Viatge en el temps i l'espai

Passos a seguir en el comentari d'una obra escultòrica

2012-02-01T11:59:00.000-08:00

1- Documentació

Nom de l’estàtua.
Nom de l'autor.
Cronologia (quan es va fer).
Nom de l'estil al qual pertany i nom de l'etapa, si s'escau, i l'època.
Localització (lloc on es troba ara i/o lloc per on es va fer).
Tema. Descripció breu.
Situar-la, breument, en el context històric, social, cultural, etc... del moment.
Forma (pot ser: escultura exempta, alt relleu o baix relleu).
Tipologia (si és figurativa pot ser: dempeus, sedent, jacent, orant, bust, tors, eqüestre, grup).
Cromatisme (pot ser: monocroma o policroma).
Tècnica (pot ser: talla o trepanat per el marbre i la fusta; fosa o forja per els metalls; o modelat per el fang i el guix).
Materials (poden ser: marbre, alabastre o altres pedres; bronze, ferro o altres metalls; fusta; terracota) i el seu acabat (polimentat, rugós, trepanat...).

2- Anàlisi Formal

És un anàlisi de caràcter tècnic. Es tenen en compte els següents aspectes:

2.1. Composició:

2.1.1. Anàlisi dels volums i perfil

Com és l'estructura?: és vertical, horitzontal, helicoïdal, piramidal.?;

i és oberta o tancada?

Com es disposen les parts de l'escultura?
Com és el cànon de les figures?: curt o llarg?
Hi ha simetria? I si n'hi ha, on són els eixos, per on passen?
Disposició (pot ser: frontal, contrapost, escorç, diversos punts de mira ...)
Representació (pot ser figurativa o abstracte)
Ritme (dóna sensació de repòs, dinamisme, inestabilitat, força, equilibri ...)
Temps que vol captar l’autor: Moment anecdòtic, voluntat d’eternitat...
Les Formes són geometritzants, abstractes, realistes?.

- Si són realistes, tendeixen al idealisme, al naturalisme, al expressionisme?

Relació de les parts amb el conjunt: hi ha proporcionalitat i harmonia?
Hi ha espai intern?

2.1.2. Anàlisi de la llum: incidència de la llum sobre l’obra, quins efectes crea ?

2.1.3. Entorn: relació de l’escultura amb el lloc on està situada

2.2. Estil: (és la conclusió de tot l’anàlisi formal)

Analitzar quins elements de l’escultura són propis del comú de les escultures de la mateixa època i quins són semblants.
Quina novetat aporta?
Relacionar-la amb altres obres de l'autor: quins trets són semblants als de tota la seva producció i quins són diferents, tot situant-la en l'etapa de la seva producció, si s'escau.
quines influències d'altres èpoques, estils i escultors te l'obra i quines tindrà en èpoques posteriors i en autors concrets. Comparar-la amb altres obres.

3- Interpretació

3.1. Contingut i Significat

Tema: història del tema i font del tema.
Anàlisi dels símbols i interpretació del tema: què vol comunicar l’autor?, quin és el missatge, la intencionalitat?, quins elements de l’imaginari de l’època tradueix, quines idees, conceptes o valors vol transmetre?
Comunica sensació de força, seguretat, corporeïtat, esbeltesa, elegància, ...?
Qui encarregà l'obra ?, per què?, a qui s'adreçava?

3.2. Funció

Quina és la seva funció? (decorativa, lúdica, religiosa, il·lustrativa, propagandística, commemorativa..)
Quines raons i causes justifiquen aquesta funció?.
Transcendència històrica de l'autor i l'obra.
Interpretació i relació de l'obra amb el moment històric: el pensament, la societat, l'economia...etc, de l'època, i amb la personalitat de l'artista.

Com es fa un comentari d'un text històric?

2012-01-27T12:36:00.000-08:00

El punt de partida és sempre la lectura atenta del text, i també subratllar-ne les idees més importants. A partir d’aquí es poden seguir els passos següents:

1. Enquadrar el text, que vol dir:

• Explicar de quin tipus de text es tracta (si es tracta d’un retall de premsa, una carta, un escrit sobre un tractat, unes lleis, les memòries d’algun personatge, etc.)

• Dir a quin tema es refereix el text. Per exemple: si es tracta de la revolució francesa.

• Si al text apareix alguna data, val la pena fer alguna referència a ella. Per exemple: l’any 476 és justament l’any que va acabar l’Edat Antiga i comença l’Edat Mitjana.

• Si es coneix l’autor fer també alguna referència a ell, als destinataris si en sabem i també en quines circumstàncies i per què es va escriure.

2. Analitzar el text tot seguint els passos següents:

• Escriure les idees principals del text .

• Citar els noms propis (si surten), les dades, les institucions, els personatges que es citen, etc.

• A continuació s’escriuen les idees principals començant des del principi del text fins a la fi (S’ha evitar l’error de tornar a repetir literalment el mateix que ha dit el text)

3. Explicar l’entorn històric del text, és a dir, centrar-se en el moment històric a què fa referència el text i explicar tot el relatiu a l’època a partir del que diu el text. Si es tenen coneixements relatius a l’època ara és el moment de posar-ho. Per exemple: si el text parla de l’aixecament de Franco contra el govern legal de la 2na República, cal dir, si es sap evidentment, algunes coses de la 2na República fins a aquell moment i de la situació general d’Espanya en aquells moments, etc.

4.Posar les conclusions: que fonamentalment ha de costar de:

• Crítica: quin valor té actualment el text, les conclusions i les afirmacions que s’hi fan.

• Aportació personal: si s’està o no d’acord, què trobem a faltar, que remarcaria, etc.

Nota.- Aquestes són les pautes generals i que poden ajudar. Però això no vol dir que s’hagin de seguir al peu de la lletra.

Spanishdream

2012-01-23T02:12:00.000-08:00

Ja hem vist el documental, ara toca treballar-lo: contesta a les següents preguntes:

1) Defineix les següents paraules:
•    Bombolla Immobiliària    •    Desnonament
•    Especulació •    Crèdit Bancari
•    Hipoteca      •    Endeutament

2) Segons el documental, quant ha pujat el preu de la vivenda els últims 10 anys? I l’IPC?

3) Què diu l’article 47 de la Constitució Espanyola? Creus que es compleix?

4) Quant li va costar el pis a l’oncle del protagonista del reportatge? Quant va trigar a pagar-lo? Passa el mateix a l’actualitat?

5) Què és i què va significar el decret Boyer per a la situació de l’habitatge a Espanya?

6) Què va suposar la Unió monetària per Espanya segons el documental?

7) Quina intenció tenia la llei el sòl del 98 que va aprovar el PP? Es va aconseguir el que es volia?

8) Quines altres circumstàncies, a més de la llei del sòl, van ajudar a arribar a la situació de “ bombolla immobiliària”?

9) A partir del 2004, quines mesures va dur a terme el nou ministeri de vivenda?

10) Quina diferència hi ha entre la gent que va comprar un pis abans del 1997 i la gent que va comprar un pis a partir del 2002?

11) En què consistia el projecte de vivendes del municipi de Basauri? Què es volia fer? Es va portar a terme?

12) Quantes vivendes es van construir a Espanya els últims 7 anys? Quantes estan buides?

13) Com està la situació de la vivenda a l’actualitat? I vosaltres, creieu que podreu gaudir d’una vivenda digne?

La declaració dels drets humans

2011-12-04T10:52:00.000-08:00

El 10 de desembre de 1948, l'Assemblea General de les Nacions Unides, reunida al Palau de Chaillot de París, aprovà i proclamà la Declaració Universal dels Drets Humans: es tracta d'un document de trenta articles en què se subratllen els drets humans considerats bàsics i que s'apliquen, sense excepció, a tots els éssers humans. Es tracta del més bàsic d'una sèrie de tractats que es varen redactar fins a l'any 1966 i que completen la Carta Internacional de Drets Humans, que després de ser sotmesa a votació el 1976 es convertí en llei internacional.

Articles que integren aquesta declaració:

Article 1
Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i els cal mantenir-se entre ells amb esperit de fraternitat.

Article 2
Qualsevol persona pot prevaler-se de tots els drets i de totes les llibertats que aquesta declaració proclama, sense cap distinció de raça, de color, de sexe, de llengua, de religió, d'opinió pública o d'altra mena, d'origen nacional o social, de fortuna, de naixement o de qualsevol altra classe. Hom no farà tampoc cap distinció fonamentada en l'estatus polític, administratiu i internacional del país o territori del qual depengui jurídicament la persona, tant si es tracta d'un país o territori independent, com si està sota la tutela, encara que no sigui autònom o que estigui sotmès a qualsevol limitació de sobirania.

Article 3
Tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la persona.

Article 4
Cap persona no està sotmesa a esclavitud o servatge; l'esclavitud i el tràfic d'esclaus són prohibits en totes llurs formes.

Article 5
Cap persona no serà sotmesa a tortura ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants.

Article 6
Tothom i en tot lloc té dret al reconeixement de la pròpia personalitat jurídica.

Article 7
Tothom és igual davant la llei i té dret d'obtenir-ne la mateixa protecció contra qualsevol discriminació que violi la present declaració contra tota provocació a una tal discriminació.

Article 8
Tota persona té dret a un recurs efectiu prop de les competents jurisdiccions nacionals, contra aquells actes que violin els drets fonamentals reconeguts per la constitució o la llei.

Article 9
Ningú no pot ser arrestat, detingut ni exiliat arbitràriament.

Article 10
Tota persona té dret, en règim d'igualtat, que la seva causa sigui portada equitativament i imparcialment en un tribunal independent i imparcial, el qual decidirà tant sobre els seus drets i les seves obligacions com sobre el fonament de tota acusació adreçada contra ella en matèria penal.

Article 11
1. Hom presumeix innocent tota persona acusada d'un acte delictiu fins que la seva culpabilitat hagi estat establerta legalment en el curs d'un procés públic, en el qual totes les garanties necessàries per a la defensa hagin estat assegurades.
2. Ningú no serà condemnat per accions o per omissions que quan foren comeses no constituïen acte delictiu d'acord amb el dret nacional i internacional. Tampoc no s'imposarà cap pena superior a la que era aplicable quan l'acte delictiu fou comès.

Article 12
Ningú no serà objecte d'intromissions arbitràries en la seva vida privada ni en la de la seva família, en el seu domicili ni en la seva correspondència, ni d'atemptats contra la seva fama o re**ció. Tota persona té dret a la protecció de la llei contra aquestes intromissions o aquests atemptats.

Article 13
1. Tota persona té dret a circular i a escollir el seu lloc de residència a l'interior d'un estat.
2. Tota persona té dret a abandonar qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi.

Article 14
1. En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil i a beneficiar-se'n en d'altres països.
2. Aquest dret no podrà ésser invocat en cas de persecució basada realment en un crim de dret comú, o actes contraris als principis i fins de les Nacions Unides.

Article 15
1. Tot individu té dret a una nacionalitat.
2. Ningú no pot ésser privat arbitràriament de la seva nacionalitat ni del dret a canviar de nacionalitat.

Article 16
1. A partir de l'edat núbil, l'home i la dona, sense cap restricció per raó de raça, nacionalitat o religió, tenen dret a casar-se i a fundar una família. Ambdós tenen drets iguals al matrimoni, durant el matrimoni i en el moment de la seva dissolució.
2. El matrimoni només pot realitzar-se amb el consentiment lliure i ple dels futurs esposos.
3.La família és l'element natural i fonamental de la societat, i té dret a la protecció de la societat i de l'estat.

Article 17
1. Tota persona, individualment i col·lectiva, té dret a la propietat.
2. Ningú no pot ésser privat arbitràriament de la seva propietat.

Article 18
Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret comporta la llibertat de canviar de religió o de convicció i la de manifestar-les individualment o en comú, en públic i en privat, mitjançant l'ensenyament, la predicació, el culte i l'acompliment de ritus.

Article 19
Tot individu té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; això comporta el dret a no ésser inquietat per causa de les opinions i el de cercar, rebre o difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà d'expressió i sense consideració de fronteres.

Article 20
1. Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques.
2. Ningú no pot ésser obligat a pertànyer a una determinada associació.

Article 21
1. Tothom té dret a prendre part en la direcció dels afers públics del seu país, sigui directament, sigui per mitjà de representants elegits lliurement.
2.Tota persona té dret a accedir a les funcions públiques del país en condicions d'igualtat.
3. La voluntat del poble és el fonament de l'autoritat dels poders públics; aquesta voluntat ha d'expressar-se mitjançant eleccions sinceres que cal celebrar periòdicament per sufragi universal igual i secret, o seguint qualsevol procediment equivalent que asseguri la llibertat del vot.

Article 22
Tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social; té la facultat d'obtenir la satisfacció dels drets econòmics socials i culturals indispensables a la seva dignitat i al lliure desenvolupament de la seva personalitat, per l'esforç nacional i la cooperació internacional, segons l'organització i els recursos de cada país.

Article 23
1. Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció del seu treball i a la protecció contra la desocupació.
2.Tothom té dret, sense cap discriminació, a igual salari per igual treball.
3.Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i per a la seva família una existència conforme amb la dignitat humana, completada, si cal, amb els altres mitjans de protecció social.
4.Tota persona té dret, unint-se amb d'altres, a fundar sindicats i a afiliar-s'hi per a la defensa dels propis interessos.

Article 24
Tota persona té dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitació raonable de la jornada de treball i a vacances periòdiques pagades.

Article 25
1. Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri la seva salut, el seu benestar i els de la seva família, especialment quant a alimentació, a vestit, a habitatge, a atenció mèdica i als necessaris serveis socials; tota persona té dret a la seguretat en cas de desocupació, malaltia, invalidesa, viduïtat, vellesa o en d'altres casos de pèrdua dels mitjans de subsistència a causa de circumstàncies independents de la seva voluntat.
2. La maternitat i la infantesa tenen dret a una ajuda i a una assistència especials. Tot infant nascut en el matrimoni o fora d'ell, frueix d'igual protecció social.

Article 26
1. Tota persona té dret a l'educació. L'educació serà gratuïta, si més no, en el grau elemental i fonamental. L'ensenyament elemental és obligatori. Cal que l'ensenyament tècnic i professional sigui generalitzat, i que s'obri a tothom l'accés als estudis superiors amb plena igualtat per a tots amb atenció al mèrit de cadascú.
2. L'educació ha de tendir al ple desenvolupament de la personalitat humana i al reforçament del respecte dels Drets Humans i de les llibertats fonamentals. Ha d'afavorir la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i tots els grups socials o religiosos, i la difusió de les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau.
3. El pare i la mare tenen, amb prioritat, dret a escollir la classe d'educació de llurs fills.

Article 27
1. Tota persona té dret a prendre part lliurement en la vida cultural de la comunitat, a fruir de les arts i a participar del progrés científic i dels beneficis que en resultin.
2. Qualsevol persona té dret a la protecció dels interessos morals i materials derivats de les produccions científiques, literàries i artístiques de què sigui autor.

Article 28
Tota persona té dret a que regni en el medi social i internacional un ordre que permeti d'assolir amb plena eficàcia els drets i les llibertats enunciats en aquesta declaració.

Article 29
1. Tota persona té dret a uns deures envers la comunitat en la qual, només, li és possible el lliure i ple desplegament de la personalitat.
2. En l'exercici dels drets i en el gaudi de les llibertats ningú no està sotmès sinó a les limitacions establertes en la llei, exclusivament en l'ordre a assegurar el reconeixement i el respecte dels drets i de les llibertats alienes, i a fi de satisfer les justes exigències de la moral, de l'ordre públic i del benestar general en una societat democràtica.
3. Aquests deures i aquestes llibertats mai no podran ésser exercits contra els fins i els principis de les Nacions Unides.

Article 30
Cap disposició d'aquesta declaració no pot ésser interpretada en el sentit que un estat, un grup o un individu tinguin dret a lliurar-se a una activitat o a cometre un acte encaminat a la destrucció dels drets i les llibertats que s'hi enuncien.

