diumenge 11 de març de 2012

Pautes per fer un debat

Què és un debat?
És un intercanvi d'opinions i idees de manera argumentada sobre un tema polèmic feta en grup ( aula o grup classe) i preparat amb molta cura abans de fer-se.

COM ES PREPARA UN DEBAT?

1. Selecció del moderador. Les seves funcions són:

  1ª) Inicia el debat, exposant l'objectiu.


  2ª) Regula les intervencions:
·        torn de paraules
·        tothom ha d'intervindre
·        procura intervencions concises, evita repeticions
·        suavitza tensions
·        mai exposa el seu punt de vista.

  3ª) Resumeix centrant el tema quan hi ha dispersió.

  4ª) Recorda al final:
·        opinions
·        solucions
·        desacords
   
2. Lectura i anàlisi de la informació

Bàsic perquè l'exposició sigui ben fonamentada. Divisió de la classe en dos grups; uns a favor i d'altres en contra. A més de subgrups especialitzats (recollida d'informació, lectura, exposició, etc.).

3. Sistematització

·        Idees tractades (a favor, en contra)
·        Arguments en què es recolzen
·        Proves dels arguments (exemples)

4. Avaluació final

Valoració del què s'ha dit, confecció de conclusions, ressaltar les idees principals.


Font: informació extreta d'aquesta web: materials escolars.

dimecres 1 de febrer de 2012

Passos a seguir en el comentari d'una obra escultòrica

1- Documentació

    1. Nom de l’estàtua.
    2. Nom de l'autor.
    3. Cronologia (quan es va fer).
    4. Nom de l'estil al qual pertany i nom de l'etapa, si s'escau, i l'època.
    5. Localització (lloc on es troba ara i/o lloc per on es va fer).
    6. Tema. Descripció breu.
    7. Situar-la, breument, en el context històric, social, cultural, etc... del moment.
    8. Forma (pot ser: escultura exempta, alt relleu o baix relleu).
    9. Tipologia (si és figurativa pot ser: dempeus, sedent, jacent, orant, bust, tors, eqüestre, grup).
    10. Cromatisme (pot ser: monocroma o policroma).
    11. Tècnica (pot ser: talla o trepanat per el marbre i la fusta; fosa o forja per els metalls; o modelat per el fang i el guix).
    12. Materials (poden ser: marbre, alabastre o altres pedres; bronze, ferro o altres metalls; fusta; terracota) i el seu acabat (polimentat, rugós, trepanat...).
2- Anàlisi Formal
És un anàlisi de caràcter tècnic. Es tenen en compte els següents aspectes:
2.1. Composició:
2.1.1. Anàlisi dels volums i perfil
  • Com és l'estructura?: és vertical, horitzontal, helicoïdal, piramidal.?;
i és oberta o tancada?
  • Com es disposen les parts de l'escultura?
  • Com és el cànon de les figures?: curt o llarg?
  • Hi ha simetria? I si n'hi ha, on són els eixos, per on passen?
  • Disposició (pot ser: frontal, contrapost, escorç, diversos punts de mira ...)
  • Representació (pot ser figurativa o abstracte)
  • Ritme (dóna sensació de repòs, dinamisme, inestabilitat, força, equilibri ...)
  • Temps que vol captar l’autor: Moment anecdòtic, voluntat d’eternitat...
  • Les Formes són geometritzants, abstractes, realistes?.
- Si són realistes, tendeixen al idealisme, al naturalisme, al expressionisme?
  • Relació de les parts amb el conjunt: hi ha proporcionalitat i harmonia?
  • Hi ha espai intern?
2.1.2. Anàlisi de la llum: incidència de la llum sobre l’obra, quins efectes crea ?
2.1.3. Entorn: relació de l’escultura amb el lloc on està situada
2.2. Estil: (és la conclusió de tot l’anàlisi formal)
  • Analitzar quins elements de l’escultura són propis del comú de les escultures de la mateixa època i quins són semblants.
  • Quina novetat aporta?
  • Relacionar-la amb altres obres de l'autor: quins trets són semblants als de tota la seva producció i quins són diferents, tot situant-la en l'etapa de la seva producció, si s'escau.
  • quines influències d'altres èpoques, estils i escultors te l'obra i quines tindrà en èpoques posteriors i en autors concrets. Comparar-la amb altres obres.
3- Interpretació
3.1. Contingut i Significat
  • Tema: història del tema i font del tema.
  • Anàlisi dels símbols i interpretació del tema: què vol comunicar l’autor?, quin és el missatge, la intencionalitat?, quins elements de l’imaginari de l’època tradueix, quines idees, conceptes o valors vol transmetre?
  • Comunica sensació de força, seguretat, corporeïtat, esbeltesa, elegància, ...?
  • Qui encarregà l'obra ?, per què?, a qui s'adreçava?
3.2. Funció
  • Quina és la seva funció? (decorativa, lúdica, religiosa, il·lustrativa, propagandística, commemorativa..)
  • Quines raons i causes justifiquen aquesta funció?.
  • Transcendència històrica de l'autor i l'obra.
  • Interpretació i relació de l'obra amb el moment històric: el pensament, la societat, l'economia...etc, de l'època, i amb la personalitat de l'artista.

