedar el regne de Granada en peus, aquest reducte musulmà aguantarà fins a finals del segle XV, amb la conquesta pels reis Catòlics.