El cicle de la violència

2011-11-13T04:10:00.000-08:00

Descripció del cicle de la violència contra les dones segons la psicòloga nord-americana Leonor Walker.

Cançó “Malo” de la cantant espanyola BeBe

Violència contra les dones, definició:

“Tot acte de violència basat en la pertinença al sexe femení que tingui o pugui tenir com a resultat un dany o patiment físic, sexual o psicològic per a la dona. Així com les amenaces de tals actes, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat, tant si es produeixen en la vida pública com en la vida privada”[1].

El procés de la violència

En el cas de violència en la parella, el més freqüent és que el maltractament comenci amb conductes d’abús psicològic al inici de la relació. Aquestes conductes solen atribuir-se a la gelosia de l’home o el seu afany de protecció cap a la dona. Els abusos solen ser conductes restrictives i controladores que minven la capacitat de decisió i autonomia de la dona, i produeixen dependència, aïllament i temor. Uns exemples serien el control sobre la roba, les amistats o les activitats.

Aquesta violència augmenta progressivament durant un llarg període de temps, i és difícil per la víctima donar-se compte del procés en el que es troba immersa. Leonor Walker ho explica a laTeoria del Cicle de la Violència.

Aquest cicle té tres fases:

Acumulació de tensió: escalada gradual de la tensió en la que l’hostilitat de l’home va en augment sense motiu comprensible per la dona. Intensificació de la violència verbal, apareixent els primers indicis de violència física. La dona creu que són episodis aïllats que pot controlar i que desapareixeran, però la tensió augmenta i s’acumula.

Explosió/Agressió: esclata la violència i es produeixen les agressions físiques, psicològiques i/o sexuals. És en aquesta fase on la dona acostuma a denunciar o demanar ajut.

Calma, reconciliació o lluna de mel: l’agressor manifesta el seu penediment i demana perdó a la dona. L’home utilitza estratègies de manipulació afectiva (regals, carícies, disculpes, promeses) per evitar que la relació es trenqui. La dona sovint pensa que tot canviarà. En la mesura que els comportaments violents guanyen terreny, aquesta fase de reconciliació va desapareixent i els episodis violents es donen amb més freqüència.

Font: bloc/xtec/genereisalut

Tipus de Violència de gènere

2011-11-13T03:45:00.000-08:00

a) Maltractament físic:

És qualsevol conducta que porti l'ús de la força produint una lesió física al cos de la víctima o bé el que es denomina “maltractament d'obra”, aquella agressió que no deixa senyal al cos de la víctima.

Són manifestacions de lesió les empentes, cops de puny i de peu, cremades al cos, cops amb objectes, forcejar arribant a provocar blaus al cos, trencaments d'ossos, talls i lesions a òrgans interns i/o irreversibles.

b) Maltractament psicològic

Fa referència a conductes que atempten contra la integritat psíquica i emocional de la dona i bàsicament com a persona.

Són manifestacions d'aquest tipus: la humiliació, els insults, les vexacions, l' exigència a l'obediència, els crits, l'aïllament social, la culpabilització, el rebuig, el xantatge emocional i totes aquelles que tinguin com objecte minvar l'autoestima de la dona.

Aquest tipus de violència no és tan visible com la física i és més difícil de demostrar.

Moltes vegades la víctima no identifica aquesta violència sinó que ho justifica com a propi del caràcter de l'agressor.

c) Maltractament sexual
Parlem de violència sexual quan hi ha una imposició per realitzar un acte o una relació sexual en contra de la pròpia voluntat.

d) Maltractament econòmic

Significa limitar a la dona a l'accés als recursos econòmics, laborals i /o educatius. Això pot provocar que les víctimes es vegin pressionades a romandre ( quedar-se) amb el maltractador al no poder comptar amb recursos econòmics. Tot i amb l'entrada de la dona al món laboral i l'augment de la independència econòmica d'aquesta, a l'actualitat aquest tipus de maltractament encara es dóna.

e) Maltractament social:
Allunyament progressiu de la dona de la seva família, amics, companys/es de feina,etc. Per tal d'aillar a la víctima el maltractado utilitza el control i les prohibicions constants de les activitats i de les relacions externes, també pot forçar situacions desagradables en públic,etc.

Tots aquests tipus de maltractaments simplifiquen la realitat, ja que generalment es donen combinats uns amb altres però sempre com a mitjà amb el que el maltractador exerceix la violència.

Activitat: Te doy mis ojos (2003)

2011-11-06T04:29:00.000-08:00

CONTESTA A LES SEGÜENTS PREGUNTES:

1. En parlar del maltractament, hem distingit cinc tipus: físic, psicològic, econòmic, sexual i social. Indica els que pateix Pilar, fent referència a les escenes de la pel·lícula.

2. Anota les situacions, viscudes per Pilar, que corresponen a cadascuna de les quatre fases del cicle de la violència de gènere (acumulació de tensió, explosió violenta, “lluna de mel” i escalada de la violència).

3. En dues ocasions, Pilar se’n va de casa amb les sabatilles posades. Què deu significar aquest detall?

4. Què diríeu de la mare de la protagonista? Analitzeu les seues postures i opinions: No està d'acord en que la seva altra filla es casi pel civil, i a més vol que es case amb el seu vestit de núvia; està preocupada pel tipus d'enterrament de les seves filles; manté que Pilar ha de tornar amb Antonio, malgrat que ella també va patir, sembla, una situació semblant... En un moment determinat arriba a dir: "Yo aguanté por vosotras."

5. Com interpreteu que Pilar llanci el vestit de núvia daltabaix del terrat?

6. Parlem ara de la personalitat de Antonio i del prototipus d’home que representa:

 Per què reacciona violentament en diversos moments del film?

 Per què vol separar Pilar del seu àmbit familiar i dels seus projectes professionals?

 Com definiries la relació que vol mantenir amb Pilar: domini, possessió...?

 Com canalitza les seves frustracions i misèries professionals i quotidianes?

 Antonio personifica un tipus especial de comportaments masclistes. Opineu sobre

quina seria la manera de poder-los evitar.

 Què deu significar que li digui a Pilar, de manera afectuosa, "canija"?

 Antonio segueix una teràpia psicològica. Creus que aquesta teràpia ha estat

efectiva per a Antonio? Raona la resposta que dones.

7. Compara la parella Pilar – Antonio amb la parella Ana – John. Quines diferències trobes entre elles, quines entre ells, i quines entre ambdues parelles (és a dir, quins són els models de feminitat i de masculinitat que presenten els diferents personatges)?

8. Els quadres, la història de l'Art... què representa per a la Pilar? Per què creus que la directora ha triat aquests quadres?

9. Parlem del títol de la pel·lícula, Te doy mis ojos. A meitat del film, Antonio i Pilar es reconcilien, momentàniament. Pilar, al llit, li diu al seu marit: “Te doy mis brazos; te doy mis piernas; te doy mis dedos; te doy mi cuello, te doy mis pechos; te doy mis manos; te doy mis ojos, mi boca...” Ja al final, Pilar li diu a la seva germana: “Tengo que verme. Hace demasiado tiempo que no me veo”. Interpreteu totes aquestes paraules.

10. Després de la darrera agressió i humiliació, Pilar presenta una denúncia a comissaria. El policia li demana un informe mèdic i li diu, entre d'altres coses, que descrigui allò que ha passat.

La dona diu: Lo ha roto todo, todo, todo... i decideix marxar. Què n'opines d’aquesta seqüència? Què vol denunciar la directora?

11. El final del film ha estat criticat per algunes persones per considerar-lo massa "light", si tenim en compte com acaben en la vida real casos similars. Què n'opines?

http://www.aulamedia.org/cine10.htm

http://www.edualter.org/material/cineiddssrr/ojos.htm

La desigualtat de gènere al primer món

2011-11-06T03:25:00.000-08:00

Tot i haver lluitat i suat sang i llàgrimes per aconseguir una igualtat real entre homes i dones, la dona dels països desenvolupats encara no gaudeix plenament dels mateixos drets que els homes.

Això queda palès en els següents gràfics i imatges:

Desigualtat en l'ocupació de llocs de poder i decisió:

Al Món:

En aquest gràfic veiem que 8 de cada 10 parlamentaris al món són homes i només 2 de cada 10 dones.

En la següent imatge, veiem les dones que han ocupat el càrrec de caps de govern al món.

A Espanya:

Dels divuit ministeris que té l'estat, només en quatre ministeris la dona té paritat. En tots els altres, hi ha treballant moltes menys dones que no pas homes.

Desigualtat en la retribució salarial entre homes i dones a Espanya:

Les dades parlen per si soles, l'any 2009 la diferència salarial mitjana entre homes i dones era de 5.323 euros anuals. Això vol dir que les dones, de mitjana, cobren a Espanya 5.323 euros menys que els homes a l'any.

Si mirem les dades per comunitat, veiem que Melilla i Madrid són les comunitats amb més diferència salarial entre homes i dones, en canvi, Canarias és la comunitat amb una diferència més petita. Catalunya la trobem a la sisena posició, amb una diferència salarial de 6.181 euros.

Activitat: botó, botó

2011-09-27T01:24:00.000-07:00

Aquest és un relat original Button, Button escrit per Richard Mathenson.

Enllaç al relat: Botó,botó.

Molt bé nois i noies, l'activitat és la següent:

Llegeix aquest relat curt i contesta aquestes preguntes:

1) Quin dilema moral es presenta a la lectura? Explica'l.

2) Creus que els dos protagonistes tenen la mateixa concepció del bé i el mal? Explica quina és la posició de la Norma i quina és la posició Steward.

3) En el cas que el botó arribés a les teves mans, amb una oferta d'1 milió d'euros, l'utilitzaries?

4) Saps el títol d'alguna pel·lícula que hagi adaptat al cinema aquest relat?

5) Investiga sobre l'autor del relat: biografia, bibliografia, curiositats...

Activitat: el meu projecte de servei a la comunitat.

2011-09-23T02:35:00.000-07:00

Un grup de voluntaris en plena feina de neteja de la llera del riu.

Per poder triar un projecte de servei per a la nostra comunitat primer hem de servir-nos d'aquesta pauta:

1. Detectar una necessitat social: hem d'intentar esbrinar quin problema o dèficit té la nostra comunitat ( poble, barri, institut) que estigui en les nostres mans poder-lo solucionar.

2. Definir un servei possible: ara que ja coneixem el problema o necessitat, hem de pensar com el podem intentar solucionar o cobrir.

3. Decidir què volem aprendre: durant aquest servei haurem d'aprendre moltes coses, habilitats, etc. Tot aquest aprenentatge el podrem fer servir més endavant en altres moments de la nostra vida.

Molt bé, ara us toca a vosaltres. Heu d'intentar pensar en alguna necessitat social que no estigui coberta en el vostre institut, barri o poble. Un cop trobada, heu d'intentar explicar quin servei donaríeu per intentar cobrir aquesta necessitat i quines coses aprendríeu de tot plegat. En cas de no trobar-ne cap, també podeu explicar un servei que ja estigui funcionant, però sobretot, que sigui realitzat per voluntaris.

La voluntat mou muntanyes: projectes de serveis a la comunitat

2011-09-18T12:02:00.000-07:00

Aquí teniu uns quants exemples de projectes de servei a la comunitat:

1) Neteja d'espai naturals : aquestes feines es podrien estalviar si la gent tingués més cura del medi ambient. En aquest cas veiem com gent de diferents municipis, de manera totalment voluntària, dediquen part del seu temps a netejar allò que uns altres, prèviament, van embrutir.

2) Voluntaris de la llengua: es tracta d'un servei de gent totalment voluntària, que s'ofereix a dedicar una hora a la setmana del seu temps per parlar en català amb gent que està aprenent l'idioma.

3) Amics de la gent gran: per intentar fer més suportable la solitud a la que es veu abocada molta gent gran, aquest voluntaris dediquen una part del seu temps a escoltar-los, a estar amb ells, i en definitiva; a fer-los companyia.

Activitat 1: Casos on és necessari fer servir l'ètica

2011-09-11T04:03:00.000-07:00

Aquesta llibertat d'escollir moltes vegades ens genera dilemes: trio aquest camí o trio aquest altre? Què serà millor per a mi?

DEFINICIÓ D' ÈTICA: Art o saber viure que ens ajuda a inventar i escollir en part la nostra forma de vida de la manera més convenient per a nosaltres, encara que de vegades ens equivoquem.

Explica com a mínim 4 casos que et puguin passar a la vida o t'hagin passat on es donin diferents solucions ( o escenaris) i escull la que creguis que és la més ètica. Raona el per què has escollit aquella opció i no un altre.

Normes d'inici de curs

2011-09-11T03:14:00.000-07:00

Aquestes són les normes que haureu d'observar i complir durant tot el curs si voleu superar satisfactòriament la matèria:

1.Per a avaluar als alumnes es tindran en compte els següents percentatges:

4t d'ESO

procediments 80%

40% Realització de les activitats a l'aula i a casa.
40% Dossier del trimestre.

actitud 20%

El departament de Ciències Socials no farà nota mitjana de les avaluacions amb qualificacions trimestrals inferiors a 4.

2.Material

1. dur sempre el llibre de text
2. Dur sempre goma, llapis, regle, colors de fusta i bolígrafs (només negre o blau)

3.Dossier
Es lliurarà a la professora un dossier per trimestre en el moment de fer l'última prova escrita de l'avaluació. El dossier ha de constar de:

portada
índex
esquema de cada unitat
activitats del llibre
resums
altres activitats (gràfics, mapes, recerques,...)

És imprescindible presentar el dossier per a superar la matèria, sense dossier no s'aprova el trimestre ni el curs.

4.Activitats
Les activitats es recolliran únicament i exclusivament el dia acordat, només per causa de força major (malaltia,...) es recolliran el primer dia que l'alumne retorni a classe.
Si un alumne no ve a classe un dia o més, ha de trucar als companys per assabentar-se de la feina a realitzar.
Si una activitat no té nom, tampoc tindrà nota.

5. Copiar en una prova escrita o treball suposa un zero en la nota d'actitud de tot el trimestre.

EXAMEN RECUPERACIÓ:

2011-06-11T01:08:00.000-07:00

RECUPERACIÓ CIÈNCIES SOCIALS 2n ESO

1r TRIMESTRE els que recupereu aquest trimestre heu de portar calculadora a l'examen:

TEMA 1 : “La població” Portar calculadora !!

Què és la demografia? (apartat 1.1.)

El creixement natural o vegetatiu. (com es calcula) (apartat 2.5)

Saldo migratori. (què és? com es calcula?, diferències entre immigrants i emigrants.

Creixement demogràfic, què és? I com es calcula?

La densitat de població, què és? Com es calcula? (apartat 3.1)

taxes demogràfiques : taxa de natalitat, taxa de mortalitat, taxa de creixement natural i taxa de creixement total (com es calculen)

L'estructura de la població : (defineix, població activa, població inactiva)

Defineix : societat multicultural, sector primari, sector secundari, sector terciari, primer món i tercer món.

TEMA 2 : “La distribució de la població”

diferències entre poblament rural i poblament urbà

TEMA 3 : “Alta edat mitjana” (fins el punt 7)

Edat mitjana, quins segles compren, com es divideix?

Crisi de l'imperi romà. Causes.

Pobles germànics, qui són?, què fan?,

els visigots,

Imperi romà d'orient, Bizanci.

Expansió islam. On sorgeix?, com s'estén?, qui era Mahoma?, quins són els preceptes bàsics de tot musulmà?, qui era el seu Déu?, què és l'Alcorà?, que és la kaaba?, per què és tant important la Meca?

què vol dir califa?, quin poder tenia?

La conquesta de la Península Ibèrica

què és la mesquita?, quines parts té?

2n TRIMESTRE

TEMA 3 (a partir del punt 7)

Què és l'Imperi Carolingi?

Qui era Carlemany?

La societat de l'alta edat mitjana : els grans propietaris agrícoles, els petits pagesos, els esclaus.

Els monestirs medievals: què eren?, qui hi vivia?, què feien els monjos?

