dimarts, 18 de gener de 2011

Resum 5.4: La societat feudal

En aquesta imatge es veu l'estructura piramidal de la societat feudal.

  • La revolució feudal de l'any 1000: l'activació dels intercanvis comercials, la introducció de la moneda al món rural i les contínues crisis de subsistència van portar a l'endeutament dels petits propietaris, els aloers. L'única manera de conservar la terra que van tenir els aloers, va ser cedir-ne la propietat directa als nobles feudals i a l'església. Aquest sistema d'explotació de la terra va anar guanyant terreny als alous: la tinença.
  • La tinença: eren propietats del senyor feudal que en tenia la propietat directa, però que eren explotades per famílies pageses ( tenien el domini útil) a canvi del pagament periòdic d'un cens, en diners o en espècies i la realització de diverses feines a la reserva senyorial. Els pagesos que cultivaven la terra eren els tinents, podien ser serfs, no podien abandonar la terra mai, i els lliures, podien abandonar-la un cop complertes les obligacions amb el senyor.
  • L'estructura de la societat feudal: la societat feudal era una societat piramidal, a dalt de tot trobàvem al rei, sota del rei els nobles i clergues principals (amos de grans feus), per sota d'aquests, altres nobles i clergues de rang inferior i, en l´últim esglaó: els pagesos, artesans i burgesos que conformaven el gruix de la societat.
  • Oratores, bellatores i laboratores: la societat feudal es dividia en: els oratores ( els qui preguen), els bellatores (els qui lluiten) i els laboratores ( els qui treballen). Amb la nova situació social que hem vist abans entre senyors i pagesos, es van començar a cometre molts abusos i es va obrir un període de desorganització i violència. Per intentar establir l'ordre, l'església va crear la pau i la treva de Déu (assemblees convocades com a reacció contra la violència dels senyors feudals).
  • El món urbà: l'expansió econòmica i comercial del s XI va permetre i afavorir el renaixement econòmic i polític de les ciutats. En aquest període ciutat com París, Venècia i Florència aviat van arribar a tenir més de 100.000 habitants. Els grans comerciants, els burgesos rics i els nobles que van abandonar el camp es van apropiar del govern de les ciutats.