divendres 27 de gener de 2012

Com es fa un comentari d'un text històric?

El punt de partida és sempre la lectura atenta del text, i també subratllar-ne les idees més importants.  A partir d’aquí es poden seguir els passos següents: 

1. Enquadrar el text, que vol dir: 

• Explicar de quin tipus de text es tracta (si es tracta d’un retall de premsa, una carta, un escrit sobre un tractat, unes lleis, les memòries d’algun personatge, etc.) 

• Dir a quin tema es refereix el text. Per exemple: si es tracta de la revolució francesa. 

• Si al text apareix alguna data, val la pena fer alguna referència a ella. Per exemple: l’any 476 és justament l’any que va acabar l’Edat Antiga i comença l’Edat Mitjana. 

• Si es coneix  l’autor fer també alguna referència a ell, als destinataris si en sabem i també en quines circumstàncies i per què es va escriure.   

2. Analitzar el text tot seguint els passos següents: 

• Escriure les idees principals del text .

• Citar els noms propis (si surten), les dades, les institucions, els personatges que es citen, etc. 

• A continuació s’escriuen les idees principals començant des del principi del text fins a la fi (S’ha evitar l’error de tornar a repetir literalment el mateix que ha dit el text)

3. Explicar l’entorn històric del text, és a dir, centrar-se en el moment històric a què fa referència el text i explicar tot el relatiu a l’època a partir del que diu el text. Si es tenen coneixements relatius a l’època ara és el moment de posar-ho. Per exemple: si el text parla de l’aixecament de Franco contra el govern legal de la 2na República, cal dir, si es sap evidentment, algunes coses de la 2na República fins a aquell moment i de la situació general d’Espanya en aquells moments, etc.  

4.Posar les conclusions: que fonamentalment ha de costar de: 

• Crítica: quin valor té actualment el text, les conclusions i les afirmacions que s’hi fan.

• Aportació personal: si s’està o no d’acord, què trobem a faltar, que remarcaria, etc.  

Nota.- Aquestes són les pautes generals i que poden ajudar. Però això no vol dir que s’hagin de seguir al peu de la lletra.

dilluns 23 de gener de 2012

Spanishdream


 Ja hem vist el documental, ara toca treballar-lo: contesta a les següents preguntes:


1) Defineix les següents paraules:
•    Bombolla Immobiliària    •    Desnonament
•    Especulació                    •    Crèdit Bancari
•    Hipoteca                        •    Endeutament

2) Segons el documental, quant ha pujat el preu de la vivenda els últims 10 anys? I l’IPC?

3) Què diu l’article 47 de la Constitució Espanyola? Creus que es compleix?

4) Quant li va costar el pis a l’oncle del protagonista del reportatge? Quant va trigar a pagar-lo? Passa el mateix a l’actualitat?

5) Què és i què va significar el decret Boyer per a la situació de l’habitatge a Espanya?

6) Què va suposar la Unió monetària per Espanya segons el documental?

7) Quina intenció tenia la llei el sòl del 98 que va aprovar el PP? Es va aconseguir el que es volia?

8) Quines altres circumstàncies, a més de la llei del sòl, van ajudar a arribar a la situació de “ bombolla immobiliària”?

9) A partir del 2004, quines mesures va dur a terme el nou ministeri de vivenda?

10) Quina diferència hi ha entre la gent que va comprar un pis abans del 1997 i la gent que va comprar un pis a partir del 2002?

11) En què consistia el projecte de vivendes del municipi de Basauri? Què es volia fer? Es va portar a terme?

12) Quantes vivendes es van construir a Espanya els últims 7 anys? Quantes estan buides?