L'Alta Edat mitjana a la Península Ibèrica : els orígens de Catalunya : la reconquesta dels francs (Catalunya vella, Marca Hispànica, Guifré el Pelós)

Els orígens de Catalunya i la independència dels Francs.

TEMA 4 “la revolució feudal”

Els orígens del feudalisme

feudalisme i vassallatge

El feudalisme i el poder dels senyors feudals

la revolució feudal de l'any 1000

la tinença

l'estructura de la societat feudal

oratores, bellatores, laboratores

Què és la Pau i treva de Déu?

Quines són les càrregues feudals que han d'aguantar els pagesos?

Catalunya Nova i les cartes de poblament

Art romànic

Arquitectura : característiques, (església i claustre)

pintura i escultura romàniques.

TEMA 5 “Expansió i crisi a la baixa edat mitjana”

XI resorgiment medieval

XIV crisi de la baixa edat mitjana

Reis catòlics

El comerç a les ciutats : els gremis

Crisi de la baixa edat mitjana : la pesta bubònica,

Conseqüències de la crisi.

Art Gòtic

Característiques arquitectura, escultura i pintura.

3r TRIMESTRE

TEMA 6 “La corona catalano aragonesa”

La Unió Catalunya i Aragó

Pere I el Catòlic i la batalla de Muret

Jaume I el conqueridor

Pere II el gran. Sicília. “les vespres sicilianes”

almogàvers

Les Corts

La Diputació del General

Què són els pagesos de remença?

A què posa fi la sentència arbitral de Guadalupe?

Crisi política: el compromís de Casp

TEMA 7 “El renaixement i el nou món”

Europa a l'inici de l'Edat Moderna

l'humanisme

Renaixement una nova visió del món

L'art del renaixement, l'arquitectura

l'escultura

la pintura

difusió de l'impremta. Qui la inventa?, per què serveix?

L'església davant la ciència. La Inquisició

Gran aportacions científiques : Copèrnic (heliocentrisme), Galileo Galilei (telescòpi), Newton (la gravetat)

els descobriments geogràfics: nous vaixells, les caravel·les

Vasco da Gama i Cristòfol Colom

Civilitzacions precolombines

L'encontre entre dos mons

La reforma protestant : Luter, Calví,

Concili de Trento i la contrareforma.

Per preparar l'examen de recuperació intenteu amb el llibre contestar aquestes preguntes, segueixen l'esquema del llibre digital de text-la galera. Us ajudarà a estudiar allò que és més important, veureu que hi ha apartats que no hem triat cap pregunta, podeu deixar-los,i no llegir-los ni estudiar-los, d'aquesta manera hem prioritzat el que és més bàsic i que podem posar a l'examen.

Bona feina!

La Inquisició i la tortura

2011-06-06T01:32:00.000-07:00

En aquest fragment de la pel·lícula "Los fantasmas de Goya" es veu com la tortura era un dels instruments que utilitzava la Inquisició per a fer parlar als encausats. Qui no confessaria qualsevol pecat o delicte, encara que no l'hagués comès, per tal de parar el dolor?

Resum 9.1: el naixement dels estats moderns

2011-05-29T10:51:00.000-07:00

Mapa d'Europa al s.XVII, es pot veure l'aparició d' estats moderns com: Espanya, Portugal, França, Anglaterra, etc.

L'absolutisme i la societat estamental: els fets polítics més destacats durant l'edat moderna són:

L'aparició dels estats moderns amb la unificació dels territoris tant desde el punt de vista territorial com administratiu i amb la creació d'un exèrcit propi. És el cas d'Espanya ( reis Catòlics), de França, Anglaterra, etc
La proliferació de les monarquies absolutes. Els reis amb el suport dels burgesos de les ciutats i de la noblesa, van recuperar part del poder polític que estava en les mans dels senyors feudals.

Els grups socials a l'edat moderna: durant l'edat mitjana i l'edat moderna la societat serà estamental, hi hauran dues classes diferenciades:

Les classes privilegiades: la noblesa i el clergat. No pagaven impostos i tenien unes rendes considerables.
Les classes no privilegiades: els burgesos, els artesans i els pagesos. No gaudien de privilegis i havien de pagar impostos.

Els grans calaixos de la Història

2011-05-25T10:50:00.001-07:00

Resum 8.11: La reforma i la Contrareforma

2011-05-19T03:10:00.000-07:00

Mapa on es veuen tots els moviments religiosos imperants en l'Europa del sXVI i XVII.

La Reforma protestant: durant l'edat Mitjana el cristianisme comença a perdre credibilitat i són moltes les veus que s'alcen en contra de les maneres de fer d'aquesta institució. Hi ha cardenals que viuen com autèntics reis envoltats de tota mena de luxes, existeix un mercat de venda de relíquies falsificades, els nobles i les classes acabalades (riques) paguen per exculpar els seus pecats, etc. Tot això, farà que apareguin tot un seguit de moviments religiosos a Europa que promulguin una nova manera de fer, és el cas dels Luterans ( encapçalats per Martín Luter), els calvinistes ( encapçalats per Joan Calví) i els anglicans.

La Contrareforma: amb l'objectiu de frenar la difusió de les idees de la Reforma i organitzar la persecució dels seus adeptes, l'església catòlica va convocar l'anomenat Concili de trento a la ciutat italiana de Trento. És a partir d'aquest moment que les dues maneres d'entendre el cristianisme i els seus partidaris s'enfrontaran en diverses guerres, de les quals la més coneguda va ser la Guerra dels Trenta anys.

Resum 8.10: L'impacte econòmic dels descobriments.

2011-05-19T02:21:00.000-07:00

La plata americana: l'arribada massiva de plata durant el s XVI, va provocar una revolució dels preus a Europa. L'arribada de plata suposava més moneda, per tant, la demanda de productes va augmentar, però com l'oferta de productes era limitada, els preus es van disparar. La plata també es va utilitzar com a intercanvi comercial amb l'orient llunyà

La revolució dels preus: podem distingir entre:

Angalterra, França, Països Baixos, etc: els preus van pujar més que els salaris, per tant, els empresaris guanyaven més beneficis i els costos de producció eren més baixos ( havien de pagar menys als treballadors). Aquests beneficis seran destinats a inversions productives i originaran un desenvolupament econòmic.
Península Ibèrica: els preus van pujar, però els salaris també, per tant, els beneficis dels empresaris eren més baixos. Aquest serà un dels motius del retard econòmic d'Espanya en relació amb altres països europeus.

El mercantilisme: corrent de pensament dominant durant els s.XVI i s.XVII que considerava que la riquesa d'un país depèn de la quantitat de metalls preciosos de què disposa.

El proteccionisme: és la doctrina econòmica que defensa la implantació de mesures que obstaculitzen la lliure circulació de mercaderies procedents d'altres països, per tal de defensar la producció interior davant la competència estrangera.

Conseqüències dels descobriments

2011-05-17T04:05:00.000-07:00

Piràmide social dels territoris americans després de la conquesta.

Conseqüències dels descobriments per Amèrica:

Econòmiques: adaptació de nous cultius ( sucre, cafè, blat i vinya) i de nous animals ( vaques, ovelles i caballs). Explotació de les mines d'or i plata.
Polítiques: destrucció dels imperis i tribus indígenes. Com és el cas dels Inques i els Asteques.
Socials: aniquilació massiva dels indígenes i introducció de les races blanca (europeus) i negra (esclaus africans). Aparició del mestissatge.
Culturals: introducció de la cultura europea i dels seus idiomes i en paral·lel, destrucció de la cultura indígena. Aparició d'una burgesia americana d'origen europeu: els criolls.

Conseqüències dels descobriments per Europa:

Econòmiques: nous cultius que s'adapten al clima europeu ( patata, blat de moro, tomàquet,etc.). Gran augment del comerç ultramarí.
Polítiques: aparició dels primers imperis colonials: Espanya, Portugal i G.Bretanya. També començaran les guerres entre ells.
Socials: emigració de treballadors a Amèrica i augment de la burgesia pel comerç colonial.
Culturals: coneixement de nous llocs, plantes i animals. Encontre amb altres cultures. Primera volta al món, s'amplia molt el món conegut.

Resum 8.9: L'encontre entre dos mons

2011-05-16T10:50:00.001-07:00

Pintura on es representa el primer contacte entre dos mons. Moctezuma l'emperador Asteca és el de l'esquerra i Hernan Cortés, representant de la corona hispànica, és el de la dreta.

Indígenes i conqueridors: L'arribada de Colom al continent americà va suposar l'encontre entre dos mons: la població indígena d'Amèrica i els europeus nouvinguts. Aquest encontre resultarà tràgic, ja que els europeus utilitzaran la violència amb la intenció de sotmetre als pobles indígenes. Això suposarà la desaparició de les grans civilitzacions precolombines.

L'impacte demogràfic: les poblacions indígenes patiran una gran davallada durant els primers cent anys de la conquesta. Aquesta serà deguda, sobretot, a tres causes:

Les malalties desconegudes a Amèrica, com ara la verola, el xarampió i la grip, introduïdes pels europeus i els esclaus africans que van portar.
Les males condicions econòmiques i de treball que els nouvinguts van imposar als indígenes.
Els actes violents derivats de les guerres de conquesta.

Els intercanvis comercials: amb la descoberta d'Amèrica es van incrementar els intercanvis comercials, sobretot de productes per a les classes acabalades (riques) d' Europa com ara les espècies, els tints i l'ivori, però també de nous productes agrícoles, com el tomàquet, el blat de moro i les patates. El tabac i el cacau també eren productes que consumien a Europa, portats d' Amèrica, les classes riques.

L'adaptació de nous productes: els cultius que es van portar d'Amèrica es van aclimatar molt bé i van permetre millorar la dieta dels europeus, posteriorment, també van permetre el pas d'una agricultura de subsistència a una de mercat. El control del comerç durant el sXVI estarà en mans dels portuguesos i els espanyols, per després, durant el s XVII passar a mans holandeses i angleses,

Activitat 11: L'art i l'arquitectura Maia

2011-05-16T02:54:00.000-07:00

FEINA:

Molt bé, ara us toca fer d'investigadors, amb la piràmide o el temple que us ha tocat, intenteu respondre a aquestes preguntes:

1) On es troba aquesta piràmide o temple? Localitza-la en un mapa. Pertany a alguna ciutat Asteca o Maia? Quina? Com era aquesta ciutat?

2) Quant va ser construïda? Per quin emperador, divinitat o alt càrrec la van construir? Saps a quin període pertany?

3) Com està construïda? Explica les característiques, si les té, que la distingeixen de les altres?

Amb la informació que heu obtingut, heu de realitzar un powerpoint per presentar el treball a tota la classe.

Activitat 10: Història i Cronologia

2011-05-16T02:22:00.000-07:00

La civilització maia fins la conquesta espanyola s'ha dividit en tres grans períodes:

1.- Pre-clàssic: s.IX o X a.C. - 100 d.C.
2.- Clàssic : 100- 800 d. C
3.- Postclàssic : s. IX o X- 1697

Activitat:

Amb l'ajuda d'una enciclopèdia busca un fet històric que per a tu sigui important de cada un d'aquests períodes. A continuació tens una llista de pàgines webs que et poden ajudar a entendre i conéixer aquesta part de la història maia.

Exemple:

En el tercer període hi ha una crisi del poble maia, els habitants de l'àrea de Guatemala varen emigrar al Yucatán ( Mèxic). EL 1697 Xilam Balam ( cronista maia) fent referència a l'arribada dels espanyols diu: "Ellos han enseñado el miedo y han venido a marchitar las flores. Para que viva su flor, ha chupado y aspirado las flores de los otros".

Webs per trobar informació:

Viquipèdia

Els Maies

Cultura Maya

Font de l'activitat: http://www.edualter.org/material/maya/4Historia.htm

Activitat 9: Situació de la població Maia a l'actualitat

2011-05-16T01:27:00.000-07:00

1) Confecciona un gràfic de barres mitjançant la següent informació:


	XIFRES DE L'EXCLUSIÓ:


	Indígenes	No indígenes
Població en pobresa	87,00%	54,00%
Població en extrema pobresa	30,80%	12,90%
Població amb feina	44,60%	55,40%
Desnutrició infantil	34,00%	11,00%
Analfabetisme	41,70%	17,70%

2) Llegeix aquest article " La pobreza en Guatemala, un rostro indígena" i contesta a les següents preguntes:

Segons l'article, ser indígena a Guatemala a què és equivalent?
Quins llocs ocupen els indígenes Maies dins de la societat guatemalenca? Quin altre nom reben els indígenes?
Hi ha molta diferència entre l'esperança de vida dels Maies i la de la població no indígena? A què creus que és degut?
Des de l'acord sobre identitat i drets de la població indígena l'any 1996, s'han aconseguit moltes millores? Dóna algunes dades.
Quina relació hi ha entre les desigualtats que tenen avui els indígenes i la colonització d'Amèrica per part dels Europeus?

3) Busca informació sobre Rigoberta Menchú Tum a Internet i explica qui és, per què és coneguda, quines són les seves reivindicacions, etc. Pots fer servir aquesta web per buscar la informació: http://www.biografiasyvidas.com/

Activitat 8: Localització geogràfica de la civilització Maia

2011-05-15T03:23:00.000-07:00

La civilització maia abans de la conquesta espanyola es trobava en els següents territoris: els actuals estats mexicans de Yucatán, Campeche, Quintana Roo, Tabasco i Chiapas; l'actual Guatemala, Belice, Honduras i El Salvador. En total el poble maia va tenir un territori amb més de 400.000 km2 (més o menys de l'extensió de l'actual França).

1) Per buscar les localitzacions de l'activitat 8 podeu fer servir aquest recursos:

Mapes: Mapa físic de Centreamèrica i Mapa de les restes arqueològiques .

Enciclopèdia: Vikipèdia

2) Les fitxes dels països han de tenir, com a mínim, aquesta informació:

Nom del País:	Bandera:
Capital:	Llengües:
Superfície en Km2:	Religions:
Població total: Ciutat més poblada:	Govern: Nom del President:
PIB:	Moneda:
IDH:

Resum 8.7: els descobriments geogràfics

2011-05-12T03:45:00.000-07:00

Mapa dels vents predominants al món. Penseu que el vent va ser el motor que va permetre la recerca de nous mons.

La navegació al final de l'edat mitjana: al final de l'edat mitjana els europeus ja tenien els vaixells ( caravel·les) i els instruments (brúixola, astrolabi, etc.) per a realitzar grans viatges. Només els calia una font d'energia per moure aquests grans vaixells i aquesta força d'energia la van trobar en el vent.

Els vents alisis: són els vents que van fer servir per arribar a les amèriques, els alisis bufen d'est a oest a una alçada propera a les canàries. Per tornar d'Amèrica s'aprofitava la corrent del golf i els contraalisis, que bufen més al nord, direcció d' oest a est.

Els vents monsons: durant l'estiu, bufen de sud a nord, i els vaixells de vela ancorats als ports indis no podien salpar. A l'hivern, bufen de nord a sud, i els vaixells de vela procedents del sud no podien entrar als ports de l'Índia. Els vaixells portuguesos salpaven de Lisboa al març i arribaven a l'Índia al setembre, i estaven ancorats fins al gener o febrer següent.

El comerç de les espècies: aquest comerç era el que proporcionava més beneficis. Al mediterrani estava controlat pels venecians que connectaven la ruta marítima amb la ruta ruta terrestre de les caravanes de la seda. Per aquest motius, els portuguesos van buscar una l'alternativa, vorejant tot el continent africà.

Vasco de Gama i Cristòfol Colom: a finals del s XV, Vasco de Gama va aconseguir arribar a l'Índia circumnavegant el continent africà. Cristòfol Colom en el seu intent de cercar una ruta alternativa a l'Índia per l'atlàntic direcció oest, va descobrir el continent americà.

