diumenge, 30 de gener de 2011

Resum 5.8 i 5.9: L'art Romànic

  • Definició i característiques

L’estil romànic va aparèixer a l’Europa Occidental del segle X.El nou estil es va caracteritzar per ser eminentment religiós.Tot i que aparegueren diferents localismes, hi ha una sèrie de trets comuns que unifiquen l’estil romànic:

-Formes simples i austeres.


-Sobrietat en la decoració.

-Preocupació per la simetria i per les proporcions.

  • L'arquitectura

Els edificis característics d’aquest estil varen ser els monestirs i les esglésies .

L’església romànica es caracteritzava pels trets següents:

-Planta de creu llatina, és a dir, dues naus creuades en què la principal era més ampla i més llarga

-Absis o petites capelles circulars situades a la capçalera

-Sostre en forma de volta de canó , aconseguida per mitjà d’arcs de mig punt.

-Murs massissos, baixos i amb finestres petites .

-Contraforts que reforçaven els murs des de l’exterior .

  • L'escultura

L'escultura d’aquest període servia per a decorar els edificis religiosos:

- A l’interior d’esglésies i de monestirs les escultures eren de fusta i representaven, sobretot, marededéus ,crucifixions i davallaments.

- En els exteriors es decoraven els pòrtics i els capitells de pedra, en els quals s’esculpien monstres i éssers fantàstics amb l’objectiu de representar l’infern i el mal.

  • La pintura

En l’art romànic, la pintura i l’escultura estaven molt relacionades i compartien molts trets. Les característiques principals de la pintura eren les següents:

-Influència de l’art bizantí.

-Ús de la tècnica del fresc per a la pintura mural, del tremp (barreja de pigments i rovell d'ou) per els retaules de fusta i també, les miniatures que il·lustraven els llibres.

-Poc domini de la perspectiva.

-Colors plans.

-Imatges rígides, hieràtiques.

-Absència de fons o de paisatges.

En aquella època, en què la majoria de la població era analfabeta, la pintura i l’escultura tenien una funció evangelitzadora molt important ja que s’empraven per narrar passatges de les sagrades escriptures amb les quals els capellans i els monjos complementaven els seus sermons i ensenyaments.

A final del romànic es van aconseguir representacions més naturalistes, tant pel que fa a la pintura com a l’escultura. La pintura mural romànica de Catalunya va ser de les més importants del seu gènere. Eren pintures al fresc i representaven:

- Pantòcrators: Crist representat com a señor de l’univers

- Altres escenes de la vida de Jesús o de la verge Maria.

- Passatges de l’Antic Testament.