13) Com està la situació de la vivenda a l’actualitat? I vosaltres, creieu que podreu gaudir d’una vivenda digne?

diumenge 4 de desembre de 2011

La declaració dels drets humans



El 10 de desembre de 1948, l'Assemblea General de les Nacions Unides, reunida al Palau de Chaillot de París, aprovà i proclamà la Declaració Universal dels Drets Humans: es tracta d'un document de trenta articles en què se subratllen els drets humans considerats bàsics i que s'apliquen, sense excepció, a tots els éssers humans. Es tracta del més bàsic d'una sèrie de tractats que es varen redactar fins a l'any 1966 i que completen la Carta Internacional de Drets Humans, que després de ser sotmesa a votació el 1976 es convertí en llei internacional.

Articles que integren aquesta declaració:

Article 1
Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i els cal mantenir-se entre ells amb esperit de fraternitat.
Article 2
Qualsevol persona pot prevaler-se de tots els drets i de totes les llibertats que aquesta declaració proclama, sense cap distinció de raça, de color, de sexe, de llengua, de religió, d'opinió pública o d'altra mena, d'origen nacional o social, de fortuna, de naixement o de qualsevol altra classe. Hom no farà tampoc cap distinció fonamentada en l'estatus polític, administratiu i internacional del país o territori del qual depengui jurídicament la persona, tant si es tracta d'un país o territori independent, com si està sota la tutela, encara que no sigui autònom o que estigui sotmès a qualsevol limitació de sobirania.
Article 3
Tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la persona.
Article 4
Cap persona no està sotmesa a esclavitud o servatge; l'esclavitud i el tràfic d'esclaus són prohibits en totes llurs formes.
Article 5
Cap persona no serà sotmesa a tortura ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants.
Article 6
Tothom i en tot lloc té dret al reconeixement de la pròpia personalitat jurídica.
Article 7
Tothom és igual davant la llei i té dret d'obtenir-ne la mateixa protecció contra qualsevol discriminació que violi la present declaració contra tota provocació a una tal discriminació.
Article 8
Tota persona té dret a un recurs efectiu prop de les competents jurisdiccions nacionals, contra aquells actes que violin els drets fonamentals reconeguts per la constitució o la llei.
Article 9
Ningú no pot ser arrestat, detingut ni exiliat arbitràriament.
Article 10
Tota persona té dret, en règim d'igualtat, que la seva causa sigui portada equitativament i imparcialment en un tribunal independent i imparcial, el qual decidirà tant sobre els seus drets i les seves obligacions com sobre el fonament de tota acusació adreçada contra ella en matèria penal.
Article 11
1. Hom presumeix innocent tota persona acusada d'un acte delictiu fins que la seva culpabilitat hagi estat establerta legalment en el curs d'un procés públic, en el qual totes les garanties necessàries per a la defensa hagin estat assegurades.
2. Ningú no serà condemnat per accions o per omissions que quan foren comeses no constituïen acte delictiu d'acord amb el dret nacional i internacional. Tampoc no s'imposarà cap pena superior a la que era aplicable quan l'acte delictiu fou comès.
Article 12
Ningú no serà objecte d'intromissions arbitràries en la seva vida privada ni en la de la seva família, en el seu domicili ni en la seva correspondència, ni d'atemptats contra la seva fama o re**ció. Tota persona té dret a la protecció de la llei contra aquestes intromissions o aquests atemptats.
Article 13
1. Tota persona té dret a circular i a escollir el seu lloc de residència a l'interior d'un estat.
2. Tota persona té dret a abandonar qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi.
Article 14
1. En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil i a beneficiar-se'n en d'altres països.
2. Aquest dret no podrà ésser invocat en cas de persecució basada realment en un crim de dret comú, o actes contraris als principis i fins de les Nacions Unides.
Article 15
1. Tot individu té dret a una nacionalitat.
2. Ningú no pot ésser privat arbitràriament de la seva nacionalitat ni del dret a canviar de nacionalitat.
Article 16
1. A partir de l'edat núbil, l'home i la dona, sense cap restricció per raó de raça, nacionalitat o religió, tenen dret a casar-se i a fundar una família. Ambdós tenen drets iguals al matrimoni, durant el matrimoni i en el moment de la seva dissolució.
2. El matrimoni només pot realitzar-se amb el consentiment lliure i ple dels futurs esposos.
3.La família és l'element natural i fonamental de la societat, i té dret a la protecció de la societat i de l'estat.
Article 17
1. Tota persona, individualment i col·lectiva, té dret a la propietat.
2. Ningú no pot ésser privat arbitràriament de la seva propietat.
Article 18
Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret comporta la llibertat de canviar de religió o de convicció i la de manifestar-les individualment o en comú, en públic i en privat, mitjançant l'ensenyament, la predicació, el culte i l'acompliment de ritus.