Activitat 7: el joc de la pilota al Mèxic Pre-Colombí

2011-05-09T07:00:00.000-07:00

Llegeix aquest text: el joc de la pilota i contesta les següents preguntes:

1. De què van quedar meravellats Cortés quan van arribar a Tenochtitlan?

2. Com anomenaven els asteques al "joc de la pilota"? I al recinte on es jugava?

3. Com es jugava a aquest joc? De què era feta la pilota?

4. Fes un esquema/ dibuix del terreny de joc amb tots els seus elements.

5. Quin sentit tenia aquest joc? Era lúdic ( per passar-s'ho bé), religiós,...

6. Es realitzava algun sacrifici? A qui sacrificaven?

7. Mira aquest vídeo:

Et sembla fàcil o difícil jugar a aquest joc?

Resum 8.6: Les grans aportacions científiques

2011-05-09T01:05:00.000-07:00

Isaac Newton, pare de la física moderna.

En l'àmbit de les matemàtiques, física i astronomia: destaquen:

Nicolau Copèrnic: considerat l'iniciador de l'astronomia moderna. Va desenvolupar la teoria heliocèntrica, segons la qual és el Sol i no pas la terra, el centre de l'univers i la terra es mou al seu voltant. Aquesta teoria va ser rebutjada i perseguida per la església.
Johannes Kepler: va anunciar les anomenades lleis de Kepler, que descriuen les òrbites dels planetes, el seu moviment al voltant del Sol, tot i que no va explicar el perquè d'aquests moviments.
Galileo Galilei: va utilitzar per primera vegada instruments òptics per a observacions astronòmiques. Va ser el primer a observar les taques del Sol i els cràters lunars amb un telescopi construït per ell. Va descobrir els satèl·lits de Júpiter, cosa que va permetre demostrar que hi havien altres astres que giraven al voltant d'un planeta diferent a la terra. Es considera que amb Galileu va néixer la ciència moderna.
Isaac Newton: va establir les bases de la física. És el pare de la teoria de la gravitació universal, segons la qual tots els cossos s'atreuen els uns als altres. La llei de la gravetat és la que explica el moviment dels astres. També va fer contribucions en l'àmbit de les matemàtiques.

En l'àmbit de la medicina:

Andreas Vesal: va ser el fundador de l'anatomia moderna. Va ser professor a Pàdua, on va ensenyar anatomia mitjançant constants disseccions que feia davant dels estudiants.
William Harvey: va descriure per primera vegada el mecanisme de la circulació de la sang. També va dur a terme investigacions sobre embrions.
Miquel Servet: va fer una descripció acurada de la circulació pulmonar. Va haver de fugir de Barcelona i França, perseguit per la Inquisició. Finalment, fou empresonat i condemnat per heretge a morir cremat.

Resum 8.5: la ciència moderna

2011-05-05T01:50:00.000-07:00

Francis Bacon: amb les seves idees van servir per fonamentar i consolidar el mètode científic.

El naixement de la ciència moderna: A partir de la segona meitat del s.XVI, la ciència va experimentar un gran progrés. L'aplicació del mètode científic basat en l'observació, formulació d'hipòtesis, experimentació, extracció de conclusions i elaboració de la TEORIA, serà un dels responsables d'aquest progrés.

L'impuls de la ciència: factors:

Bagatge renaixentista: la curiositat i sentit crític del renaixement s'encomana també als científics.
La difusió de la impremta ( inventada per Gutenberg al s.XV): va democratitzar els llibres i les idees que hi havien dins.
Els grans descobriments geogràfics: el coneixement de nous móns i cultures van suscitar comparacions amb el món conegut i el qüestionament de moltes idees.
Les aplicacions tècniques: la ciència adquireix molta importància per la seva aplicació pràctica, la tècnica representa poder.

El criteri d'autoritat: l'Església defensava aquest criteri, segons el qual la validesa d'un argument es fonamentava en l'autoritat d'un gran mestre. L'opinió d'una persona amb prestigi era suficient perquè la seva afirmació fos irrefutable ( indiscutible), encara que no la demostrés.

L' Església davant la ciència: la ciència qüestionava el pensament de l'Església, ja que va desplaçar a l'ésser humà del centre de la creació i el va considerar sotmès a les mateixes lleis naturals que els altres animals, en canvi l' Església atorgava un paper especial respecte als altres éssers naturals. Moltes teories científiques van ser rebutjades i perseguides, i diversos científics condemnats per l'Església a través de la Inquisició.

Activitat 6: Creences, cultura, societat i ciència asteques

2011-05-03T01:06:00.000-07:00

Entra en aquesta pàgina web: els Asteques

Contesta aquestes preguntes:

1) Com creien els asteques que es va crear el món? Fes una llista de les divinitats més importants.

2) Quina era la ciència de més tradició dels asteques? Sabien moltes coses d'aquesta ciència, explica-les.

3) Entra a l'apartat de societat de la web i realitza una piràmide amb els diferents grups socials, a dalt de tot hauràs de posar a l'emperador asteca i després anar baixant, fins arribar a la base de la piràmide on hi trobarem les persones amb menys drets.

4) Anaven a l'escola els asteques? Hi havia diferència entre els nens i les nenes pel què fa a l'educació que rebien?

5) La societat asteca tenia lleis? Com eren aquestes lleis?

Resum 8.4: l'art del Renaixement: l'escultura i la pintura

2011-05-02T03:35:00.000-07:00

La Gioconda, també coneguda com a la Mona Lisa, obra pintada per Leonardo da Vinci.

L'escultura renaixentista: característiques:

Recerca de l'ideal de bellesa, l'ésser humà com a l'obra més perfecte de la natura.
L'establiment de les proporcions del cos humà.
La predilecció pel nu, que permet presentar ben definida l'anatomia del cos.

Escultors renaixentistes: del quattrocento destaquen Lorenzo Ghiberti i Donatello. Del cinquecento destaca Miquel Àngel, escultures com la Pietat, el David i el Moisès, caracteritzen l'expressivitat i la majestuositat de la seva obra.

La pintura renaixentista: característiques:

Interès per la figura humana.
Preocupació per la composició i la perspectiva.
L'atenció als colors i la llum.
Predilecció pels temes mitològics i religiosos.

Els pintors renaixentistes italians:

Del quattrocento: destaquen Fra Angelico, creador de la pintura religiosa, i Sandro Botticelli, autor d'obres mitològiques, com La primavera.
Del cinquencento: destaquen Rafael ( l'escola d'Atenes), Leonardo da Vinci ( La Gioconda i el Sant sopar) i Miquel Àngel ( la Capella Sixtina).

Els pintors flamencs i alemanys: dels flamencs sobresurt Piere Brugel el Vell, visó de la humanitat força crítica. Dels alemanys destaca Albrecht Dürer, autor de retrats de gran exactitud fotogràfica, gravats i dibuixos.

Arquitectura Renaixentista

2011-04-28T12:15:00.001-07:00

En aquest passador de diapositives trobareu molta informació sobre l'arquitectura renaixentista.

02 Renaixement 2. Arquitectura

View more presentations from amelisgalmes

Resum 8.3: l'art del Renaixement, l'arquitectura

2011-04-28T11:38:00.000-07:00

La Fabulosa Catedral de Florència, Santa Maria del Fiore. A la imatge podem observar clarament, la cúpula de Brunelleschi a la dreta de la imatge, i el campanar del Giotto a l'esquerra.

EL Renaixement italià i flamenc: distingim dues etapes:

- El quattrocento, s.XV: La capital artística d'aquest període és Florència, gràcies al mecenatge d'algunes famílies nobles, com els Mèdici.

- El cinquecento, s.XVI: època de màxima esplendor, la capital artística és Roma i el patrocinador, l'esgésia.

Pel què fa a la pintura, cal destacar els Països Baixos i Alemanya.

Característiques de l'art renaixentista: trets principals:

Acostament a la natura, desenvolupament de la perspectiva i la reproducció humana i de la natura.
El retorn als clàssics. Es segueixen els models grecs i romans, i s'accentuen les idees d'equilibri i mesura.

L'arquitectura renaixentista: característiques:

Utilització del arc del mig punt.
Ús de la cúpula.
Preferència d'elements arquitectònics i decoratius propis de l'art de l'antiguitat.

Quattrocento: cúpula de Brunelleschi de Santa Maria del Fiore a Florència.

Cinquecento: cúpula de Miguel Àngel de Sant Pere del Vaticà a Roma.

Resum 8.2: L'humanisme renaixentista

2011-04-28T01:40:00.000-07:00

Retrat de Thomas More escriptor d'Utopia.

Una nova visió del món: el renaixement ( s XIV fins mitjans del s XVI), és un moviment artístic i cultural inspirat en la tradició de l'antiguitat clàssica. Trets generals:

L'antropocentrisme: l'ésser humà passa a ser el centre de totes les coses, objecte de coneixement i centre d'atenció del pensament científic
L'individualisme: l'artista ofereix a través de la seva obra una visió del món, única i personal.
El polifacetisme: la persona que domina totes les branques del saber ( Ex: Leonardo de Vinci)

Els nuclis renaixentistes: van ser les ciutats italianes de Florència i Venècia i els Països Baixos.

L'humanisme: és l'expressió del Renaixement en el cap de les lletres, el pensament i la filosofia. Redecobriment d'autors grecs i romans, utilització de la llengua vulgar com a eina de treball, intent d'entendre el comportament humà de manera racional, exaltació de les potencialitats humanes,etc.

Els Pensadors humanistes:

Maquiavel: Amb l'obre "El príncep" va iniciar la ciència política. La lluita pel poder és essencial per la política: " El fi justifica els mitjans".
Erasme de Rotterdam: Sacerdot i llatinista holandès, va originar un important corrent intel·lectual. Va criticar l'ensenyament a les escoles medievals i la intolerància religiosa.
Thomas More: amb "Utopia", on descriu un món ideal, va esdevenir un referent per a filòsofs i escriptors.
Joan Lluís Vives: va ser l'humanista més destacat de la península Ibèrica.

Pautes per a la presentació oral

2011-04-26T03:43:00.000-07:00

La presentació oral del treball pretén exposar i explicar unes idees en públic amb la finalitat que siguin compreses pels destinataris.

Abans de dur-la a terme davant del públic, es fa del tot imprescindible planificar-la i fer pràctiques.

1. Planificació

A l’hora de planificar la presentació oral, s’ha de tenir en compte en tot moment l’estructura del treball (hipòtesi...).

Com a introducció a la presentació, caldrà esmentar breument els apartats següents:

Les raons de la tria del tema.
Els objectius que es pretenien assolir.
El mètode utilitzat en la investigació.
El procés de desenvolupament del tema.
Les dificultats que han anat apareixent.

Com que no es pot explicar fil per randa tot el contingut del treball, caldrà fer una selecció del que és més important mitjançant un guió.

D’altra banda, per tal de fer una exposició més amena i didàctica, convé fer servir diferents recursos tecnològics.

La qüestió de la durada de l’exposició té també la seva importància. Cada exposició no pot ser de més de 20 minuts.

2. Pràctica

És necessari fer pràctiques abans d’exposar el treball davant del públic i convé memoritzar la seva estructura i el desenvolupament general de la intervenció.

El text oral ha de tenir les següents qualitats:

. Cohesió: emprar correctament els connectors entre les frases, principalment els connectors d’ordre, d’exemplificació i de conclusió.

. Coherència: totes les parts de l’exposició s’han de percebre com a integrants d’una totalitat. Cal que hi hagi una progressió en l’exposició. El principal mecanisme de coherència és disposar d’una estructura ben clara.

. Adequació: el que es diu s’ha d’adequar als destinataris i també al tema tractat. No és el mateix dirigir-se a un grup d’amics que fer-ho a un grup nombrós de persones. Caldrà, a més a més, utilitzar un registre formal, no un de col·loquial. El lèxic ha d’estar elaborat, amb els tecnicismes propis del treball.

Caldrà també tenir presents els elements paralingüístics i de comunicació no verbal:

�� actitud corporal i imatge: han de ser les adients a la circumstància, mantenint en tot moment una correcció en les postures, la vestimenta...

�� gestos: han de ser discrets i sincers i han de reforçar l’explicació: amb les mans podem reclamar l’atenció, emfatitzar...

�� mirada: cal mirar al públic en general, sense fixar la vista en ningú, i evitar el fet de mirar tota l’estona els apunts.

�� veu: cal controlar la seva intensitat i vetllar també perquè l’articulació de les paraules sigui clara i entenedora. A més a més, s’ha d’intentar modular la veu, fent per exemple preguntes retòriques, per tal que l’exposició no es faci monòtona.

3. El suport visual: les presentacions en PowerPoint

La presentació és un suport per a la nostra explicació, que al mateix temps ens serveix per captar l’atenció del públic.

Hem d’evitar anar llegint el que el públic ja pot llegir a la presentació, en tot cas podem sintetitzar en la diapositiva i nosaltres ampliar el que hi diu. És important que aquesta sigui visualment agradable, que inclogui imatges suggerents, gràfics explicatius, o d’altres objectes com vídeos, etc. Emprem l’esquema i evitem pàgines excessivament textuals.

Amb un màxim de 10-12 diapositives hauria de ser suficient. No hem de pretendre afegir-hi tota la informació del nostre treball, ha de ser una bona síntesi.

Vincles

Una bona manera d’ajudar al seguiment de la nostra presentació és no perdre mai de vista l’índex de la mateixa.

Podem inserir vincles interns en la nostra presentació que ens portin cap a cada apartat i, un cop finalitzat l’apartat, afegir un botó d’acció que ens torni a portar a l’índex.

Disseny (colors, text, fons)

Elements a tenir en compte per fer que la nostra presentació sigui agradable, atractiva i permeti una bona lectura de pantalla:

• Bon contrast de color entre el fons i el text

• Font tipogràfica que es pugui llegir bé en pantalla (Arial, TNR, Garamond,...)

• No excedir-se barrejant molts tipus de lletra diferents en un mateix document. La seva interpretació per al lector es fa més difícil i a nosaltres ens costarà mantenir la coherència. Un joc de 2 o 3 tipus ben combinats és suficient.

• Evitar l'ús de majúscules, atès que són menys llegibles que les minúscules.

• Evitar l'ús excessiu de negretes i cursives.

• No subratllar el text, especialment els encapçalaments o títols. El subratllat, a més que fa més difícil la lectura, es confon amb un enllaç a les pàgines web, on per defecte es subratllen els enllaços hipertext.

• Preveure una major separació entre línies que en els documents impresos.

• Minimitzar el justificat dels blocs de text. És més llegible el text alineat a l'esquerra.

Composició diapositiva (text, imatge, gràfics)

• En una mateixa dispositiva podem inserir diversos elements: text, imatge, vídeo, objectes de l’Oficce (gràfics, taules, etc.)

• Cal que presentin un conjunt harmoniòs dins d’ella. “Què corri l’aire entre els elements”. No volguem atapair-lo d’elements que el que faran serà entorpir una bona visualització.

Animacions i transicions

• És un molt bon recurs del PP que hem d’emprar amb certa mesura.

• Sobretot hem d’evitar que la nostra presentació sembli una mena de “Focs artificials”. Això no vol dir que no les poguem emprar, tot el contrari. Però de manera que serveixin per presentar el que expliquem de forma graduada, captar l’atenció del públic, etc.

• Han de mantenir una coherència. No podem anar variant els tipus de transicions animacions en cada element.

• Evitar les que provoquen monotonia (lletra a lletra, animacions lentes i amb molt recorregut en pantalla, etc.)

Imprimir amb pàgines de notes

És recomanable portar les nostres notes de cada diapositiva (al Power Point, veure páginas de notas). Malgrat que ens ho sapiguem de memòria, ens ajudarà a organitzar millor la nostra presentació i no deixar-nos coses importants. Hem d’evitar anar llegint textualment el que ja diu la diapositiva, ja que això ja ho pot fer el públic directament

Com realitzar un arbre genealògic

2011-04-26T03:26:00.000-07:00

Com es fa un arbre genalògic?

Tothom pot tenir el seu propi arbre genealògic en una presentació artística. Tu també. Només cal que comencis a buscar dades.

Tot buscant dades per tradició oral

Totes les dades de la teva família les pots obtenir per tradició oral o per la via documental.

