dimecres, 6 d’abril de 2011

Resum 7.7: La crisi a Catalunya


  • La crisi demogràfica: de la mateixa manera que a la resta d'Europa, a Catalunya els habitants s'havien duplicat entre els s XI i XIII. Aquesta augment va ser produït gràcies a l'augment de la producció agrícola i de l'activitat manufacturera i comercial. Aquest augment de la població ,juntament amb l'augment de terres cada cop menys productives, faran que la situació estigui al límit.
  • " Lo mal any primer": la crisi va començar l'any 1333, unes collites molt dolentes i la guerra amb Gènova van provocar escassetat d'aliments, la arribada de la Pesta Negra i el desastres naturals ( terratrèmols) van acabar de mermar ( disminuir) la població. La davallada de la població va anar acompanyada d'una crisi econòmica.
  • Els conflictes socials al camp: el declivi de la producció agrària va ocasionar la disminució dels ingressos dels senyors feudals. Per compensar, els senyors van augmentar la pressió sobre els pagesos de remença, si volien abandonar la terra havien de pagar una remença. Aquests pagesos també estaven sotmesos als Mals usos, tot un seguit de drets, impostos i càrregues que els senyors podien exigir als pagesos. Aquesta situació portaran a la revolta l'any 1462: els pagesos reclamen l'abolició dels mals usos i l'obtenció de les propietats abandonades que ells havien ocupat i treballat.
  • La sentència arbitral de Guadalupe: l'any 1486, Ferran II dicta la sentència arbitral de Guadalupe i aboleix els mals usos i posa fi al conflicte. Tot i així, el feudalisme va persistir, i els pagesos van continuar pagant determinats drets als seus senyors.