Article 19
Tot individu té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; això comporta el dret a no ésser inquietat per causa de les opinions i el de cercar, rebre o difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà d'expressió i sense consideració de fronteres.
Article 20
1. Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques.
2. Ningú no pot ésser obligat a pertànyer a una determinada associació.
Article 21
1. Tothom té dret a prendre part en la direcció dels afers públics del seu país, sigui directament, sigui per mitjà de representants elegits lliurement.
2.Tota persona té dret a accedir a les funcions públiques del país en condicions d'igualtat.
3. La voluntat del poble és el fonament de l'autoritat dels poders públics; aquesta voluntat ha d'expressar-se mitjançant eleccions sinceres que cal celebrar periòdicament per sufragi universal igual i secret, o seguint qualsevol procediment equivalent que asseguri la llibertat del vot.
Article 22
Tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social; té la facultat d'obtenir la satisfacció dels drets econòmics socials i culturals indispensables a la seva dignitat i al lliure desenvolupament de la seva personalitat, per l'esforç nacional i la cooperació internacional, segons l'organització i els recursos de cada país.
Article 23
1. Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció del seu treball i a la protecció contra la desocupació.
2.Tothom té dret, sense cap discriminació, a igual salari per igual treball.
3.Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i per a la seva família una existència conforme amb la dignitat humana, completada, si cal, amb els altres mitjans de protecció social.
4.Tota persona té dret, unint-se amb d'altres, a fundar sindicats i a afiliar-s'hi per a la defensa dels propis interessos.
Article 24
Tota persona té dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitació raonable de la jornada de treball i a vacances periòdiques pagades.
Article 25
1. Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri la seva salut, el seu benestar i els de la seva família, especialment quant a alimentació, a vestit, a habitatge, a atenció mèdica i als necessaris serveis socials; tota persona té dret a la seguretat en cas de desocupació, malaltia, invalidesa, viduïtat, vellesa o en d'altres casos de pèrdua dels mitjans de subsistència a causa de circumstàncies independents de la seva voluntat.
2. La maternitat i la infantesa tenen dret a una ajuda i a una assistència especials. Tot infant nascut en el matrimoni o fora d'ell, frueix d'igual protecció social.
Article 26
1. Tota persona té dret a l'educació. L'educació serà gratuïta, si més no, en el grau elemental i fonamental. L'ensenyament elemental és obligatori. Cal que l'ensenyament tècnic i professional sigui generalitzat, i que s'obri a tothom l'accés als estudis superiors amb plena igualtat per a tots amb atenció al mèrit de cadascú.
2. L'educació ha de tendir al ple desenvolupament de la personalitat humana i al reforçament del respecte dels Drets Humans i de les llibertats fonamentals. Ha d'afavorir la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i tots els grups socials o religiosos, i la difusió de les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau.
3. El pare i la mare tenen, amb prioritat, dret a escollir la classe d'educació de llurs fills.
Article 27
1. Tota persona té dret a prendre part lliurement en la vida cultural de la comunitat, a fruir de les arts i a participar del progrés científic i dels beneficis que en resultin.
2. Qualsevol persona té dret a la protecció dels interessos morals i materials derivats de les produccions científiques, literàries i artístiques de què sigui autor.
Article 28
Tota persona té dret a que regni en el medi social i internacional un ordre que permeti d'assolir amb plena eficàcia els drets i les llibertats enunciats en aquesta declaració.
Article 29
1. Tota persona té dret a uns deures envers la comunitat en la qual, només, li és possible el lliure i ple desplegament de la personalitat.
2. En l'exercici dels drets i en el gaudi de les llibertats ningú no està sotmès sinó a les limitacions establertes en la llei, exclusivament en l'ordre a assegurar el reconeixement i el respecte dels drets i de les llibertats alienes, i a fi de satisfer les justes exigències de la moral, de l'ordre públic i del benestar general en una societat democràtica.
3. Aquests deures i aquestes llibertats mai no podran ésser exercits contra els fins i els principis de les Nacions Unides.
Article 30
Cap disposició d'aquesta declaració no pot ésser interpretada en el sentit que un estat, un grup o un individu tinguin dret a lliurar-se a una activitat o a cometre un acte encaminat a la destrucció dels drets i les llibertats que s'hi enuncien. 

diumenge 13 de novembre de 2011

El cicle de la violència


Descripció del cicle de la violència contra les dones segons la psicòloga nord-americana Leonor Walker.