La manera més natural d'aconseguir dades és que preguntis als pares. Els pares et donaran les seves dades i les dels seus propis pares, i fins i tot dels seus avis, si ho saben o recorden.

Si conserves els teus avis, o algun d'ells, tens una font detallada d'informació oral. Els avis et poden donar informació d'ells, dels seus pares i dels seus avis. Amb això, tindràs informació de 5 generacions, amb la teva pròpia.

Si et falta ja algun dels teus avis, pots recórrer als germans o cosins dels avis o àvies. Si demanes a tots els oncles-avis o tietes-àvies, la informació que obtinguis no serà repetitiva, sinó que moltes vegades serà complementària.

Llavors, el que primer ha de fer és parlar amb els més grans de la teva família.

Tot buscant dades per via documental

Un cop hagis obtingut totes les dades possibles per tradició oral, la següent passa és la informació documental. Aquesta pot ser molt variada i il.limitada, però el més senzill, per començar, és treballar a partir de les partides de naixement (o bateig), de matrimoni i de defunció.

A partir de l'1 de Gener de 1870, a tots els Ajuntaments d'Espanya existeix un Registre Civil on pots obtenir aquestes dades. A les ciutats aquests documents es troben als Jutjats (a Malgrat el jutjat està al carrer Blanch n10). Per demanar qualsevol partida de naixement o de defunció et calen saber les dades concretes (dia, mes i l'any delnaixement i de la mort), cal que demanis “una partida literal”, d'aquesta manera podràs aconseguir informació dels pares, avis...

Per obtenir dades anteriors a 1870, pots dirigir-te als arxius eclesiàstics. A cada parròquia existeix un arxiu i en ell els llibres sacramentals. Els fonamentals són tres : de bateig, de matrimoni i de defunció.

S'ha de tenir en compte que molts arxius es van cremar durant la Guerre Civil (1936 – 1939).A Malgrat a l'arxiu hi ha digitalitzats els llibres dels arxius eclesiàstics, http://www.ajmalgrat.es/ està obert només pel matí.

L'Ajuntament de Malgrat també ha digitalitzat un seguit de revistes antigues, on també pots trobar informacio http://www.ajmalgrat.es/Recerca%20Arxiu/

Els mormons han digitalitzat molts arxius parroquials i es poden consultar des de casa https://www.familysearch.org/s/image/show#uri=https%3A//api.familysearch.org/records/waypoint/8001065pots entrar a Malgrat i consultar els diferents llibres. A cada llibre hi pot haver més d'un índex, cal tenir paciència i molt bona vista!

L'Arxiu Diocesà de Girona també té digitalitzades les dispenses matrimonials i pots consultar-les amb aquesta pàgina http://www.arxiuadg.org/dispenses-matrimonials.php?lleng=cat_

Carpeta de records i dades

Amb la confecció del teu Arbre hauràs de tenir un bon mètode i ordre.

Quan les partides i les dades comencin a fer-se cada vegada més abundants, existirà el perill de perdre't entre papers. Perquè això no passi, et suggerim dos recursos.

El primer és treballar amb un esquema per l'obtenció del major nombre de dades possibles de cada avantpassat, i el segon, anar guardant els documents i records de cada un d'ells en una carpeta. Et posem a continuació un model del esquema que hauràs de seguir:

Primer Cognom ….................. Segon Cognom …...................... Nm

nascut el …....... del mes …............ de l'any ….......

A …...................................................................

Fill/a de ….................................... i de …........................................................

fills que va tenir …..............................................................

es va casar a …................................... el …............... de ….................. de ….......................

amb …....................................................................

va morir en ….............................. el …...................... de................ de...................... de.................

entrerrat al cementiri de …..............................................................

causes de la mort …..................................................................

Aquestes serien les dades bàsiques, tot i que es podrien ampliar moltíssim : caràcter, estudis que va realitzar, centres docents als quals va assistir, idiomes que parlava, professió, status social, situació econòmica, activitats que feia, lectures preferides, viatges que realitzà, guerres a les que va participar, associacions a les que va pertànyer, esports que practicava, ciutats on va viure, estat de salut, malalties que va tenir, operacions que li van fer, accidents que va tenir....

També pots guardar fotografies, documents, escrits, signatures, recordatoris de la comunió o defunció, diaris o revistes ….

Tots aquests records i dades s'han d'anar guardant en una carpeta per cadascun dels nostres avantpassats, amb el seu nom corresponent. La carpeta més pràctica serà aquella que tingui tamany foli i en forma de bossa, per tal que el material no es perdi.

D'igual manera es poden anar realitzant grabacions de les converses i les preguntes que sobre els teus avantpassats puguis fer als teus pares o avis. A més segur que aquestes grabacions t'agradarà tornar-les a escoltar quan passin els anys.

Com reprentar les dades recollides?

Les representació de totes les dades recollides és el que se'n diu Arbre Genealògic.

Els ascendents són els més fàcils de realitzar. Són els que a partir d'una persona (que pots ser tu mateix), es confeccionen afegint avantpassats: primer els pares, després els pares dels pares, i així successivament.

Cada persona té un número. L'1 seràs tu, el 2 el pare i el 3 la mare, el 4 l'avi patern, 5 la mare paterna, el 6 l'avi matern i el 7 l'avia materna …. (t'adjuntarè un model de full per poder començar)

A sota de cada número hi ha tres signes. L'asterisc * significa naixement, el signe = casament i la + defunció.

Calendari d'entrega i exposició dels treballs.

2011-04-26T03:21:00.000-07:00

CALENDARI:

REDACCIÓ DEL TREBALL ESCRIT A MÀ. I un mural per penjar a l'aula . S'ha de lliurar : divendres 20 de maig
El treball serà corregit i retornat
Cal preparar la presentació oral i un document power-point per presentar-ho a classe
Cal fer la presentacó oral a partir de : 31 de maig
De cada exposició es pendran apunts (sortirà alguna pregunta a l'examen) i cada exposició s'avaluarà per parts dels alumnes amb un ítems que donarem a classe.

Activitat 5: Els Asteques, la construcció d'un imperi

2011-04-25T09:00:00.000-07:00

Contesta aquestes preguntes:

1) Què van fer els Asteques amb la filla de líder de la tribu veïna?

2) On es portaven a terme la gran majoria dels sacrificis rituals? Per què feien aquestes ofrenes?

3) On es trobava la illa on van ser desterrats els asteques? Què trobem avui en dia en aquesta ciutat?

4) Quin nom rep la ciutat que fundaran en aquesta illa? Com es deia la ciutat dels déus? Quin temple era el més venerat d'aquesta ciutat?

5) Qui va ser l'encarregat de planificar i construir la ciutat? Quin problema tenien per a la construcció de edificis? Com ho van solucionar?

6) Com transportaven les pedres i els materials necessaris per a la construcció? Per què ho feien així?

7) Amb qui van entrar en guerra els Asteques? Per quin motiu? Qui va guanyar?

8) Què van contruir per portar l'aigua a la ciutat? Quina diferència higiènica hi havia amb els europeus?

9) Com es deia el primer emperador de la civilització Asteca? Amb quin desastre natural va haver de lluitar? Com es va solucionar el problema?

10) Què era una Xinampa?

11) Com es deia el nét de Moctezuma? Per què és tant conegut?

12) Com es deia el temple més important de la ciutat Asteca? Què es va trobar al 1978 a ciutat de Mèxic? Què representa el disc?

13) Quin era el tresor més preuat pels asteques? Com li deien? Què creien que passaria si no li donaven als déus aquest tresor?

14) Qui va succeir al nét de Moctezuma? Amb quina amenaza es va haver d'enfrontar?

15) Com es deia l'espanyol que comandava l'expedició al territori asteca?

16) Com anaven vestits els guerrers asteques? Com es deia el déu de la guerra?

17) Quin any va arribar Cortès a la ciutat de Tecnochtitlan? Què va passar?

18) Què va passar la primavera de 1520? i el maig de 1521 ? Qui va acabar guanyant la batalla?

19) Quin altre enemic va acabar amb moltes vides de la població asteca?

Activitat 4: Conquesta d'Amèrica

2011-04-25T04:30:00.000-07:00

Entra en aquesta web: conquesta d'Amèrica i contesta les següents preguntes:

1) Fes una llista de les tres aventures marítimes que s'expliquen a la web i posa el nom del cap de l'expedició, l'any que es va portar a terme, la ruta que es va seguir,quines terres es van descobrir i alguns dels noms que es van posar. Posa un mapa mundi ( pot ser amb l'ordinador o dibuixat) on apareguin les tres rutes marítimes que es van realitzar.

2) Fes una llista dels instruments per a la navegació marítima d'aquesta època i explica quina funció tenien.

Resum 8.1: El despertar d'Europa

2011-04-24T10:14:00.000-07:00

La pintura de l'esquerra representa l'arribada de Cristòfol Colom a Amèrica i la imatge de la dreta el triomf de la Revolució Francesa.

Europa a l'inici de l'edat moderna: l'edat moderna comprèn el període que va des del descobriment d'Amèrica l'any 1492, fins a la Revolució Francesa l'any 1789. Durant l'inici d' aquest període:

- Es faran els primers passos en el descobriment de la ciència i la medicina modernes.

- Els realitzaran grans viatges i descobriments que permetran conèixer nous pobles i obtenir recursos d'altres indrets del món.
- És el període on s'estendrà l'esperit crític i la curiositat intel·lectual.

Una Europa encara feudal: aquests canvis però trigaran a originar-se, per això l'Europa de començaments del s XVI serà majoritàriament rural ( més del 80% de la població) i el feudalisme serà encara el sistema dominant. Les ciutats encara seran petites i les indústries manufactureres, bàsicament, artesanals.

Webs d'informació sobre els temes

2011-04-12T01:18:00.000-07:00

Webs:

1) La independència dels comtats Catalans.

- Marxa cap a la independència.

- El naixement de Catalunya

- Comtats Catalans

2) Comtes-reis de la Corona Catalano-Aragonesa de Ramon Berenguer IV a Jaume I.

- Corona d'Aragó

- Comtats Catalans

- Ramon Berenguer IV

- Jaume I " el conqueridor"

- Corona d'Aragó

- Comtats Catalans

- Ramon Berenguer IV

- http://www.tv3.cat/historiesdecatalunya/personatges/per105970452.htm

- Jaume I " el conqueridor"

-http://blocs.xtec.cat/gajenjo/2009/01/14/jaume-i/

heu de buscar quins són els reis de Ramon Berenguer IV a Jaume I. Quins anys van governar. Amb qui es van casar. Quins fills van tenir.
explicar de cada un d'ells característiques del seu regnat.
Quines són les gestes més importants.
Situar-ho en un mapa.

3) De Pere II el Gran a Martí l'Humà

http://blocs.xtec.cat/gajenjo/2009/11/30/trobat-intacte-el-cos-de-pere-ii-el-gran/

http://ca.wikipedia.org/wiki/Pere_el_Gran

http://www.tv3.cat/historiesdecatalunya/personatges/per102337822.htm

http://ca.wikipedia.org/wiki/Alfons_el_Benigne

http://ca.wikipedia.org/wiki/Pere_el_Gran

http://ca.wikipedia.org/wiki/Mart%C3%AD_l%27Hum%C3%A

heu de buscar quins són els reis. Quins anys van governar. Amb qui es van casar. Quins fills van tenir.
explicar de cada un d'ells característiques del seu regnat.
Quines són les gestes més importants.
Situar-ho en un mapa.

4) La dinastia dels Trastàmara. De Ferran I d'Antequera a Ferran II el catòlic.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Dinastia_Trast%C3%A0mara

http://www.vegueries.com/historia/trastamaraCAT.asp

http://www.tv3.cat/historiesdecatalunya/cronologia/cron103453540.htm

http://www.gencat.cat/generalitat/cat/guia/antecedents/antecedents4.htm

http://www.tv3.cat/historiesdecatalunya/cronologia/cron103453684.htm

heu de buscar quins són els reis. Quins anys van governar. Amb qui es van casar. Quins fills van tenir.
explicar de cada un d'ells característiques del seu regnat.
Quines són les gestes més importants.
Situar-ho en un mapa.
La fi de la dinastia catalano-aragonesa
El compromís de Casp.

5) Els almogàvers i l'aventura per la mediterrània.

http://www.xtec.cat/recursos/catala/croniques/finestres/desclot/almogavers.htm

http://www.xtec.cat/dmarles/catalunya/almogavers.htm

http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0027222

-Qui eren els almogàvers?

-De quin estil de lluita foren els precusors?

-Com era el seu estil de vida?

-De quina manera els descriu Bernat Desclot?

-De quina paraula prové el nom?

-Qui era el seu comandant, quina gesta van fer i quin fou el seu crit de guerra?

-Quina era la seva llengua oficial?

-Qui era Roger de Flor?

6) Ciència i les noves aportacions a l'Edat Moderna

http://www.portalplanetasedna.com.ar/astronomos1.htm

http://www.dgb.sep.gob.mx/informacion_academica/secuencias_didacticas/3sd_introduccion_cs_i/material_bloque2/larevolucioncientifica.PDF

http://blocs.xtec.cat/csocialsquart/category/edat-moderna/

http://www.xtec.cat/aulanet/viatge/credit4/04/repro44c.htm

http://sites.google.com/site/historiages1/unitat-didactica

http://blocde6e.blogspot.com/2009/02/la-revolucio-cientifica.html

. heliocentrisme

. Copèrnic

. Galileu Galilei

. Kepler

. Newton

. problemes amb l'Inquisició

. nous invents com : impremta, la brúixola, perfeccionament telescopi....

7) Cristofol Colom.

http://c a.wikipedia.org/wiki/Crist%C3%B2for_Colom

http://ca.wikipedia.org/wiki/Catalanitat_de_Crist%C3%B2for_Colom

http://thales.cica.es/rd/Recursos/rd99/ed99-0106-01/ed99-0106-01.html

http://www.defensemlaterra.com/cristofol-colom-catala/

http://www.youtube.com/watch?v=C7cFT76ki_g

http://www.xtec.cat/centres/a8038181/wequest/D%27Am%E8rica.htm

http://intercentres.edu.gva.es/albait/ELS%20DESCOBRIMENTS%206/el_descobriment_damrica.html

http://www.bibgirona.net/salt/colom/index.htm#america

http://www.cecolom.cat/wikicolom/index.html

. orígens de Cristofol Colom

. Descobriment d'Amèrica
. La seva arribada a Amèrica.

. Consequències
. Noves descobertes realitzades per Colom

. Nous productes que arriben d'Amèrica

8) Civilitzacions precolombines ( Maies, Asteques i Inques)

http://www.xtec.cat/centres/a8038181/wequest/precolombines.htm

http://intercentres.edu.gva.es/albait/ELS%20DESCOBRIMENTS%206/el_descobriment_damrica.html

http://www.bibgirona.net/salt/colom/index.htm#america

http://www.wikiteka.com/apuntes/america-3/

http://blocs.xtec.cat/smontes/2009/04/22/la-caputxinada-1966/?paged=5

http://blocs.xtec.cat/smontes/?p=122

http://www.phpwebquest.org/wq25/webquest/soporte_derecha_w.php?id_actividad=78923&id_pagina=3

. Explica tot el que sàpigues dels inques.

. azteques

. maies

. com s'organitzaven, com era la seva religió, com vivien.....

. quan arribà Colom i quina opinió tingueren els indígenes.

. Explica com es va conquerir Tenochtitlan..

