Definició i característiques
L’estil romànic va aparèixer a l’Europa Occidental del segle X.El nou estil es va caracteritzar per ser eminentment religiós.Tot i que aparegueren diferents localismes, hi ha una sèrie de trets comuns que unifiquen l’estil romànic:
-Formes simples i austeres.
L'arquitectura
Els edificis característics d’aquest estil varen ser els monestirs i les esglésies .
L’església romànica es caracteritzava pels trets següents:
-Planta de creu llatina, és a dir, dues naus creuades en què la principal era més ampla i més llarga
-Murs massissos, baixos i amb finestres petites .
-Contraforts que reforçaven els murs des de l’exterior .
L'escultura
L'escultura d’aquest període servia per a decorar els edificis religiosos:
- A l’interior d’esglésies i de monestirs les escultures eren de fusta i representaven, sobretot, marededéus ,crucifixions i davallaments.
- En els exteriors es decoraven els pòrtics i els capitells de pedra, en els quals s’esculpien monstres i éssers fantàstics amb l’objectiu de representar l’infern i el mal.
La pintura
En l’art romànic, la pintura i l’escultura estaven molt relacionades i compartien molts trets. Les característiques principals de la pintura eren les següents:
En aquella època, en què la majoria de la població era analfabeta, la pintura i l’escultura tenien una funció evangelitzadora molt important ja que s’empraven per narrar passatges de les sagrades escriptures amb les quals els capellans i els monjos complementaven els seus sermons i ensenyaments.
A final del romànic es van aconseguir representacions més naturalistes, tant pel que fa a la pintura com a l’escultura. La pintura mural romànica de Catalunya va ser de les més importants del seu gènere. Eren pintures al fresc i representaven:
- Pantòcrators: Crist representat com a señor de l’univers
- Altres escenes de la vida de Jesús o de la verge Maria.
- Passatges de l’Antic Testament.