Cançó “Malo” de la cantant espanyola BeBe

Violència contra les dones, definició:
“Tot acte de violència basat en la pertinença al sexe femení que tingui o pugui tenir com a resultat un dany o patiment físic, sexual o psicològic per a la dona. Així com les amenaces de tals actes, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat, tant si es produeixen en la vida pública com en la vida privada”[1].

El procés de la violència
En el cas de violència en la parella, el més freqüent és que el maltractament comenci amb conductes d’abús psicològic al inici de la relació. Aquestes conductes solen atribuir-se a la gelosia de l’home o el seu afany de protecció cap a la dona. Els abusos solen ser conductes restrictives i controladores que minven la capacitat de decisió i autonomia de la dona, i produeixen dependència, aïllament i temor. Uns exemples serien el control sobre la roba, les amistats o les activitats.
Aquesta violència augmenta progressivament durant un llarg període de temps, i és difícil per la víctima donar-se compte del procés en el que es troba immersa. Leonor Walker ho explica a laTeoria del Cicle de la Violència. 

Aquest cicle té tres fases:

  1. Acumulació de tensió: escalada gradual de la tensió en la que l’hostilitat de l’home va en augment sense motiu comprensible per la dona. Intensificació de la violència verbal, apareixent els primers indicis de violència física. La dona creu que són episodis aïllats que pot  controlar i que desapareixeran, però la tensió augmenta i s’acumula.
  2. Explosió/Agressió: esclata la violència i es produeixen les agressions físiques, psicològiques i/o sexuals. És en aquesta fase on la dona acostuma a denunciar o demanar ajut.
  3. Calma, reconciliació o lluna de mel: l’agressor manifesta el seu penediment i demana perdó a la dona. L’home utilitza estratègies de manipulació afectiva (regals, carícies, disculpes, promeses) per evitar que la relació es trenqui. La dona sovint pensa que tot canviarà. En la mesura que els comportaments violents guanyen terreny, aquesta fase de reconciliació va desapareixent i els episodis violents es donen amb més freqüència.
    Font: bloc/xtec/genereisalut

Tipus de Violència de gènere



a) Maltractament físic:
És qualsevol conducta que porti l'ús de la força produint una lesió física al cos de la víctima o bé el que es denomina “maltractament d'obra”, aquella agressió que no deixa senyal al cos de la víctima. 

Són manifestacions de lesió les empentes, cops de puny i de peu, cremades al cos, cops amb objectes, forcejar arribant a provocar blaus al cos, trencaments d'ossos, talls i lesions a òrgans interns i/o irreversibles.


b) Maltractament psicològic
Fa referència a conductes que atempten contra la integritat psíquica i emocional de la dona i bàsicament com a persona.

Són manifestacions d'aquest tipus: la humiliació, els insults, les vexacions, l' exigència a l'obediència, els crits, l'aïllament social, la culpabilització, el rebuig, el xantatge emocional i totes aquelles que tinguin com objecte minvar l'autoestima de la dona.

Aquest tipus de violència no és tan visible com la física i és més difícil de demostrar.

Moltes vegades la víctima no identifica aquesta violència sinó que ho justifica com a propi del caràcter de l'agressor. 



c) Maltractament sexual
Parlem de violència sexual quan hi ha una imposició per realitzar un acte o una relació sexual en contra de la pròpia voluntat.


d) Maltractament econòmic
Significa limitar a la dona a l'accés als recursos econòmics, laborals i /o educatius. Això pot provocar que les víctimes es vegin pressionades a romandre ( quedar-se) amb el maltractador al no poder comptar amb recursos econòmics. Tot i amb l'entrada de la dona al món laboral i l'augment de la independència econòmica d'aquesta, a l'actualitat aquest tipus de maltractament encara es dóna.


e) Maltractament social: 
Allunyament progressiu de la dona de la seva família, amics, companys/es de feina,etc.  Per tal d'aillar a la víctima el maltractado utilitza el control i les prohibicions constants de les activitats i de les relacions externes, també pot forçar situacions desagradables en públic,etc.


Tots aquests tipus de maltractaments simplifiquen la realitat, ja que generalment es donen combinats uns amb altres però sempre com a mitjà amb el que el maltractador exerceix la violència.