9) Reforma protestant : Luter, Calví i l'anglicanisme

http://xtec.cat/~csoria1/apunts/catala/reforma%20.htm

http://www.xtec.cat/aulanet/viatge/credit3/04/repro34c.htm

http://www.xtec.cat/~fvilasec/renaixement/reformes%20religioses.htm

http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/11/11/les-causes-de-la-reforma-protestant/

http://www.slideshare.net/pensarlalreli/tema-7-reforma-protestant

http://www.xtec.es/aulanet/viatge/credit3/04/repro34c.htm

.conflictes religiosos

. Luter

. Calví

. Anglicanisme

. Concili de Trento

. Contrarreforma

10) Tractat dels Pirineus

http://www.tv3.cat/historiesdecatalunya/documents/doc169029866.htm

http://www.mhcat.net/content/view/full/958

http://www.350anys.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=86:auca-dels-350-anys-del-tractat-dels-pirineus&catid=13:divers

http://www.lamalla.cat/cultura/article?id=270463

http://www.youtube.com/watch?v=SWueOAR48b0

http://www20.gencat.cat/portal/site/CulturaDepartament/menuitem.cc396c23f1b1adc20985bdb1b0c0e1a0/?vgnextoid=a73e20d66949b010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=a73e20d66949b010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=174421af37ea0210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

www.xtec.cat/fadults/competic/.../m3/.../guerra%20dels%20segadors.odt

. Guerra dels segadors

. causes

. tractat dels Pirineus:

. què és?

. quan va ser signat?

. per qui?

. per què va passar? Antecedents.

. quines conseqüències té?

11) Inquisisció

- La Inquisició

- La Inquisió a Catalunya

http://www.xtec.cat/aulanet/viatge/credit3/04/repro34d.htm

http://www.xtec.cat/~mbazan/novembre/inquisicio.htm

. antecedents

. Què és una heretgia?
. Qui eren els càtars?
. Què significa el terme inquisició? En què va consistir?
. Expliqueu quatre de les tortures més habituals que utilitzaven
. Qui va ser i què va fer Guilhem Belibasta?
. Què feien amb les bruixes?

. Qui era Tomàs Torquemada?

12) La Guerra dels segadors

- La guerra dels segadors

- Enciclopèdia.cat

- Sapiens

http://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_dels_Segadors

http://blocs.xtec.cat/cienciessocials/archives/9

http://www.xtec.cat/aulanet/ud/socials/penedes/historia6.htm

http://www.phpwebquest.org/catala/caza/soporte_tabbed_c.php?id_actividad=3669&id_pagina=1

. quan es produeix

. què és

. causes

. explica qui s'enfronta i per què

. conseqüències

. qui era el Comte-Duc d'Olivares?

. En què consistia el seu programa polític -Gran memorial-?

. Per quin motiu a Catalunya hi havia malestar amb la monarquia hispànica a meitats del segle XVII?

.Com es deia el virrei de Catalunya?

.Per què van ser els segadors els qui es van movilitzar?

.Com es va precipitar el Corpus de Sang?

.En que consitia el Tractat dels Pirineus?

.Busqueu un mapa de Catalunya d'abans dels Tractat dels Pirineus.

13) Bandolers dels segle XVI i XVII a Catalunya

- Wikipèdia

http://www.xtec.cat/aulanet/viatge/credit3/04/repro34f.htm

http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0056183

http://argelaguer.nireblog.com/post/2008/11/14/perot-la-lladre-el-bandoler-legendari-un-bandido-mucho-mas-importante-qae-serrallonga

http://www.tv3.cat/historiesdecatalunya/cronologia/cron103448312.htm

http://www.xtec.cat/aulanet/viatge/credit3/04/repro34f.htm#f0

http://www.tv3.cat/historiesdecatalunya/personatges/per103905645.htm

.Per què va sorgir el bandolerisme a Catalunya?

. On actuaven i què feien els bandolers?

.Quins van ser els bandolers més populars a Catalunya?

.documenta’t sobre la figura del bandoler Perot Rocaguinarda.

. sobre Joan Sala (Serrallonga)

.Fes un breu resum de la seva vida i el territori per on va fer les seves malifetes.

14) L'art Gòtic a Catalunya

- Wikipèdia

- Art i artistes

- Arteguias

- Mnac

http://www.xtec.cat/~jarrimad/medieval/gotico/gotic.htm

http://blocs.xtec.cat/miradadart/art-gotic/

. cronologia

. entorn històric

. arquitectura

. característiques arquitectura gòtica a Catalunya

. Santa Maria del Mar

. Escultura

. Pintura

15) L'art del renaixement

- Wikipèdia

- Slideshare

- Xtec

http://www.xtec.cat/aulanet/viatge/credit4/04/repro44e.htm

http://www.slideshare.net/ramonagusba/lart-del-renaixement-251761

. cronologia

. entorn històric

. Renaixement a Itàlia

pintura Quattrocento

Botticelli

pintura Cinquecentto

Leonardo da Vinci

Miquel Àngel

Rafael

Escultura Itàlia.

Donatello

Miquel Àngel

16) L'art Barroc

- Xtec

http://www.slideshare.net/Manelic/el-barroc-presentation

http://ca.wikipedia.org/wiki/Barroc

http://www.xtec.cat/aulanet/viatge/credit4/04/repro44h.htm

http://www.slideshare.net/Paco/tema-7-art-barroc

http://es.scribd.com/doc/2626025/LART-DEL-BARROC

. cronologia

. entorn històric

. Barroca Itàlia

. pintura

Caravaggio

. escultura

Bernini

Barroc a França

Palau Versalles

Barroc a Flandes

Rubens

barroc a Holanda

Rembrandt

Vermeer

Barroc a Espanya

Velázquez

A Catalunya : els retaules : el retaule d'Arenys de Mar de Pau Costa

17) El nostre arbre genaològic, busqem informació dels nostres avantpassats.

http://es.wikipedia.org/wiki/Genealog%C3%ADa

http://www.myheritage.es/genealogia

http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0160208&BATE=arbre%20geneal%F2gic

http://www.scgenealogia.org/index.htm

http://www.genoom.com/ca

http://www.xtec.cat/~jrico4/Images/03gen/01arbre.gif

Llistat dels temes

2011-04-12T01:13:00.000-07:00

Llistat dels temes:

La independència dels comtats Catalans.
Comtes-reis de la Corona Catalano-Aragonesa de Ramon Berenguer IV a Jaume I.
De Pere II el Gran a Martí l'Humà
La dinastia dels Trastàmara. De Ferran I d'Antequera a Ferran II el catòlic.
Els almogàvers i l'aventura per la mediterrània.
Canvis territorials d'Europa del s.V al s.XV.
Ciència i les noves aportacions a l'Edat Moderna
Cristofol Colom.
Civilitzacions precolombines ( Maies, Asteques i Inques)
Reforma protestant : Luter, Calví i l'anglicanisme
Tractat dels Pirineus
Inquisisció
La Guerra dels segadors
Bandolers dels segle XVI i XVII a Catalunya
L'art Gòtic a Catalunya
L'art del renaixement
L'art Barroc
El nostre arbre genaològic, busqem informació dels nostres avantpassats.

El treball pot fer-se un grup de dues persones, per tant caldrà que feu una proposta de tema. Per poder triar quin tema us agrada més busqueu una mica d'informació de cada un d'ells i numereu els temes de l'1 al 16, (l'1 el que més us agradaria treballa i el 16 el que menys).

El treball ha de ser original, no podeu copiar la informació directament de les pàgines que cerqueu, cal que treballeu la informació que us proporcionen.

Els Mals Usos

2011-04-07T02:40:00.000-07:00

Llista d'alguns dels Mals Usos que els pagesos havien de patir:

Intestia: És un dret senyorial que penalitzava els pagesos que morien sense fer testament. La penalització consistia en la confiscació d'una part dels seus bens, en la majoria dels casos, d’un terç.
Eixorquia: Dret pel qual el senyor rep una tercera part de l’herència del pagès que no té descendència.
Cugucia: Si la muller del pagès era trobada culpable d’adulteri, el senyor tenia dret a quedar-se generalment amb una tercera part dels bens.
Arsia: Indemnització que el pagès ha de pagar al senyor en cas d’incendi fortuït de les seves terres.
Ferma d'expoli forçada: Era l’exacció d’una part dels bens dels pagesos quan garantien el dot de la muller amb el mas del seu senyor. Hem de recordar, que el pagès tenia el domini útil del mas i el senyor el domini directe.
Farga de destret: El pagès té l’obligació de comprar i de reparar les eines de treball a la farga del senyor.
Jova: És l'obligació del pagès de treballar les terres del senyor durant uns dies determinats a l'any.
Firma de spolii: Es el pagament pels drets de noces que paga el pare de la núvia (probablement sigui una versió suavitzada del dret de pernada).
Remença personal: Els pagesos sotmesos a la servitud de la gleva, no podien abandonar el mas que treballaven, sense haver-se redimit per part del seu senyor . La redempció afectava no solament el pagès si no també a la muller i fills. Els preus de redempció varien molt en el transcurs del temps i estan en consonància amb l’avaluació que es fa del mas. Les donzelles incorruptes es redimien pagant al seu senyor una quantitat fixa. En la diòcesi de Girona, eren dos sous i vuit diners.

Resum 7.8: Els conflictes a Catalunya

2011-04-07T01:59:00.000-07:00

En aquest capítol Dragui ens parla del conflicte social a le ciutat entre la Biga i la Busca.

Els conflictes socials urbans: a la ciutat la crisi també es va reflectir. A Barcelona , durant el sXV, es van crear dos grups:

- La Biga, formada per nobles, ciutadans honrats i grans mercaders.

- La Busca, formada per petits comerciants, els artesans dels gremis, els artistes i els menestrals.

Els governs havia estat en mans de la Biga, però els buscaires volien participar-hi per a introduir-hi reformes, reducció d'impostos i mesures per protegir els seus interessos. El rei amb intenció d'afeblir el poder dels privilegiats, va donar suport a la Busca.

L'enfrontament entre la Biga i la Busca: a mitjans del s XV, la Busca va aconseguir el govern de la ciutat i va aplicar una política proteccionista ( afavoria la producció local), aquesta mesura perjudicava però als mercaders. Aquesta situació de divisió interna la va aprofitar la Biga, i l'any 1462 va reconquerir el poder. Aquests van emprendre una lluita contra la monarquia, que havia recolzat a la Busca per sotmetre a la Biga.

La crisi polític i el compromís de Casp: amb la mort del rei Martí i l'Humà sense descendència, tres representants dels regnes que formaven la Corona d'Aragó - Catalunya, València i Aragó- es van reunir a Casp (ciutat aragonesa) i d'aquesta reunió va sorgir el Compromís de Casp: va consistir en nomenar a Ferran d'Antequera de la família castellana dels Tastàmara com a nou rei.

La guerra civil (1462-1472): L'enfrontament entre la Biga i la Busca, la revolta dels pagesos de remença i la política autoritària del rei ( Joan II) van ser els factors que van desencadenar en una Guerra Civil. La crisi social i econòmica dels sXIV i XV, la Guerra Civil i el desplaçament de la ruta comercial a l'atlàntic, van posar fi a l'expansió catalana a la Mediterrània.

Resum 7.7: La crisi a Catalunya

2011-04-06T09:45:00.000-07:00

La crisi demogràfica: de la mateixa manera que a la resta d'Europa, a Catalunya els habitants s'havien duplicat entre els s XI i XIII. Aquesta augment va ser produït gràcies a l'augment de la producció agrícola i de l'activitat manufacturera i comercial. Aquest augment de la població ,juntament amb l'augment de terres cada cop menys productives, faran que la situació estigui al límit.

" Lo mal any primer": la crisi va començar l'any 1333, unes collites molt dolentes i la guerra amb Gènova van provocar escassetat d'aliments, la arribada de la Pesta Negra i el desastres naturals ( terratrèmols) van acabar de mermar ( disminuir) la població. La davallada de la població va anar acompanyada d'una crisi econòmica.

Els conflictes socials al camp: el declivi de la producció agrària va ocasionar la disminució dels ingressos dels senyors feudals. Per compensar, els senyors van augmentar la pressió sobre els pagesos de remença, si volien abandonar la terra havien de pagar una remença. Aquests pagesos també estaven sotmesos als Mals usos, tot un seguit de drets, impostos i càrregues que els senyors podien exigir als pagesos. Aquesta situació portaran a la revolta l'any 1462: els pagesos reclamen l'abolició dels mals usos i l'obtenció de les propietats abandonades que ells havien ocupat i treballat.

La sentència arbitral de Guadalupe: l'any 1486, Ferran II dicta la sentència arbitral de Guadalupe i aboleix els mals usos i posa fi al conflicte. Tot i així, el feudalisme va persistir, i els pagesos van continuar pagant determinats drets als seus senyors.

Mural sobre el Japó

2011-04-05T02:49:00.000-07:00

Hola nois i noies,

Aquí teniu algunes webs que ens poden fer servei per realitzar el mural:

1) Web interessant per a fer el diari de la catàstrofe: diari del desastre.

2) En aquesta web s'explica tot sobre l'accident a Fukushima: Fukushima.

3) Imatges del Tsunami.

4) Aquí teniu alguns exemples de Haikus solidaris amb el Japó, per anar agafant idees: Haikus.

5) Coses a admirar del Japó: la tecnologia, el civisme i l'educació, el menjar, les tradicions, la longevitat, la robòica, etc. Busqueu-les per Internet.

Resum 7.6: el Gòtic Català

2011-04-05T01:40:00.000-07:00

L'arquitectura: En contrast amb el gòtic més típic, el gòtic català s'identifica per:

- Una composició més austera, amb menys punxes i una ornamentació més sòbria.

- Menys tendència a la verticalitat.

-Augment de la superfície dels murs i reducció dels finestrals.

Exemples d'arquitectura gòtica:

Les primeres Catedrals gòtiques a Catalunya, a la esquerra la de Tarragona i la seu vella de Lleida a la dreta.

L'impuls de l'arquitectura gòtica catalana es produirà durant el sXIV, amb la construcció de la Catedral de Barcelona ( imatge de l'esquerra) i Santa Maria del Mar ( imatge de la dreta).

Cal destacar també la Catedral de Girona que va començar a construir-se al sXIV, però va estar molt temps aturada. Destaca per ser una Catedral gòtica d'una sola nau.

L'arquitectura civil: amb la consolidació del poder reial es van construir nombrosos palaus reials com el Palau Major del rei a Barcelona. També destaquen en aquest període, la construcció de drassanes, com les de Barcelona manada construir per Pere el gran, i llotges gòtiques. Altres edificis a destacar són: l'hospital de la Santa Creu a Barcelona i els palaus de la Generalitat.

La pintura i l'escultura: la temàtica de la pintura gòtica catalana és majoritàriament religiosa. Algunes famílies nobles van pintar la seves cases amb murals, és l'exemple de les pintures del palau Aguilar i la saló del Tinell del Palau Reial Major. L'escultura gòtica també és bàsicament religiosa.

Resum 7.5 " Les institucions catalanes"

2011-03-31T02:37:00.000-07:00

Miniatura on es representa un Cort medieval, el rei presideix la reunió.

Les Corts medievals: consistien en reunions que mantenia el rei amb:

- Representants de l'Esglèsia, el braç eclesiàstic.

- Representants de la noblesa, el braç militar.

- Representants de les ciutats i vil·les, braç reial o popular.

Les Corts es reunien de manera esporàdica, en ciutats diverses i per iniciativa reial, s'obrien amb una exposició del rei (normalment era per demanar diners), després els braços exposaven les peticions al monarca, i finalment, quan s'arribava a un acord entre les dues parts, es tancava la reunió.

La Diputació del General o Generalitat: a les Corts celebrades a Cervera a mitjans del sXIV, es va autoritzar la creació de la Generalitat, per posar en pràctica les decisions de la institució. Cada cop agafarà més importància i es convertirà en la principal institució del país.

Els béns de la Corona: els reis de la Corona d'Aragó obtenien els ingressos del domini reial, llocs, vil·les i ciutats sota jurisdicció directa del rei i també dels tributs de les comunitats musulmanes i jueves. Com amb aquests ingressos no en tenien prou havien de recorre al permís de les Corts per demanar préstecs i crear nous Impostos.

El mestre racional: creat per Pere II el Gran, s'encarregava d'administrar les finances de la monarquia. Amb el temps cada territori del regne tindrà un mestre racional.

Resum 7.4 "El comerç Català per la Mediterrània"

2011-03-31T01:52:00.000-07:00

Mapa dels consolats catalans repartits per a la Mediterrània al s XIII.

