dimarts, 15 de febrer del 2011

Resum 6.3: Els regnes cristians de la península Ibèrica

Retrat dels reis Catòlics.

  • Ferran III, rei de Castella: a mitjans del segles XIII Ferrant III el sant va unificar definitivament els regnes de Castella i Lleó. També va dur a terme una notable expansió dels regnes cristians cap el sud de la península.
  • Alfons X, rei de Castella " el savi": fill de Ferran III, va continuar la reconquesta d'Andalusia i Múrcia. Va ser un rei molt prolífic, tant en l'àmbit polític i econòmic: va afavorir el comerç i va portar a terme una notable tasca legislativa, com en el cultural, va introduir el ús habitual del castellà en els documents oficials, va escriure la Crònica General on narrava la història de Castella, poemes, llibres d'escacs,etc. Va estimular i dirigir l'escola de traduccions de Toledo amb col·laboradors àrabs, hebreus i cristians.
  • La península Ibèrica a la fi de l'edat mitjana: estava formada per:
- El regne de Portugal: va finalitzar la seva expansió al s XIII.
- El regne de Granada: Va ser l'últim reducte musulmà peninsular fins la seva conquesta l'any 1492 pels Reis Catòlics.
- La corona de Castella: era un estat integrat per la corona de Castella i Lleó units al s XIII.
- El regne de Navarra: Va viure periodes d'unió amb França i amb Aragó, abans de la integracioó definitiva a la Corona de Castella ( s XVI).
- La Corona d'Aragó: integrada pels regnes d'Aragó, Mallorca, València i el Principat de Catalunya.

  • El matrimoni dels Reis Catòlics: El matrimoni de Ferran II de Catalunya i Aragó amb Isabel I de Castella va comportar la unió dinàstica de les dues corones. Tot i així, cada antic regne va conservar les seves institucions polítiques, les seves lleis, impostos, etc. L'única institució Castellana que es va instaurar als regnes de la Corona d'Aragó va ser, la inquisició, a finals del s XV.