L'expansió comercial: l'expansió de la corona catalanoaragonesa per a la Mediterrània iniciada per Jaume I el Conqueridor, va anar acompanyada d'un augment de les activitats comercials. Els mercaders catalans van finançar la conquesta de Mallorca, Menorca i Eivissa interessats en dominar el comerç marítim de la Mediterrània.

La importància marítima de Barcelona: Durant els segles XIII, XIV i XV, Barcelona va esdevenir una de les ciutats més importants de la Mediterrània a l'alçada de Venècia i Gènova. La ciutat va créixer molt fora muralles, en el camí que anava de la ciutat al mar es va construir el barri de la Ribera, barri de mariners i comerciants on es va construir Santa Maria del Mar.

Mariners i mercaders: els mariners i mercaders catalans recorrien la Mediterrània i l'Atlàntic, els viatges per mar eren perillosos (naufragis, atacs de vaixells pirates) i hi havia molta competència entre els comerciants d'altres indrets (pisans, venecians,etc.). Els mercaders catalans exportaven: llana en brut, vi, oli, fruita seca, corall, fusta, cuir, teixits i paper.

El consolat del mar: eren tribunals creats per a alleugir l'administració de justícia en l'àmbit marítim i mercantil. Eren formats per comerciants i homes de mar. Els consolats de catalans o d'ultramar tenien jurisdicció sobre les causes criminals menors, però només per imposar multes i penes civils a mercaders i navegants.

Resum 7.3: L'expansió catalanoaragonesa

2011-03-23T09:12:00.000-07:00

Territoris conquerits per la Corona d'Aragó en la seva màxima esplendor.

La conquesta de Mallorca: Jaume I, amb el tractat de Corbeil, veu frenada la seva expansió cap el Nord, però comença l'expansió cap al sud i la Mediterrània. La conquesta de Mallorca ( primer terç del s.XIII) va obeir a objectius comercials: eliminar als pirates sarraïns i crear una base per controlar el comerç a la Mediterrània occidental. Més endavant conquerirà Eivissa, Formentera, en el cas de Menorca, els musulmans pagaran tributs, fins a la seva conquesta.

Conquesta de València: la corona d'Aragó no va participar en la conquesta de Mallorca, però si que va ser la impulsora de la conquesta de València uns anys més tard. Aquesta conquesta va ser molt més difícil de finalitzar, ja que el territori valencià era més gran i estava més protegit per nombrosos castells i ciutats fortificades.

L'expansió de la Corona per la Mediterrània: Pere II el Gran ( fill de Jaume I) va ocupar Sicília ( punt estratègic de la Mediterrània i gran centre productor de blat) en mig de la revolta de les Vespres Sicilianes. Més endavant també es conquerirà la illa de Sardenya, però aquesta última era un territori inestable amb moltes revoltes.

La màxima expansió catalana: es va assolir durant el regnat de Pere III el Cerimoniós (començaments del s.XIV), amb l'ajuda dels almogàvers, s'estableixen ducats a Atenes i Neopàtria. AlfonsIV el Magnànim va pacificar Sardenya i es va apoderar del regne de Nàpols, on va traslladar la cort reial.

Resum 7.2: l'aventura occitana

2011-03-22T04:00:00.000-07:00

Mapa de les conquestes de Jaume I el conqueridor. El tractat de Corbeil va frenar l'expansió cap al Nord de la Corona d'Aragó i va potenciar l'expansió cap al Sud.

Pirineu enllà: Ramon Berenguer I: els primers comtes catalans van anar eixamplant els seus dominis a banda i banda del Pirineu. Ramon Berenguer I va iniciar l'expansió catalana cap a Occitània en comprar els drets feudals dels comtats de Carcassona i Rasès a començaments del s. XI.

Pirineu enllà: Ramon Berenguer III: un altre fórmula per ampliar els dominis més enllà dels Pirineus va ser mitjançant unions matrimonials. Aquests és el cas del matrimoni entre Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença, que va permetre incorporar el comtat de Provença al Casal barceloní.

La fi del somni català: l'aliança entre els francs i el Papa Innocenci III en la croada contra els càtars al s.XIII, va suposar la fi de l'expansió a Occitània. Tot i l'intent de demanar protecció per part dels comtes occitans a Pere I el Catòlic, el domini d'aquest territoris va acabar en mans dels Francs.

Jaume I i el tractat de Corbeil: a mitjans del s.XIII, Jaume I el conqueridor i el rei de França Lluis IX, van signar el tractat de Corbeil. Van acordar el casament de la filla de Jaume I amb Felip, hereu de Lluís IX, i la renúncia del sobirà francès a tots els drets que pogués reclamar sobre els comtats catalans i Jaume I a l'expansió cap a terres occitanes.

Històries de Catalunya: Catalunya la Nova.

2011-03-20T12:20:00.000-07:00

Activitat 3: Les ciutats més grans del món

2011-03-13T12:16:00.000-07:00

1) Amb l'ajuda d'aquesta taula, heu de fer un gràfic de barres amb el programa open.calc on apareguin les ciutats i la seva població.

Posición

Ciudad

Población

País

1

Tokio

21,19 mill.

Japón

3

Ciudad de México-Distrito Federal

20.80 mill.

México

2

Nueva York-Newark

20.71 mill.

Estados Unidos

4

Sao Paulo

17,33 mill.

Brasil

5

Bombay

16,19 mill.

India

6

Nueva Delhi

15,04 mill.

India

7

Karachi

14,60 mill.

Pakistán

8

Shanghai

14,50 mill.

China

9

Calcuta

14,27 mill.

India

10

Jakarta

13,21 mill.

Indonesia

11

Buenos Aires

12,55 mill.

Argentina

12

Dhaka

12,43 mill.

Bangladesh

13

Los Ángeles-Long Beach-Santa Ana

12,29 mill.

Estados Unidos

14

Lima

11,5 mill.

Perú

15

Rio de Janeiro

11,46 mill.

Brasil

16

Osaka-Kobe

11,26 mill.

Japón

17

El Cairo

11,12 mill.

Egipto

18

Lagos

10,88 mill.

Nigeria

19

Pekín

10,71 mill.

China

20

Manila

10,68 mill.

Posición	Ciudad	Población	País
1	Tokio	21,19 mill.	Japón
3	Ciudad de México-Distrito Federal	20.80 mill.	México
2	Nueva York-Newark	20.71 mill.	Estados Unidos
4	Sao Paulo	17,33 mill.	Brasil
5	Bombay	16,19 mill.	India
6	Nueva Delhi	15,04 mill.	India
7	Karachi	14,60 mill.	Pakistán
8	Shanghai	14,50 mill.	China
9	Calcuta	14,27 mill.	India
10	Jakarta	13,21 mill.	Indonesia
11	Buenos Aires	12,55 mill.	Argentina
12	Dhaka	12,43 mill.	Bangladesh
13	Los Ángeles-Long Beach-Santa Ana	12,29 mill.	Estados Unidos
14	Lima	11,5 mill.	Perú
15	Rio de Janeiro	11,46 mill.	Brasil
16	Osaka-Kobe	11,26 mill.	Japón
17	El Cairo	11,12 mill.	Egipto
18	Lagos	10,88 mill.	Nigeria
19	Pekín	10,71 mill.	China
20	Manila	10,68 mill.

2) Feu el mateix amb aquest gràfic de les ciutats més grans d'Europa:

Rànquing	Ciutat i país	Habitants/milions	Data del cens
1.	Londres, Regne Unit	7.51	1 de juliol de l2006
2.	Berlín, Alemanya	3.40	30 d'abril del 2007
3.	Madrid, Espanya	3.18	1 de gener del 2007
4.	Roma, Itàlia	2.70	28 de febrer del 2007
5.	París, França	2.15	1 de gener del 2005
6.	Bucarest, Romania	1.94	1 de gener del 2007
7.	Hamburg, Alemanya	1.76	30 de juny del 2007
8.	Varsòvia, Polònia	1.70	31 de març del 2007
9.	Budapest, Hongria	1.69	1 de gener del 2007
10.	Viena, Àustria	1.67	1 de juliol del 2007

3) Per últim, feu un gràfic intercalant les ciutats més grans del món amb les europees.

4) Contesteu les següents preguntes:

Ordeneu les ciutats més grans del món per continents. Exemple: quantes d'aquestes ciutats hi ha a Sudamèrica, quantes a Europa, quantes a Àsia, etc.

Quina diferència d'habitants hi ha entre la ciutat més gran d'Europa, Londres, i la més gran del món, Tòquio?

Busca els habitants que viuen a Catalunya i digues quantes catalunyes farien falta per omplir la ciutat de Mèxic.

Mitjançant l'enllaç de Ciutat de Mèxic busqueu la següent informació: País, data de fundació, Superfície, Densitat, Coordenades, Cap de govern, població i població de l' àrea metropolitana.

Érase una vez el hombre: la guerra de los cien años

2011-03-13T11:01:00.000-07:00

Ho sento, el vostre profe es posa nostàlgic, per això us ha tocat veure dibuixos de la meva època. Ens serviran per fer repàs d'aquest tema que tot just acabem de veure.

Pinzellades d'art: l'art Romànic i l'art Gòtic

2011-03-09T09:09:00.000-08:00

Activitat 2: Mèxic a l'actualitat

2011-03-06T03:33:00.001-08:00

Feu servir aquests dos mapes per a la realització de l'activitat 2: Mèxic a l'actualitat. Aquí trobareu dades concretes del país: Mèxic.

Heu de posar al mapa les següents localitzacions:

FRONTERES: Estats Units, Guatemala, Belize, Golf de Mèxic, Oceà Pacífic i Golf de Califòrnia.

SERRALADES: Serralada Mare Occidental, Serralada Mare Oriental i Serralada Mare del Sud.

CIUTATS: Cancún, Mèrida, Veracruz, Acapulco, Ciutat de Mèxic, Guadalajara, Monterrey, La Paz, Chihuahua, Ciudat Juárez, Tijuana, Mazatlán, Cuernavaca, Manzanillo, Ixtapa, Puerto Vallarta.

Activitat 1: Mapa de les civilitzacions americanes

2011-03-05T09:38:00.000-08:00

1) Mitjançant aquests Atles: Atles Mundial poseu el nom dels països del mapa que us he donat.

2) Ara a la llegenda del mapa heu de posar :

- De color groc: la Civilització Asteca (s.XX a.C al s. XVI d.C.).

- De color vermell: la Civilització Maia (2000 a. C. - 1546 d. C.).

- De color verd: la Civilització Inca. ( s.XII al XVI d.C.)

Pinteu dels colors de la llegenda el territori que van ocupar aquestes civilitzacions, per fer-ho mireu aquest mapes: civilitzacions americanes , civilització Inca.

Reportatge: Malgrat en el temps. Capítol 1: de la vil·la romana a la torre del castell.

2011-02-25T04:42:00.000-08:00

Aquest és el primer Capítol d'una sèrie documental elaborada, produïda i editada pels alumnes de 2n d'ESO de l'Institut Ramon Turró i Darder.

Aquest projecte neix amb la intenció d'explicar la història de Malgrat de Mar, des de l'antiga vil·la romana fins a l'actualitat, mitjançant els símbols, edificis i barris que encara resten en peus i que són testimonis vius d'aquells temps.

Al costat de la història en majúscules de les grans ciutats imperials i els camps on esdevingueren les grans batalles, hi ha una història local i més propera que a vegades és menystinguda i , fins i tot, ignorada, però que forma part indeslligable del que som. La intenció d'aquest projecte és fer coneixedors als alumnes i a la resta dels vilatans, d'aquesta història local, que la coneguin i així la puguin explicar als seus fills i nets. Si aquests reportatges aconsegueixen una mínima part d'aquests propòsits, tots els que hem participat en la seva elaboració, ens en podem sentir molt orgullosos.

Resum 6.7 i 6.8: L'art Gòtic

2011-02-24T03:40:00.000-08:00

Esquema de l'estructura d'una catedral gòtica.

L'ART GÒTIC:

És l'estil predominant a la baixa edat mitjana europea, entre els s XII i XIV. Aquest estil artístic naixerà a França i des d'aquí s'estendrà per a tot Europa.

Característiques generals:

- És un art on es combinen temes religiosos i temes profans - civils i domèstics-.
- Reflexa els valors de la classe social burgesa, que ajuda i rep suport de la Monarquia, a les ciutats.
- És un art essencialment urbà.
- Té una finalitat decorativa més que educativa. Recordeu que les pintures i escultures romàniques servien per explicar la religió al poble, ja que la majoria eren analfabets.
- S'aposta pel Naturisme: intenta representar la realitat d'una manera més realista.
- Es produeixen obres monumentals, de grans dimensions.

L'ARQUITECTURA GÒTICA:
En general les possibilitats tècniques van permetre construir edificis més alts i més grans que en el romànic.

Característiques generals:

- Es substitueix la volta de canó per la volta de creueria, aquestes distribueixen el pes de la volta a uns nervis i aquests nervis als pilars. Això origina l'alleugeriment dels murs.
- Murs més prims i alts que permeten fer-hi més obertures perquè entri més llum.
- Arc propi, l'arc apuntat o ogival.
- Tendència a la verticalitat ja que s'incrementa l'alçada dels edificis.
- Rosasses i vitralls multicolors que cobreixen les obertures dels murs.
- Contraforts i arcsbotants que recullen els pesos dels pilars i dels nervis de les voltes.

PINTURA:
Tant la pintura com l'escultura es van caracteritzar per l'assoliment progressiu de les lleis de la perspectiva i de l'anatomia, i per intentar mostrar més naturalitat.

Característiques generals:

- Major naturalitat i expressivitat de les representacions.
- Colors brillants.
-Introducció de fons i de paisatges a les obres.
- Les pintures sobre fusta i retaules van assolir un alt grau de perfeccionament. Els tapissos i les miniatures van incorporar les característiques de la pintura: perspectiva, naturalitat, etc.

ESCULTURA:
Segueix lligada a l'arquitectura, sobretot a les portalades de les esglésies. Els temes eren menys dramàtics i radicals que en el romànic i es representaren moltes marededéus amb el nen.

Resum 6.6: la crisi de la baixa edat mitjana

2011-02-24T02:21:00.000-08:00

Pintura on es veu reflexada la desolació que va causar la pesta negra.

Les causes de la crisi: a partir de la primera meitat del s XIV la societat europea patirà una crisi econòmica molt profunda. Aquests són els factors que la va originar: l'augment de la població durant els segles anteriors va obligar a ocupar terres cada cop menys fèrtils, això va originar menys producció per a més població, a aquesta situació cal sumar-hi: les guerres que van assolar Europa durant els s XIV i XV ( recordeu la guerra dels 100 anys), les crisis de subsistència produïdes per un refredament del clima i les epidèmies que fuetejaran encara més a la població Europea .

Les conseqüències de la crisi: les guerres, la fam i les epidèmies van exterminar una tercera part de la població europea. El descens de la població va originar l'abandonament de conreus, els senyors feudals van augmentar les càrregues feudals i es van produir revoltes camperoles que es van estendre a les ciutats. Aquesta crisi també va afectar a les ciutats, es va produir una reducció del comerç internacional i local, això va fer entrar en una profunda crisi a les ciutats comercials del nord d'Europa i de la mediterrània.

L'apartat de la Pesta Negra l'heu d'estudiar de l'activitat que heu fet.

Activitat: La pesta Negra

2011-02-23T09:57:00.000-08:00

Mireu i llegiu atentament aquest passador de diapositives i contesteu a les següents preguntes:

La Peste Negra

View more presentations from Gamarra92

Preguntes:

1) Com s'anomena el bacteri que encomana la pesta? Com es transmet la malaltia? Quins són els símptomes?

2) Quan es va produir el principal brot? Tenia un percentatge molt alt de mortalitat?

3) Es té alguna teoria del lloc del qual provenia? Com es creu que va arribar a Europa? Quin lloc d'Europa va rebre la primera fuetada de la malaltia? Es sap l'any que va arribar a la Península Ibèrica?

4) A qui es va intentar culpar de la propagació de la Pesta Negra?

5) Quins van ser els factors que van originar que la malaltia encara fos més mortífera? Quines eren les pràctiques "mèdiques" que es feien servir per intentar curar als malalts?

6) Quines varen ser les conseqüències de la malaltia al continent europeu?

7) Creus que és una malaltia que està totalment erradicada ( extingida) ? Busca informació a Internet per veure si hi ha casos de pesta avui dia? Si en trobes algun, posa el país o regió on s'han donat aquests casos.

Resum 6.5: L'expansió fora d'Europa.

2011-02-22T02:45:00.000-08:00

Ruta de Marco Polo: va sortir de Venècia amb disset anys i va arribar fins l'actual Pequín, en aquell moment capital de l'imperi Mongol. Allà va ser on va viure com a diplomàtic durant 25 anys.

Les Croades: van ser un seguit d'expedicions militars que els regnes cristians d'Europa van organitzar durant l'edat mitjana per conquerir Terra Santa, dominada pels musulmans. Eren convocades en nom de l'església cristiana per lluitar contra els heretges. Amb la crida del Papa Urbà II, els croats arribaran a ocupar Jerusalem a finals del s.XI, durant la primera croada. Las croades van afavorir les relacions d'intercanvi, entre els regnes europeus i el món àrab.

Marco Polo i el comerç amb l'Orient Llunyà: Marco Polo va ser un mercader i aventurer del s XIII. Va néixer a Venècia, la principal ciutat comercial de la Mediterrània. Als 17 anys va emprendre un viatge cap a l'Orient Llunyà, seguint la ruta de les caravanes de la seda, fins a arribar a la Xina i a la capital del regne dels mongols. Les seves gestes i aventures estan explicades al llibre de les meravelles.

Els Vikings: Eric el Roig, un aventurer viking ( normands establerts a Islàndia) va descobrir les terres de Grenlàndia. Els vikings es van quedar uns cinc-cents anys en aquesta illa de l'Atlàntic nord, van portar bestiar i van practicar l'agricultura. Es creu que van arribar a trepitjar el continent americà, però no van arribar a instal·lar-s'hi. Amb el refredament del clima cap a finals del s XV, els normands van abandonar Grenlàndia.

Activitat 11: Qüestionari final sobre Mesopotàmia.

2011-02-22T01:59:00.001-08:00

Per omplir el qüestionari que us he donat, heu de visualitzar aquest vídeos.

Resum 6.4: El comerç i les ciutats

2011-02-17T03:00:00.000-08:00

Mapa on es veuen reflectides les principals rutes terrestres i marítimes de l' Europa Medieval.

El naixement de les ciutats: com ja hem parlat en apartats anteriors, a partir del s XI es produeix un augment de la població i de la producció agrària que fan créixer el comerç. Això va fer aparèixer molts mercats locals on habitants de les ciutats i pagesos intercanviaven productes. Les innovacions tècniques es produeixen tant a l'agricultura com a la industria manufacturera de les ciutats. A les ciutats els artesans començaran a agrupar-se en gremis, aquests juntament amb els burgesos seran ciutadans lliures.

Les fires medievals: sovint impulsades pels monestirs, eren organitzades el dia de la commemoració de la festivitat del seu patró. Es diferenciaven dels mercats pel fet que eren menys freqüents i s'especialitzaven en un nombre lmitat de productes. Ex:fires ramaderes on es venia només bestiar. A partir del s XIII van començar a perdre importància, a causa de les guerres i la competència de les ciutats.

El comerç a llarga distància: destacaven dues àrees:

- A la regió mediterrània, les ciutats com Venècia i Gènova (nord d'Itàlia) o Barcelona i València ( a la península Ibèrica) comerciaven amb el Pròxim Orient i amb les ciutats àrabs del nord d'Àfrica.

- Al nord d'Europa, les ciutats comercials van fer una aliança militar per defensar-se dels atacs pirates: la Hansa. Una gran ruta comercial connectava la mar del Nord amb la mar Bàltica, les ciutats de Flandes exportaven teixits i altres manufactures als països eslaus i n'exportaven cereals, fusta i pells.

Les ciutats del nord d'Itàlia feien d'intermediàries entre les dues àrees.

Resum 6.3: Els regnes cristians de la península Ibèrica

2011-02-15T03:31:00.000-08:00

Retrat dels reis Catòlics.

Ferran III, rei de Castella: a mitjans del segles XIII Ferrant III el sant va unificar definitivament els regnes de Castella i Lleó. També va dur a terme una notable expansió dels regnes cristians cap el sud de la península.

Alfons X, rei de Castella " el savi": fill de Ferran III, va continuar la reconquesta d'Andalusia i Múrcia. Va ser un rei molt prolífic, tant en l'àmbit polític i econòmic: va afavorir el comerç i va portar a terme una notable tasca legislativa, com en el cultural, va introduir el ús habitual del castellà en els documents oficials, va escriure la Crònica General on narrava la història de Castella, poemes, llibres d'escacs,etc. Va estimular i dirigir l'escola de traduccions de Toledo amb col·laboradors àrabs, hebreus i cristians.

La península Ibèrica a la fi de l'edat mitjana: estava formada per:

- El regne de Portugal: va finalitzar la seva expansió al s XIII.

- El regne de Granada: Va ser l'últim reducte musulmà peninsular fins la seva conquesta l'any 1492 pels Reis Catòlics.

- La corona de Castella: era un estat integrat per la corona de Castella i Lleó units al s XIII.

- El regne de Navarra: Va viure periodes d'unió amb França i amb Aragó, abans de la integracioó definitiva a la Corona de Castella ( s XVI).

- La Corona d'Aragó: integrada pels regnes d'Aragó, Mallorca, València i el Principat de Catalunya.

El matrimoni dels Reis Catòlics: El matrimoni de Ferran II de Catalunya i Aragó amb Isabel I de Castella va comportar la unió dinàstica de les dues corones. Tot i així, cada antic regne va conservar les seves institucions polítiques, les seves lleis, impostos, etc. L'única institució Castellana que es va instaurar als regnes de la Corona d'Aragó va ser, la inquisició, a finals del s XV.

Activitat 10 : les divinitats de l'antiga Mesopotàmia

2011-02-14T11:47:00.000-08:00

Activitat:

1) Feu una llista de totes les divinitat que apareixen en els següents vídeos, heu de posar el nom del Déu o divinitat i els seus atributs.

2) Has d'escollir 5 divinitats i buscar els déus egipcis que si assemblin més.

Resum 6.2: El marc polític

2011-02-14T02:27:00.000-08:00

Mapa d'Europa al s XIV: en aquest mapa es veu com es comencen a configurar les monarquies francesa, anglesa i espanyola. En canvi,la península itàlica i l'imperi Germànic hauran d'esperar uns quants segles per consolidar i unir els seus territoris.

La guerra dels Cent Anys: aquesta guerra entre França i Anglaterra va trasbalsar Europa durant més d'un segle, entre 1339 i 1453. Els exèrcits van saquejar els camps, i la fam i les epidèmies van afectar a les ciutats assetjades. Va acabar amb la victòria francesa, consolidant la dinastia dels Valois a França. A Anglaterra en canvi, va suposar un llarg període de lluites internes.

La consolidació de les monarquies europees: aquesta va culminar al final del sXV amb la formació de les monarquies autoritàries ( els reis concentraven el poder a les seves mans). D'aquesta manera la monarquia es consolida a França ( sota el regnat de Lluis XI), a Anglaterra ( amb Enric VII de la família dels Tudor) i a la Península Ibèrica: Portugal posa fi al domini musulmà al s XIII, per un altre costat, la unió entre les corones d'Aragó i de Castella amb el matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella acaba de consolidar el territori. Aquests regnes van conservar les seves institucions polítiques, les seves lleis i els seus impostos.

El Sacre Imperi i la península Itàlica: la desunió que afectava el Sacre Imperi Romanogermànic i la fragmentació política de la península itàlica hi van impedir la implantació de la monarquia autoritària. Recordeu que en el cas de l'Imperi Romanogermànic la gran diveritat de territoris que el conformaven, feien difícil la unió d'un territori tant gran. En el cas d'Itàlia, al nord, les repúbliques urbanes, com Gènova i Venècia, eren independents, el centre era controlat per l'església i al sud estava sota domini de la corona d'Aragó.

Aspectes a estudiar per l'examen del tema 3 i 4.

2011-02-08T04:54:00.000-08:00

Aspectes a repassar per l'examen del tema 3 i 4. Recordeu que teniu els resums del bloc i els esquemes resum del full Dina 3 per estudiar.

Del tema 3:

Importància de l'esglèsia a l'edat mitjana ( tot l'apartat 4.9)
Els orígens de Catalunya ( última part apartat 4.10)

Del tema 4:

Estudiar les següents paraules del vocabulari: califa, emir, delme, tragina, vassall, tinença, serf, feu, burg, aprisió, alberga, alou, pintura mural, miniatura, rotació biennal i rotació triennal.
Relació entre vassall i senyor feudal ( apartat 5.1)
Estudiar les diferents etapes de l'Al-Àndalus: esplendor (emirat i califat), desintegració (regnes taifes) i davallada. ( apartat 5.3)
Com era la societat feudal, estudiar la piràmide social ( les relacions de classe), què era la tinença. ( apartat 5.4)
Què eren els alous i les aprisions, les càrregues feudals i les cartes de poblament ( apartat 5.5)
L'economia rural: mirar els tipus d'innovacions tècniques, la diferència entre rotació biennal i rotació triennal. ( apartat 5.6)
Estudiar les característiques de l'arquitectura romànica de les esglésies ( tipus de planta, coberta, com són els murs, les finestres,etc.) , de l'escultura i de la pintura ( pintura mural, tremp i miniatures) ( apartat 5.8 i 5.9)

Activitat: " la memòria dels cargols"

2011-02-07T03:58:00.001-08:00

La memòria dels Cargols és una sèrie catalana, que mitjançant una família de pagès, repassa la història de Catalunya.

El capítol 1 : la família Cargol ,fugint dels sarraïns, s'instal·la a les terres de baró.

Aquest és l'enllaç del primer capítol: Capítol 1

Contesta a les següents preguntes:

A quin segle es remunta la història de la família dels cargols?
De qui estan fugint quan arriben al feu del baró?
Fan algun tracte amb el baró per quedar-se a viure a la casa vella i obtindre un tros de terra per conrear? Quines són les condicions?Han de pagar algun delme?
Per què els posen el sobrenom dels Cargols?
Com és la casa vella: tenen habitacions, mobles i cuina? Creus que es rentaven molt sovint els membres d'aquesta família?
Són molt membres a la família? Quants?
Què decideix el pare per poder tirar la família endavant? Quin paper hi juga el Pere Pau en aquesta història? Saps què és el dot? Poden donar dot els Cargols al Pere Pau?
La Neva pot decidir amb qui es vol casar? Creus que hi ha molta diferència d'edat entre ella i el Pere Pau?
Per què han d'aturar el casament? Quina alternativa els dóna el Batlle? Com acaba aquesta història?
Creus que eren molt supersticiosos en aquella època? Quin membre de la família ho és més?

Activitat 9 : el codi d'Hammurabi

2011-02-07T03:17:00.000-08:00

Hammurabi, rei de Babilònia al segle divuitè abans de Crist, promulgà un conjunt de lleis (282 articles) que fou esculpit en esteles de pedra i repartides per les capitals del seu imperi.
Escriure les lleis és un primer pas vers la millora social: per una banda, els jutges tenen una base a partir de la qual jutjar tot evitant arbitrarietat, per altra, s'evita més injustícia i venjança ja que els malfactors són jutjats i castigats per la societat, no per la víctima o la seva família.
En el codi no es tipifiquen els delictes sinó que es senyalen casos i es diu què s'hauria de fer: "si ha passat això, es farà això altre". Les qüestions concretes sobre les que es legisla són: la propietat i l'herència, el matrimoni i la família, els danys físics i els assassinats, tractament dels esclaus,...

Les lleis d'Hammurabi expressen tot el rigor i la severitat d'unes institucions coercitives, per tal de preservar de totes passades l'autoritat i l'ordre social de l'estat, que no vacil•len a aplicar la "llei del talió" i la pena de mort als delictes comes os, en particular, per les classes menys afavorides. La mostra de lleis que recollim aquí és prou eloqüent sobre la noció i la categoria del càstig aplicat a les distintes classes socials, que difereixen considerablement d'acord amb el rang de la víctima.

Aquí teniu alguns dels articles d'aquesta llei que reflexen la duresa de les penes:

195: Si un fill colpeja el seu pare, se l' amputarà la ma.

196: Si un senyor destrueix l'ull d'un membre de l’aristocràcia, es destruirà el seu ull.

197: Si trenca l'os d'(un altre) senyor, se li trencarà el seu os.

198: Si destrueix l’ull d'un plebeu o trenca 1'os d'un plebeu, pagarà una mina de plata.

199: Si destrueix l'ull de l'eslau d'un senyor o trenca l'os de l'eslau d'un senyor, pagarà la meitat del seu valor.

200: Si un senyor desprèn d'un cop una dent d'un senyor del seu mateix rang, se li desprendrà d'un cop una de les seves dents

.201: Si la dent despresa pertany a un plebleu, pagarà un terç; de mina de plata.

202: Si un senyor colpeja la gaita d'un senyo que és superior a el/, serà assotat a 1 assemblea seixanta (vegades) amb un fúet de cua de bou

203: Si un membre de l’aristocràcia colpeja la gaita d'(un altre) membre de l’aristocràcia del seu mateix rang, pagarà amb una mina de plata.

204. Si un plebeu colpeja la gaita d'un altre) plebeu, pagarà deu sicles. de plata.

205: Si 1 'eslau d 'un senyor colpeja la gaita d'un membre de l’aristocràcia, se li amputarà l'orella.

206: Si un senyor colpeja (un altre) senyor en una baralla i el fereix, aquest senyor jurarà: "No el vaig colpejar deliberadament", i pagarà també el metge.

207: Si mor a causa del seu cop, jurarà (com abans), i si era un membre de 1 'aristocràcia, pagarà mina mina de plata.

208: Si era membre de la plebs, pagarà un terç de mina de plata.224: Si un cirurgia veterinari porta a terme una operació d 'importància en un bou o en un ase, i salva (la seva) vida. l'amo del bou o de 1 'ase donarà al cirurgia un sicle de plata com a pagament.

225: Si porta a terme una operació d’importància en un bou o ase i causa (la seva) mort, donarà al propietari del bou o de l'ase un quart del seu valor.

226: Si un marcador esborra la marca d’un esclau aliè, es donarà mort a aquest senyor i se l’emparedarà a la seva porta; el marcador jurarà “ No ho vaig destruir sabent-ho”, i quedarà en llibertat.

Activitat:

Contesta a les següents preguntes:

Creus que aquestes lleis que apareixen al codi d'Hammurabi són justes?Donen a tothom els mateixos drets?
Creus que les lleis fan falta perquè funcioni bé una societat? Què passaria a la societat si no existissin les lleis?

Realitza un codi de lleis de com a mínim 10 articles que reguli les normes de la classe i de l'institut. Recorda, aquestes lleis han de ser el més justes possibles.

Activitat 8: Els misteris de Babilònia

2011-01-31T11:45:00.000-08:00

Busca informació de qui era Nabucodonosor II? Quant temps va governar? Quins eren els territoris del seu imperi?
Busca informació de qui era Herodot? Com va descriure la ciutat de Babilònia?
S'ha trobat la ciutat de Babilònia?
Què es va trobar a 50 quilòmetres de les runes de Babilònia? Per què és important aquesta troballa?
Quin fenomen astronòmic va sobtar a la població d'aquella època?
Per què són importants per l'arqueologia les fotos de satèl·lit que va fer la URRS ? Què es va descobrir de la ciutat de Babilònia mitjançant aquestes imatges?
Què era la torre de Babel? A quin déu estava dedicada?
Quina altre utilitat es creu que tenien aquestes torres?
Què van inventar els babilònics sobre els astres?
Quina part de la ciutat es va reconstruir a Berlín? Com estava decorada?
Van existir els jardins flotants de Babilònia?